Miquel Buch: “Obrirem una comissaria al carrer Aragó i és decisió de l’Ajuntament venir-hi o no”

Entrevista al conseller d'Interior, que assegura que la ubicació proposada per Barcelona per a l'oficina de denúncies no era adequada per als Mossos

La necessitat de tenir una oficina de denúncies en un punt cèntric de Barcelona –on, abans de la pandèmia, es produïen la majoria de robatoris a turistes i no turistes– va portar l’any passat el Parlament a aprovar per unanimitat la petició al Govern perquè reobrís el que es coneixia com a comissaria de la plaça Catalunya. En realitat, era una petita oficina que els Mossos d’Esquadra havien tingut al metro en els primers anys del desplegament a la ciutat, que es va fer el 2005. Fa anys que aquestes dependències es van tancar perquè no eren ni còmodes ni segures. Però aleshores va quedar un forat, perquè tant la comissaria dels Mossos com la de la Guàrdia Urbana de Ciutat Vella estan a la part baixa del Raval, bastant apartades de la plaça Catalunya i encara més de l’Eixample. I les comissaries de l’Eixample dels dos cossos estan cada una en un extrem del districte. Per tant, en la junta local de seguretat del juliol de l’any passat, es va acordar que es buscaria un local per suplir la vella comissaria del metro i obrir-hi una oficina conjunta dels Mossos i la Guàrdia Urbana. La missió, però, no ha tingut èxit. El conseller d’Interior, Miquel Buch, explica en aquesta entrevista què ha passat i quina és la seva proposta que, de moment, no segueix l’Ajuntament.

Fa un any es va començar a parlar de reobrir immediatament la comissaria de la plaça Catalunya o de buscar un espai equivalent al centre de Barcelona. I encara no existeix.

L’Ajuntament va buscar un lloc que no acabava de ser cèntric. En aquell moment això volia dir al voltant de la plaça Catalunya. Era el que demanaven els comerciants i així no ens allunyàvem d’on havia estat la comissaria del metro. Primer van proposar un edifici al Portal de l’Àngel, però no va acabar de tirar endavant perquè el mateix Ajuntament no ho acabava de veure. Aleshores van proposar un altre espai, però era a la Rambla amb el carrer Nou de la Rambla [on té la seu de Ciutat Vella la Guàrdia Urbana]. I no era prou cèntric, però sobretot és que està a 500 metres de la comissaria que els Mossos ja tenen a Ciutat Vella. El que no farem serà posar una comissaria al costat de l’altra. Per posar agents en aquesta comissaria compartida n’hauríem de treure una vintena o una trentena del carrer, i tot plegat per tenir-los molt a prop de la comissaria que ja tenim.

Aleshores, que farà la Generalitat?

Doncs hem buscat una alternativa. I aquesta tardor podem tenir una comissaria, o oficina de denúncies, perquè en realitat parlem d’una oficina de denúncies, molt més cèntrica. No a Ciutat Vella, però cèntrica perquè cobreix una part de l’Eixample on no hi ha cap seu policial [la comissaria de l’Eixample dels Mossos és a la plaça Espanya i la de la Guàrdia Urbana és a l’estació del Nord]. És al carrer Aragó amb Girona, en un local que havia fet servir el departament de Justícia, que ara s’ha traslladat a la Zona Franca. És un espai que reuneix les condicions i a l’octubre el podem tenir actiu, i ho farem. I així responem a la ciutadania i als comerciants.

Però hi haurà agents dels Mossos i de la Guàrdia Urbana, com s’havia dit?

Doncs no ho sé. Si ells aposten per la ubicació de la Rambla, no sé si voldran venir també a aquest local que nosaltres hem trobat. Per nosaltres no hi ha cap problema. Podem muntar una oficina conjunta o fer-la sols. Nosaltres obrirem una comissaria al carrer Aragó i és decisió de l’Ajuntament venir-hi o no. Ja ho acabarem de tractar.

Per tant, no hi ha acord.

És que hi ha un replantejament de la situació. Si l’alternativa de l’Ajuntament és posar una comissaria al costat d’una altra que ja existeix, s’han de replantejar les coses. Nosaltres hem de donar resposta a la gent, i la ubicació que hem trobat nosaltres dona una resposta molt més ajustada. No té sentit tenir dos cossos en una oficina si un d’ells ja té una comissaria a 500 metres. Nosaltres hem buscat una alternativa i serà conjunta o no segons el que decideixi l’Ajuntament. Però per a mi l’important és que es millora l’atenció al ciutadà. La idea d’estar els dos cossos junts era un bon plantejament però davant de la manca de possibilitats de trobar espais cèntrics que reunissin una sèrie de condicions, entenem que l’Ajuntament busqués una alternativa, el que passa és que aquesta alternativa no té sentit per als Mossos.

Per què són tan difícils les relacions entre l’Ajuntament i el departament d’Interior?

Jo no tinc aquesta sensació, ni crec que la tingui la ciutadania, no ho he vist en cap enquesta. Aquest dijous van presentar el baròmetre municipal i la preocupació per la seguretat ha baixat en picat, encara que continuï sent la primera. Estem fent la feina i els resultats són positius. Si hi hagués mala relació no hi hauria resultats positius. Jo crec que la relació és correcta i es treballa com a la resta del país, amb la casuística de Barcelona.

Però les declaracions i rèpliques tenses entre vostè i l’alcaldessa, Ada Colau, i també amb el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, han estat freqüents i públiques…

Que tu un dia facis una declaració i jo te la contesti no vol dir que hi hagi una mala relació, ni molt menys. Jo intento tenir bona relació amb tothom. Ara, si algú diu una cosa i jo no hi estic d’acord, contesto. Però això no vol dir que hi hagi mala relació. En les qüestions de seguretat no hi ha espai per a les males relacions. Per molta mala relació que puguis tenir, tot queda darrere la porta. La percepció de mala relació potser sí que forma part d’un determinat relat, però jo no la tinc.

Aquest dimecres van presentar el balanç dels primers sis mesos de l’operatiu Tremall contra els lladres multireincidents a Barcelona i van donar xifres de les detencions de juny i juliol, quan ha començat a repuntar la delinqüència després del confinament. Quan calculen que hi haurà el repunt definitiu?

La feina de Tremall va precisament en la direcció de fer cada cop més difícil l’activitat delinqüencial. Per això l’any passat es van incrementar pràcticament amb 500 agents els efectius de Barcelona i vam elaborar el pla ‘Barcelona, ciutat segura’. El cas és que els delinqüents també es van adaptant als canvis, i quan la policia els posa moltes dificultats a una modalitat delictiva en trien una altra. Si pressionem sobre els robatoris violents, com estem fent, ens trobarem amb un altre fenomen d’aquí a un temps i l’haurem d’abordar.

Si aquest estiu hi ha una caiguda del turisme i un descens dels fets delictius a Barcelona, es plantegen doncs reubicar temporalment agents en altres parts del territori?

No, no. Ara tenim una promoció que surt la setmana que ve de l’Institut de Seguretat Pública i que sí que és la que va destinada al territori. Perquè les dades delictives que teníem l’any passat a Barcelona eren elevades i vam decidir destinar gran part de la promoció a la ciutat. La d’aquest any, per tant, ha de ser per al territori. Però no desviarem agents que ja hi ha a Barcelona a la resta del país, perquè no podem deixar que Barcelona ens torni a pujar. De tota manera, ha quedat clar és que mai més es poden deixar de fer promocions de mossos cada any. 

S’ha detectat la tendència a l’increment dels robatoris violents perquè la falta d’aglomeracions dificulta els furts al descuit. Hi ha recursos per augmentar la prevenció i contenir aquesta tendència?

De fet, el dispositiu Tremall ja contempla aquesta necessitat, la de fer saturació policial, però fer-la a les zones concretes, perquè sigui més eficient, amb la informació que proporcionen els investigadors als agents que patrullen. Perquè la investigació no és només per resoldre els robatoris quan s’han produït, sinó també per detectar on hi ha més possibilitat que es produeixin i prevenir-los. Per això el dispositiu es diu Tremall, com una xarxa de pescadors, que en aquest cas és la metàfora de totes les especialitats del cos treballant de manera mallada. I també amb la fiscalia i els jutjats.

Han notat un canvi d’actitud per part de la fiscalia i la judicatura, en el sentit de poder enviar a la presó més detinguts, com sempre ha reclamat la policia i l’Ajuntament en el cas dels multireincidents?

Pel que fa als furts caldria un canvi legislatiu. En el terreny dels robatoris violents jo crec que hem evolucionat. Hi ha més predisposició de totes les parts a treballar més coordinadament i amb més eficàcia. I això és important pel potencial d’evitar nous robatoris violents que tenen els empresonaments preventius, sobretot tenint en compte que ara que hi ha pocs turistes i les víctimes de les estrebades i altres fets violents són els més vulnerables dels autòctons, sobretot persones grans.

El canvi legislatiu respecte dels furts, per donar resposta a una sentència del Suprem que va bloquejar els empresonaments dels furtadors amb antecedents per un defecte en el redactat de la reforma del Codi Penal, fa molt temps que es demana públicament. Ha començat a moure’s? 

Em consta que al ministeri de l’Interior s’hi està treballant. La sentència del Suprem és de fa tres anys, del juliol del 2017. S’ha d’activar aquest canvi legislatiu. Si hi ha persones que utilitzen les lleis i les mesures vinculades als delictes menors per aprofitar-se’n això s’ha de canviar. 

L’altra qüestió que també està sempre sobre la taula, i ho reclama el mateix tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, és la de posar mès càmeres al carrer. Seria realment útil?

Cal un debat profund. Les càmeres poden ajudar en la investigació però també afecten la privacitat dels ciutadans. De tota manera, qui pren la decisió sobre si es posen càmeres al carrer és la comissió de videovigilància, presidida per un jutge. El departament d’Interior ha d’avaluar cas per cas per fer el seu informe. I el que pensem és que la tecnologia pot contribuir a la seguretat però que no ha de vulnerar el dret a la privacitat. Cal mantenir l’equilibri i no coartar la llibertat amb l’excusa de la seguretat.

Un altra batalla que té el departament a Barcelona, i en aquest cas és claríssima l’oposició de l’Ajuntament, és el tall de la Meridiana. Batlle ha reclamat incansablement que el prohibeixin i Cs fins i tot l’ha portat a vostè a la fiscalia. Els comerciants de la zona tampoc el volen. Si tornen a comunicar el tall per reprendre’l, mantindrà la decisió de permetre’l malgrat tota aquesta oposició?

El dret de manifestació és un dret fonamental que està reguladíssim. No és il·limitat, però si es vol limitar s’ha d’argumentar molt bé. I només es pot modificar o prohibir una manifestació si hi ha risc seriós per a les persones o per als béns. Però si algú està en contra del tall, més que anar contra el conseller el que ha de fer és presentar un recurs al jutjat contenciós administratiu. O bé iniciar un procés de mediació amb els manifestants, cosa per a la qual he ofert ajuda a l’Ajuntament. La idea seria arribar a un acord pel qual tothom es pugui manifestar i, si alhora causa menys greuges a la mobilitat, millor. Però veig que el que fan és apuntar cap al departament d’Interior, quan el departament el que fa és complir escrupolosament la llei. Si algú estigués tan segur que no és així, aniria al contenciós.

Aquest divendres s’ha sabut que han detingut un agent de les Corts per agredir un detingut i està en investigació el cas del Bages de racisme per part d’un grup d’agents. Per què passen aquestes coses en un cos jove com els Mossos?

Les persones cometen errors. L’equivocació forma part del comportament humà. No ho vull disculpar ni minimitzant els fets. Tots ens equivoquem. Jo m’equivoco permanentment. I, en aquestes persones, pel compromís que tenen amb la societat com a policies, l’error comporta una penalització important. I un error d’aquestes característiques fa mal al mateix cos policial. Agredeix la societat i el mateix cos, que ha rebutjat fermament aquesta actitud. 

Per tant, són casos aïllats? No cal replantejar-se res estructural als Mossos?

No, no. No he dit això. Tot el que sigui millorar i reforçar els valors que han de guiar els agents és evident que s’ha de fer, permanentment. L’ADN d’un cos policial és ser millor cada dia. Si alguna cosa falla s’ha de corregir. És el mandat que tenen. L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya és dels que dedica més hores de la formació als drets fonamentals. Però mentre passin coses com aquestes vol dir que no fem prou i que hem de fer més.

L’última polèmica sobre els Mossos ha sigut arran dels fets de Poblet, durant la visita dels reis d’Espanya. Els manifestants independentistes van ser aturats molt lluny i hi va haver un detingut, i els que duien banderes espanyoles s’hi van poder acostar. Fins i tot el president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat un informe sobre els fets al cap del cos.

En aquest cas estava molt clar qui era el responsable de l’operatiu, i no van ser els Mossos. Quan ve el rei de l’estat espanyol, segons la llei, qui té l’autoritat i subordina tots els cossos policials és la casa reial. Per tant, ells donen les ordres. I els Mossos, subordinadament, van actuar seguint les ordres que els va donar la casa reial. De la mateixa manera que els ciutadans hem complir lleis encara que ens semblin injustes, el mateix li passa a la policia. No dic que la policia es qüestioni si la llei és justa o no, el que dic és que està sotmesa a la llei. Els Mossos són la policia de la Generalitat però sempre estan sota la competència estatal que ha cedit aquesta capacitat a la Generalitat. Qui vulgui veure que els responsables dilluns eren els Mossos, que ho vegi. I qui vulgui veure que l’únic que van fer va ser complir escrupolosament el que ordenava la llei ho entendrà tot més fàcilment.     

Més informació

Comentaris

    ja n'hi ha prou 25/07/2020 7:59 am
    Espero que els del PDCAT es quedin amb tu, perquè no en volem de mals polítics a la nova república, a la nova societat. Tractar els catalans com els tractes és molt lleig.

Nou comentari