Batlle marca distàncies amb el PSC pels lligams amb un partit “jacobí” com el PSOE

El tinent d'alcaldia de Seguretat de Barcelona es desmarca de la formació política del seu grup municipal per construir la seva candidatura per a les eleccions al Parlament

El tinent d’alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, continua la seva campanya per intentar muntar “una gran confluència” que agrupi tant el vot catalanista desencantat de l’independentisme com el dels decebuts de l’unionisme de Cs. Seria la marca electoral amb què es presentaria les pròximes eleccions al Parlament i ho faria competint amb el PSC, partit en el qual havia militat ell mateix durant anys i amb la candidatura del qual, liderada per Jaume Collboni, va accedir al seu actual càrrec.

Seguint la seva gira per mitjans de comunicació i fòrums diversos, avui ha participat en la trobada virtual titulada La seguretat ciutadana en temps de pandèmia, organitzada per l’agència de comunicació Intermèdia i oberta a la premsa. I ha sigut en aquest context on ha deixat clares les diferències que ell veu entre la seva proposta, que parteix de la marca Units per Avançar –creada per Ramon Espadaler quan es va trencar UDC– a la qual està vincula des de fa un any i escaig. Segons Batlle, “el PSC té un peatge inicial”. “Després de la sentència de l’Estatut, va perdre musculatura en el projecte de construcció catalana. El principal problema són els seus lligams amb el PSOE, que és un partit d’arrel netament jacobina. I això al final t’acaba impregnant”, ha a·legat.

Ha recordat que “al PSC durant molts anys, en època de Maragall, hi havia la idea que calia que el PSC fos un partit nacional català, en el sentit de treballar amb l’òptica catalana”. Això, segons Batlle, “s’ha anat perdent i el PSC ha perdut molt de pes en el conjunt del socialisme espanyol”.

La nostra opció vol ser d’obediència catalana, però amb una proposta de col·laboració lleial amb l’estat espanyol, no mercantil”, ha contraposat. El seu objectiu seria aconseguir per a Catalunya “un bon finançament, un bon pacte d’infraestructures i el blindatge competencial, amb l’objectiu d’estirar al màxim el tema de l’autogovern”. Per això, caldria construir una proposta entre les formacions catalanes, i anar a Madrid amb la proposta, i “després ja es veuria si cal una consulta a la població catalana”.  “Els meus límits no són l’independentisme ni l’espanyolisme, és fer un bon govern. Ja he dit que hi pot haver independentistes, però no serà una proposta per fer la independència“, ha matisat. 

La impugnació del 3r grau: “Ens hem tornat bojos?”

També ha sigut contundent en la seva valoració sobre la situació dels presos polítics, tot i que ha evitat denominar-los amb la definició que reivindica l’independentisme –i els comuns– al·legant que “digui el que digui” el “crucificaran”. “No ens perdem en les paraules”, s’ha excusat.

Amb una denominació o una altra, ha advertit que la qüestió “dels condemnats del Suprem” és una “llosa en la política d’avui” i “s’ha de solucionar”. “Quan llegeixo avui que la fiscalia recorrerà el tercer grau, jo que he tingut responsabilitats en l’àmbit penitenciari i que conec modestament la llei penitenciària, penso: que ens hem tornat bojos? No som capaços de buscar una solució raonable a nivell personal?”, ha afegit. Segons ell, “són gent que en aquests moments hi ha condicions legals perquè estiguin al carrer sense forçar cap llei“. 

Més informació

Nou comentari