El suflé de les patrulles ciutadanes es desinfla tot i la manca de sancions

Algunes agrupacions que van arribar a actuar contra presumptes carteristes es desmarquen ara d'aquelles accions perquè suposen un "risc" o tenien un to "brusc"

Les patrulles ciutadanes, anunciades a les xarxes socials a bombo i platerets com un fenomen que havia arribat a Barcelona per quedar-se amb la intenció de combatre la delinqüència, estan a prop de quedar en una anècdota transitòria. La por a les conseqüències que se’n poden derivar, el desgast que suposa o les diferències al voltant de la metodologia a utilitzar han desactivat gran part d’aquestes agrupacions de barcelonins indignats.

Les advertències de possibles sancions o denúncies del tinent d’alcaldia de Seguretat a la ciutat, Albert Batlle, no s’han arribat a materialitzar. Tampoc els Mossos d’Esquadra els han pressionat. Tanmateix, les patrulles s’han anat desfent –amb una excepció– alhora que els furts descendien i el focus mediàtic virava cap a la política i les protestes al carrer. 

“Només quedem nosaltres. Punt. Ningú més”, diu Eliana Guerrero. És la veu més veterana en la tasca de combatre el carterisme al metro de manera autònoma, al marge dels cossos de seguretat. També va ser la que va col·laborar de manera activa amb altres patrulles a l’hora de compartir experiències, precaucions i consells a l’hora d’inhibir possibles lladres en espais públics. Ara, però, torna a veure que només el seu grup, Patrulla Ciudadana Bcn, manté les accions ciutadanes contra els furts de manera habitual. 

I així és. Altres agrupacions sorgides els darrers mesos ho confirmen. És el cas de la patrulla sorgida a través d’un grup de Facebook anomenat ROAR, per les sigles en anglès d’Organització de Residents Contra els Robatoris. El maig de l’any passat van iniciar-se. Eren vuit persones que recorrien el metro amb xiulets i càmeres de mòbils preparades per violentar presumptes delinqüents. Fins i tot es van fer samarretes amb el nom i el logo del grup.

Ara, en canvi, una de les participants en aquelles batudes, Mery Peña, explica la transició que ha viscut el col·lectiu. “Allò va durar poc. Ho vam frenar perquè ens semblava un risc que els patrullers no havien d’assumir. Es donaven situacions imprevisibles”, sentencia. Després d’allò, la marca ROAR es va desvincular del patrullatge. “Ens vam constituir com a ONG, però ens hem adonat que la gent no ha respost com voldríem. La gent es posiciona molt bé fins que els demanes compromís. Així que som en un punt de repensar-nos a nosaltres mateixos”, afegeix.

La conversió dels Guardian Angels

Aquell punt de trobada de Facebook, ROAR, també va servir com a element de partida d’una altra de les patrulles que va cridar l’atenció, tant dels mitjans com dels polítics: els Guardian Angels. Una plataforma que el regidor Albert Batlle va acabar titllant de “friquis amb gorra taronja”. Els impulsors, però, defensaven la creació del col·lectiu com una versió barcelonina del grup original, nascut a la Nova York de finals dels anys 70. 

Una de les portaveus d’aquest grup, Nicole Orlando, concreta l’evolució que han viscut com a patrulla: “Ens vam conèixer amb l’Eliana i vam aprendre molt. Però quan vas amb ella, crides l’atenció, ets brusc. Això, quan van venir a Barcelona els representants novaiorquesos dels Guardian Angels ens van dir que ho deixéssim estar. Des de llavors, ens deixem veure i advertint tranquil·lament la gent si trobem algú sospitós. No cridem, no retenim i no fem fora ningú del metro”, detalla. De fet, des de l’agost, Orlando assegura que no han presenciat mai cap furt o robatori mentre patrullaven que hagi requerit cap actuació per part seva. Així, assegura que, en cas de reconèixer algun carterista al metro, el que fan és “avisar els vigilants de seguretat de TMB”. 

Tot i haver rebaixat molt el grau d’intensitat de les seves patrulles, que ara ja es limiten a passejar d’uniforme per la xarxa de metro, l’entorn de la Sagrada Família o el passeig de Gràcia, la representant dels Guardia Angels adverteix que no veu clar el futur del projecte: “Estem en un moment d’aturada. Estem pensant a fer reclutament, perquè necessitem més gent. Som només cinc, ara per ara”. 

La patrulla que assenyala

Així, Eliana Guerrero considera que la Patrulla Ciutadana Bcn és l’única agrupació que queda que segueix actuant de manera activa contra presumptes carteristes. Segons xifra, en les batudes que organitza, hi poden participar una quinzena de persones. Al contrari dels Guardian Angels, però, ells sí que aborden físicament els sospitosos de ser lladres. Els retenen en grup fins que arribin els responsables de seguretat i, sovint, després ho pengen en format vídeo a Youtube exhibint la cara del presumpte delinqüent. En altres ocasions, persegueixen fins al carrer els sospitosos, els assenyalen públicament, cridant consignes cridades i fent sonar els xiulets i els enregistren, també. Precisament després de compartir aquesta mena d’imatges, Facebook els va tancar la pàgina que havien obert. Ara, però, asseguren que amb Youtube els va millor perquè no tenen problemes de “censura”. 

La relació amb la policia

Durant tot aquest temps, però, el que no han arribat mai han estat les mesures de la Guàrdia Urbana o els Mossos d’Esquadra malgrat els posicionaments d’alguns dels seus màxims responsables. L’agost passat, el llavors director dels Mossos d’Esquadra, Andreu Martínez, en una entrevista al TOT Barcelona va “desaconsellar del tot aquestes iniciatives” i va advertir que és “el sistema de seguretat pública municipal, de ciutat o de país, qui s’ha d’ocupar d’aquestes qüestions”. Més lluny va anar Albert Batlle. En una entrevista a El Món a Rac1 va assegurar que demanaria als agents de la policia barcelonina que identifiquessin els patrullers per “arribat el cas, poder donar compte i tramitar una sanció administrativa per realitzar una activitat que no tenen regulada. Fins i tot, arribat el cas, també fer la pròpia denúncia judicial”

Mesos més tard, tant els membres de Guardian Angels com els de Patrulla Ciudadana Bcn asseguren que la policia, lluny de posar-los problemes, s’ha mantingut al marge de les seves batudes, de manera general. Totes dues agrupacions reconeixen, en canvi, que a l’estiu els van identificar, tant la Guàrdia Urbana com els Mossos. Després d’allò, però, no els han tornat a dir res, insisteixen Guerrero i Orlando. No els ha arribat cap sanció administrativa ni cap citació judicial. “Van fer aquelles declaracions de cara al públic, perquè havien de fer-les però, després, res”, insisteix Eliana Guerrero. De fet, fins i tot agraeix les constants referències que els va fer dedicar durant unes setmanes Albert Batlle: “Ens va donar fama i ens va ajudar a fer que la gent col·laborés amb nosaltres”, assegura. 

Fonts de la Guàrdia Urbana apunten que la principal activitat d’aquestes patrulles “succeeix al subsòl”, on la competència és dels Mossos d’Esquadra. A més, indiquen que per obrir alguna diligència a les patrulles els haurien d’enxampar fent alguna acció que no estigui permesa o, al contrari del supòsit que proposava Batlle, remarquen que haurien d’esperar que algun dels afectats “presentés denúncia”, una possibilitat remota, tenint en compte que molt dels afectats per les actuacions de les patrulles tenen vincles amb la delinqüència. Per la seva part, fonts dels Mossos d’Esquadra reconeixen que en la temporada de Nadal s’han tornat a veure algunes agrupacions fent batudes al metro, però asseguren que és una tendència que va a la baixa.

Més informació

Nou comentari