Hi ha un mantra que es repeteix entre els sindicats de la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i els vigilants del metro quan comenten l’auge de les patrulles ciutadanes contra la delinqüència: “No són la solució”. Tots els excusen i elogien la seva determinació, d’alguna manera, però també alerten del perill que suposa el fenomen, ja sigui per als veïns organitzats, per als presumptes delinqüents o per a tercers. La poca formació i el desconeixement d’eines per abordar possibles situacions de tensió són els principals riscos que destaquen. “Poden generar un mal més gran del que volen evitar”, subratlla la portaveu del Sindicat Autònom de Policia (SAP), Imma Viudes.
L’auge de l’organització veïnal s’ha traduït en plataformes que circulen majoritàriament a la xarxa ferroviària, com els Barcelona Residents Against Robbery, o els que alerten de fets a peu de carrer, com Salvalona –la plataforma amb suport dels taxistes liderada per Tito Álvarez. Els sindicats policials s’ho miren des de la comprensió, i a vegades des de la camaraderia. “Són l’última mostra que el sistema per mantenir la seguretat ha fallat”, apunta el representant de Comissions Obreres a la Guàrdia Urbana, Jordi Gallart. “És lamentable que qui hagi de combatre-ho siguin els veïns”, clou.
Davant l’increment d’un 28% dels delictes denunciats entre el període 2014-2018, les organitzacions de defensa dels drets laborals dels agents no se sorprenen de l’organització ciutadana contra la inseguretat. La falta d’efectius, d’inversió i la resposta “a base de pedaços, sense mesures treballades” ha estat “la màxima responsable del sorgiment de les patrulles”, denuncia Toni Castejón del sindicat FEPOL –que també integra el SAP. “Entenc que actuïn quan els seus governs, tant el de la Generalitat com el de l’Ajuntament, els han deixat tirats”, recalca Josep Milagros des d’USPAC, en referència a les polítiques dels darrers anys.
Enfrontaments i interferències
No és el més freqüent –ja que l’habitual és limitar-se a fer soroll i assenyalar el presumpte delinqüent sigui cridant o fent sonar un xiulet– però de tant en tant es produeixen enfrontaments entre els ciutadans i els lladres. Tan sols aquest mes, el compte de Twitter BCN Helpers, un dels més actius en aquest àmbit, n’ha reportat 7 casos. Els sindicats policials, a més, els confirmen. I els vigilants de seguretat els expliquen. “Ens trobem conflictes, tant a les andanes com als vagons. I els ciutadans han de saber que, depenent de què hagi passat, després d’intervenir potser són ells qui han d’anar a la comissaria i no el presumpte carterista si és que no estava fent res en el moment que ha estat increpat”, resumeix Nacho Arroyo com a representant del Sindicat Professional de Seguretat (SPS) al metro, el col·lectiu majoritari dins de Prosegur.
El responsable estatal de seguretat privada de l’UGT, Diego Giráldez, incideix també en els conflictes entre bàndols al metro. Emfatitza que ells són els primers interessats que la inseguretat es resolgui, ja que els vigilants “també pateixen agressions”. Per abordar el conjunt del fenomen, “una de les principals reclamacions que tenim és que la seguretat al metro sigui compartida amb l’administració pública”, diu el representant del sindicat majoritari entre l’empresa Securitas –l’altra gran gestora de la vigilància privada a TMB. Volen que hi hagi més agents dels Mossos d’Esquadra.
Tanmateix, les actuacions de denúncia de les patrulles també són al carrer i topen, més enllà del possible perill físic, amb altres inconvenients que cal tenir en compte. Primer, “poden estar mal informades sobre el sospitós, tot i que passa poc, o poden difondre la imatge d’una persona equivocada”, indica Castejón. Alhora, “cal reconèixer que quan intervenen, existeix la possibilitat que interfereixin en una operació policial o una investigació“, afegeix Eugenio Zambrano en nom del CSIF de la Guàrdia Urbana.
I en un altre àmbit, Imma Viudes destaca que usuaris de xarxes socials com BCN Helpers “són una eina que, si bé té un gran seguiment i una utilitat, estigmatitza col·lectius i provoca una sensació d’alarmisme”. Segons l’argument de la portaveu sindical, això “els va molt bé a alguns moviments per reforçar el seu missatge xenòfob”.
Amb tot plegat, la cara visible del Sindicat de Professionals de Seguretat al metro ho té clar. “Les patrulles ens donen més feina de la que ja teníem”, clou Nacho Arroyo.
Falta de patrulles policials
Els cossos policials, de moment, no tenen constància de cap ordre dels comandaments sobre com actuar davant de situacions que involucrin patrulles ciutadanes. Malgrat això, el nou tinent d’alcaldia responsable de l’àrea de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, va anunciar que “les combatria”. Una consigna que xoca amb un dels arguments més repetits per les associacions de veïns contra la inseguretat, que garanteixen que estan en contacte constant amb la policia i que fins i tot algun agent en forma part. “És possible que fora de l’horari laboral algun agent hi col·labori”, indica Viudes. I, en relació a la vessant professional, la veu de Zambrano manté que “de moment no tenim cap instrucció, però se’ns farà difícil combatre la víctima”.
Un dels punts de sintonia més clar entre la policia i la resposta del veïnat és al voltant de la prevenció. “Ara els que avisen o intenten evitar robatoris són els ciutadans perquè la prevenció policial a Ciutat Vella o l’Eixample ja no existeix”, denuncia el mosso Josep Milagros, d’USPAC. Segons els representants sindicals de la policia catalana, les dotacions que circulen pels districtes amb més delinqüència van saturades d’incidència en incidència i no tenen temps de fer controls preventius. Tampoc no ho poden fer les de la Guàrdia Urbana, asseguren, ja que pateixen una situació similar.
“Abans podies fer observació al carrer abans que passessin fets delictius, ara ja no. Vas de bòlit”, remata Milagros. Hi coincideix Gallart, de CCOO: “Els furtadors cada vegada tenen menys por de trobar-se una patrulla a la cantonada. No n’hi ha”.
Una tendència sense aturador, de moment
Pel que fa al futur del fenomen ciutadà, Zambrano, representant d’un dels sectors més crítics amb la política municipal, preveu situacions més greus a mesura que passin els mesos. “Tot indica que continuarà en la mateixa línia. Encara ens queden molts episodis als quals no estem acostumats”, sentencia, preguntat sobre les possibles situacions de descontrol durant un patrullatge, com ja ha passat.
L’enregistrament, assenyalament i difusió a les xarxes socials també provoca moments d’ansietat en els presumptes furtadors. L’última mostra va ser la transmissió d’un vídeo en què una dona, acusada de robar carteres, acaba cridant, suplicant que no se la pressionés més i, finalment, ensenyant els pits i la vulva mentre xisclava amb desesperació i ràbia.
Imma Viudes, en representació del SAP, recorda que tot i que “encara no s’han donat conflictes amb ús d’arma blanca, si normalitzem agressions puntuals, al final hi haurà una persona inestable que farà una bogeria”. Per això, tots els sindicats, units, desaconsellen l’organització contra la inseguretat. “Comencem a veure brots verds, que deia aquell”, celebra Toni Castejón des de FEPOL, en referència al pla de xoc presentat pels Mossos d’Esquadra a la ciutat i l’embranzida amb la qual ha iniciat el mandat Albert Batlle. En aquest sentit, el portaveu sindical espera que aquesta línia segueixi i que, amb el temps, es posin les coses a lloc. “A mesura que es recuperi la seguretat, haurien de desaparèixer les patrulles”, conclou.
1 
