Allau de veïns autoorganitzats contra la inseguretat

Variacions de les velles patrulles ciutadanes proliferen a Barcelona mentre les xifres de delinqüència pugen contínuament

La Barcelona ciutadana creix. I ho fa al marge de les institucions i entitats que, històricament, resolien els problemes dels veïns gairebé de manera exclusiva –govern, policia, associacions de veïns. Ho va demostrar, primer, el moviment de defensa de l’habitatge amb la proliferació dels sindicats de barri i la PAH, però ara els han seguit grups que són variacions del que en altres èpoques havien sigut les patrulles ciutadanes i altres formes d’organització contra la inseguretat. La Junta Local de Seguretat es reuneix aquest divendres amb les xifres de robatoris disparades i aquest panorama com a reacció veïnal.

[r:1]

Grups de veïns a la caça de carteristes del metro, taxistes connectats amb la ciutadania per actuar si albiren un delicte, comerciants que s’organitzen per protegir-se de robatoris, comptes de Twitter centralitzadors de delictes i mapes que et mostren on i què ha passat. Res d’això no existia fa poc més d’un any a Barcelona i ara és una realitat que inunda les xarxes socials amb una barreja d’informacions que, de vegades, flirtegen amb l’alarmisme i d’altres mostren més vocació de servei.

La majoria d’elles estan agermanades per l’ús d’un element en comú. Un instrument de vent que emet una sola nota: el xiulet. Eina contra els delinqüents que, en quedar exposats i veure’s confrontats, acostumen a deixar-ho córrer, el que tinguessin entre mans. Els primers d’utilitzar-lo van els components de la patrulla ROAR –per les sigles en anglès d’Organització de Residents Contra els Robatoris– al metro de Barcelona. Mery Peña, representant del col·lectiu, assegura que és un mètode especialment efectiu per crear una alarma sobre un fet delictiu “sense posar ningú en perill”.

Una proposta que també han abraçat des de Salvalona, el nou projecte que vol vetllar per evitar delictes arreu de la ciutat amb la implicació directa de la xarxa dels taxistes d’Élite, capitanejats per Alberto Tito Alvarez. I fins i tot des de Comerciants Sant Antoni Seguretat, una iniciativa que també ha pres força les darreres setmanes, ho valoren com un primer pas en l’ajuda per cridar l’atenció davant d’un robatori. En aquests últims dos casos, a més, es destaca també la necessitat de complementar l’auxili sempre amb una trucada al 112. 

Caçacarteristes i taxistes, units

Però no és l’únic aspecte que tenen en comú aquestes organitzacions sorgides després del repuntament de la seguretat com a principal preocupació barcelonina –el 27,4% dels ciutadans asseguren que ho és. També comparteixen capital humà. En concret, una dona, convertida en mite per alguns dels seus seguidors. Eliana Guerrero, la coneguda caçacarteristes, que fa anys que estudia la manera de comportar-se dels furtadors. Base de la formació de les patrulles de ROAR, ara també assisteix Salvalona.

“Ara mateix tinc 40 persones a càrrec, al metro”, explica Guerrero, que assegura que els intenta traspassar el seu coneixement adquirit des de fa més d’una dècada. Peña assegura que la caçacarteristes sap on se situen els lladres de manera més comuna, les parades exactes i els horaris clau. També Tito Álvarez ha quedat fascinat per la feina d’Eliana Guerrero. “Així com jo he après de la meva lluita del taxi a saber quan un polític vol una cosa o una altra, ella sap què es diuen els carteristes només amb les mirades”, apunta el líder d’Élite Taxi.

Així i tot, no sempre triomfen les sinergies entre veïns mobilitzats. En el cas del comerç de Sant Antoni, que el dijous passat va presentar la campanya Vigila dirigida als veïns, es remarca que el moviment és purament de barri. “No hem volgut tenir res a veure amb la plataforma del Tito, que ens va venir a parlar un dia. Anem per una altra via”, detalla la Lídia, portaveu del col·lectiu botiguer. El seu crit d’alerta arriba després que el primer semestre del 2019 hagin comptabilitzat fins a 88 intents de robatoris –molts amb èxit– als comerços del barri. 

Tecnologia a punt per denunciar

Pel que fa al funcionament, la majoria assenyalen que s’abasteixen de missatges instantanis que comparteixen en grups de Whatsapp o Telegram. D’altres troben el seu punt fort en l’altaveu que utilitzen, com és el cas de Helpers BCN a Twitter –també es comuniquen entre ells per missatges directes a la mateixa xarxa social i s’informen dels successos. En aquest sentit, asseguren que van néixer amb la voluntat de “visibilitzar l’augment de la violència diària” i advertir els ciutadans dels punts calents de delinqüència. 

Tanmateix, alguns usuaris els han fet notar a les xarxes que un dels riscos de la seva tasca, al marge de qualsevol revisió policial, és l’estigmatització d’alguns col·lectius, especialment el dels magribins, ja que sovint s’indiquen els trets físics d’una persona com a “àrab” i s’informa que ha comès un robatori o un atracament a zones amb gran presència de veïns amb aquestes característiques, com és Ciutat Vella. Alhora, quan aconsegueixen captar el presumpte delinqüent amb una càmera de mòbil, acostumen a tapar amb una petita barra els ulls de la persona, però sí el que comparteixen és un vídeo el rostre queda perfectament visible. Una pràctica que encara és més descarada entre la patrulla ROAR, que comparteix al seu grup de Facebook tota mena de fotografies i vídeos dels acusats de carteristes. “És el que tenim per lluitar contra una situació injusta, ja que la llei que regula els furts permet la reincidència i ens hem d’autoprotegir”, justifica Mery Peña. 

Així i tot, en el cas de BCN Helpers, la gran majoria d’informacions que transmeten són verídiques. Segons expliquen fonts d’aquest col·lectiu que demanen mantenir l’anonimat, el seu grup està format també per tota classe de veïns, inclosos agents de policia “que estan farts de la mala gestió de la seguretat a Barcelona” i que actuen a títol personal. A més, asseguren que contrasten qualsevol informació que publiquen, tot i que algunes informacions han resultat imprecises. Com el cas en què es va denunciar el robatori d’un rellotge al carrer Hospital. L’incident, en realitat, havia estat set carrers per sobre, a Valldonzella. 

Sigui com sigui, la interacció amb les noves tecnologies resulta un element que ha marcat la diferència respecte a altres patrulles històriques –com Els Àngels Guardians de Nova York– i aporta nous canals que simplifiquen els avisos. “La nostra idea és funcionar amb una aplicació que, quan prems un botó, avisa d’una situació de perill i transmet la ubicació a tots els usuaris implicats. En aquell moment, s’envia una notificació a les persones que estan a menys de 500 metres i unes indicacions: ‘no actuïs pel teu compte’, ‘crida’ o ‘fes sonar el xiulet’. A aquells qui estiguin a més distància del succés, se li recomanarà que truqui a Emergències, i així es crearà un avís que no podrà ser obviat”, concreta Tito Álvarez.

A la llarga, tots quatre moviments esmenten que el que busquen és un canvi de llei que garanteixi que els que reincideixen en els robatoris no surten tan indemnes. I hi ha qui empeny de més i de menys. La patrulla de l’Organització de Residents Contra els Robatoris i Salvalona insisteixen a dir que forçaran la maquinària i collaran els polítics. “Quan estiguem assentats, tindrem unes demandes perquè el crim no surti gratuït. I si no les compleixen, traurem la gent al carrer. I si ens ignoren, la pressió anirà in crescendo“, adverteix el líder del moviment que va col·lapsar el centre de Barcelona durant la vaga dels taxistes, el passat gener.

Proximitat extraoficial amb la policia

Un altre punt de trobada, segons la versió dels grups, és la relació amb els cossos de seguretat. De manera unànime, tots garanteixen –des de ROAR a BCN Helpers, passant per Salvalona i, de manera més humil, Comerciants Sant Antoni– que compten amb el vistiplau tàcit o la sintonia de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, siguin agents o comandaments. Tanmateix, la consigna dels canals oficials de les dues policies es manté allunyada de qualsevol vincle amb els grups d’autoorganització ciutadana. 

Fins al punt que els polítics s’han interessat pel fenomen i hi han dit la seva. Fa pocs dies, la portaveu de Junts per Catalunya al consistori, Elsa Artadi, enviava un dard recordant que la gent s’està autoorganitzant “i no és la seva tasca”. Una idea sobre la qual també es va pronunciar el cap de files del PP a l’Ajuntament, Josep Bou. “Els veïns de Barcelona ja paguen impostos, no haurien de fer això, hi tenen dret, però haurien de tenir la força pública suficient perquè no calgués. Com que no n’hi ha prou, ho graven i informen, esperem que no passin a l’acció”, va dir. Tanmateix, alguns grups ja han viscut enfrontaments cos a cos amb els delinqüents. I fins i tot ho han promocionat a les xarxes socials. 

Mentrestant, les propostes de fons, com un canvi legislatiu per fer la norma més contundent amb als reincidents, no donen senyals d’arribar aviat. Molts més pròxims estan els canvis a peu de carrer. Les noves incorporacions d’agents de la Guàrdia Urbana i els Mossos, algunes ja presents i d’altres –una nova fornada d’agents de la policia catalana– encara pendents, intentaran frenar amb presència policial l’augment dels delictes. Segons les últimes dades públiques, a més, el creixement més preocupant és el dels robatoris amb violènciavan augmentar un 30% respcte el 2018. A més, el nou regidor de l’àrea de Seguretat i tinent d’alcaldia, Albert Batlle, té l’encàrrec de posar tot el seu esforç en la reducció de les xifres de delinqüència.

Els grups autoorganitzats, preguntats per si això els faria desfer-se, en cas que es comenci a reduir el nombre de fets delictius, neguen la major, de manera general. El més clar és, com és habitual, és Tito Álvarez. “La seguretat mai està de més i ja es poden fer a la idea que hem arribat per quedar-nos”.

Més informació

Comentaris

    Pep 20/07/2019 8:13 am
    Això és el que s'hauria de fer a moltes zones del pais. Ja n'estem farts de robatoris i assalts per tota la comarca, i encara redueixen els efectius dels Mossos. Diuen que els porten a zones urbanes i turístiques, com si això ens importes gaire!. Doncs a fer patrulles. Si l'Administració abandona al ciutadà tenim l'obligació de defensar-nos.

Nou comentari