La crisi sanitària, que encara no ha acabat, ha derivat en una crisi social. El tancament d’empreses, la pèrdua de familiars i amics i la falta d’ingressos està erosionant l’estabilitat mental dels ciutadans. És per això que l’Ajuntament de Barcelona engega dos mecanismes que busquen preparar-se per als efectes de la crisi en els suïcidis a la ciutat. “Hem d’estar amatents”, ha avisat la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa (Barcelona en Comú).
Els factors de risc del suïcidi van des de la facilitat per trobar mitjans letals, l’estigma associat, tendència genètica o biològica fins als antecedents familiars, entre d’altres. Amb tot, els “determinants econòmics i socials” com la pobresa poder derivar en situacions d’estrès que comportin vulnerabilitat. “Per això ens preocupa el context actual”, ha admès el director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del departament de Salut, Jordi Blanch. “Tenim l’experiència del 2008, quan les persones amb trastorns mentals van ser una població vulnerable. Temem que puguin tenir un empitjorament”, ha declarat.
És per això que el consistori ha anunciat l’activació d’un telèfon d’atenció gratuït –900925555– que comptarà amb cinc voluntaris. Durant el confinament el telèfon de l’esperança, referència en la lluita contra el suïcidi i gestionat per la fundació Ajuda i Esperança, va sumar voluntaris per fer front a l’augment de trucades. L’altre mecanisme presentat per l’Ajuntament és un punt d’atenció pensat per a familiars, amics i companys de feina de persones amb risc de suïcidi. L’Associació Catalana per la Prevenció del Suïcidi (ACPS) i Després del Suïcidi-Associació de Supervivents (DSAS) seran les encarregades del punt d’atenció.
Tot i l’augment de trucades que va registrar el telèfon de l’esperança a l’inici de la pandèmia, segons va explicar el TOT Barcelona, els intents de suïcidi han disminuït al 2020 respecte de l’any anterior. La patrona i directora de la fundació Ajuda i Esperança, Esperança Esteve, ha detallat que fins al maig no van detectar “conductes suïcides”. En canvi, a partir del maig han tornat a rebre trucades d’aquest tipus. Un dels motius que pot explicar aquest canvi és que, en alguns casos, la depressió s’agreuja quan la persona veu que, mentre tothom surt al carrer i fa vida, ella no en té ganes. Durant la quarantena, però, tothom estava tancat a casa.
Menys intents de suïcidi o més amagats?
Quant a dades, a Barcelona es van registrar l’any passat 1.139 episodis de conducta suïcida, que bé poden ser intents o consumacions. Durant els primers sis mesos del 2020, però, n’han estat 467, menys de la meitat que l’any anterior i, per tant, “menys del que seria previsible”, segons el consistori. Aquesta davallada pot tenir a veure amb la falta d’accés a mitjans letals o el “major control” de l’entorn proper. A més, el director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del departament de Salut de la Generalitat, Jordi Blanch, ha expressat que la por a contagiar-se ha frenat les visites a centres mèdics per conductes suïcides, cosa que pot haver fer caure les xifres. “Evidentment, això no és perquè les persones no facin intents de suïcidi, sinó perquè no van als hospitals i no registrem aquests intents”, ha alertat. De totes maneres, Blanch ha demanat “prudència” perquè cal estudiar les dades.
El consistori ha traslladat que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que, per cada suïcidi, hi ha 20 intents. A Barcelona s’estima que hi ha uns 2.000 intents cada any, tot i que els registrats per atencions hospitalàries siguin només un miler. A la capital catalana el suïcidi és la primera causa de mort en homes d’entre 15 i 44 anys i la segona en dones de la mateixa franja d’edat.
Dades per districte (2014-2020)
En les dades per zones de la ciutat del període 2014-2020, el districte on es van donar més comportaments suïcides –temptatives i consumacions– va ser l’Eixample, amb un 15,9% del total. El segon va ser Sant Martí, amb un 15%, seguit d’Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc, amb un 11,6%. Blanch ha reconegut que no han pogut extreure conclusions en veure les dades perquè no s’observa una relació entre la renda mitjana de cada districte i la taxa de suïcidis: sí que es veu una diferència substancial, a la baixa, a Sarri-Sant Gervasi i les Corts, cosa que Blanch atribueix al fet que en aquests barris és possible que les persones que fan temptatives de suïcidi acudeixen molt menys als hospitals, que són els centres de detecció de casos. Fora d’aquests dos casos, un districte amb un nivell de renda alt com l’Eixample presenta molts casos i, en canvi, a Ciutat Vella n’hi ha menys. Tanmateix, també s’ha de tenir en compte que l’Eixample és el districte més poblat i té 2,4 vegades la població de Ciutat Vella.
Pel que fa al col·lectiu de metges, al focus d’interès per l’estrès a què han estat sotmesos durant la crisi sanitària, Blanch ha lamentat que hi ha una “limitació”. Es tracta de l’estigma que comporta demanar ajuda psicològica, que dificulta l’accés a alguns metges. “És un problema que ve de lluny”, ha recordat.
La presidenta de Després del Suïcidi-Associació de Supervivents (DSAS), Cecília Borràs, ha agraït el “compromís” del consistori en la lluita contra el suïcidi. Borràs ha remarcat el patiment de les famílies i les persones properes i ha apostat per visibilitzar-ne la situació. “Parlar del suïcidi no mata, però el silenci sí”, ha sentenciat.
