Més voluntaris al Telèfon de l’Esperança per fer front a l’allau de trucades durant el confinament

Atenen casos de persones amb trastorns mentals diversos | Afegiran una segona línia al número habilitat per al coronavirus

La matinada de diumenge una persona va decidir deixar de patir i es va suïcidar. Va ser a la cruïlla entre el carrer Comte d’Urgell i València, segons expliquen fonts municipals. Els trastorns mentals en el context de confinament es poden agreujar, segons alerta la psicòloga clínica, consultora i experta en psicopatologia clínica Isabel Vallès. “A nivell de salut mental, [l’aïllament] està afectant molta gent”, apunta. 

El Telèfon de l’Esperança va néixer el 1969 fundat pel mossèn Miquel Àngel Terribas i Alamego. Des de llavors, gestionat per la Fundació Ajuda i Esperança, ha atès trucades les 24 hores dels 365 dies de l’any. La responsable de comunicació i relacions externes de la fundació, Anne García, resumeix la funció del telèfon: “Som la veu amiga que dona suport. I ho aconseguim, perquè ens donen les gràcies després de parlar amb nosaltres”. Aquests dies, comenta, estan donant suport a més gent de l’habitual. “Estem rebent més trucades que de costum”, apfrofundeix.  

Entre l’1 i el 22 de març el Telèfon de l’Esperança ha rebut 1.447 trucades –l’any passat en van comptabilitzar 31.000 en total–, segons detalla García. L’augment considerable dels últims dies, però, ha portat la fundació a habilitar una segona línia del nou número que van crear per atendre peticions durant la crisi del coronavirus. Així, el número 682 90 05 00 disposarà de dos voluntaris que treballaran alhora per escoltar tothom que ho desitgi. García matisa que, a diferència del que se sol pensar, el Telèfon de l’Esperança no està pensat únicament per a trucades relacionades amb el suïcidi. Atenen qualsevol persona que truqui i conceben el servei per ajudar aquelles persones que tenen trastorns mentals.

Un voluntari més per torn

Normalment, explica García, disposen de dos voluntaris a cada torn. Cada voluntari atén trucades entre les 8 i les 15 hores, entre les 15 i les 22 hores o les 22 i les 8 hores. Arran de la declaració de l’estat d’alarma, però, només disposaven d’un voluntari per a cada torn. L’allau de trucades els ha portat a afegir-ne un. 

L’angoixa i la solitud són alguns dels problemes que pateixen les persones que truquen al Telèfon de l’Esperança. L’augment de trucades, però, també està provocat pels conflictes familiars. “Ens parlen de temes que estaven enterrats però que surten ara“, justifica García.

La família, de tota manera, pot ser un “factor de protecció”. Ho diu la psicòloga Isabel Vallès, amb un màster en psicopatologia clínica. “Estar acompanyat és un factor de protecció, normalment”, expressa en referència a persones amb problemes de salut mental. La solitud aquests dies, en canvi, agreuja trastorns com la depressió, segons Vallès.

“Les trucades més habituals són de persones amb problemàtiques de salut mental. Les següents que rebem més estan vinculades a la soledat”, revela un dels voluntaris, Carles Villanueva. Fa 15 anys que aixeca el telèfon per fer “escolta activa, rebaixar l’angoixa i reformular els neguits”, segons defineix ell mateix. El ritme aquests dies és “alt”, i el tema que més apareix és el coronavirus.

De fet, el nou telèfon que va obrir la fundació es va crear expressament per a la crisi del Covid-19. “Hi ha gent que truca que té por de contagiar-se”, narra Villanueva. És empresari i la seva companyia es dedica a adaptar espais a persones amb mobilitat reduïda, i, a més, forma part dels 200 voluntaris del Telèfon de l’Esperança. L’estat d’alarma també ha portat notícies bones, almenys en aquest sentit. “Tenim moltes trucades de persones que s’ofereixen com a voluntàries”, celebra Anne García. 

Anne García, de @tesperanzaCAT: “Tenim moltes trucades de persones que s’ofereixen voluntàries”

Tot i que la trucada sigui per una altra preocupació o problema, últimament totes acaben amb el “tema”: el coronavirus, segons relata Villanueva. García afegeix que la gent que habitualment ja té problemes per sortir de casa, aquests dies ho passa encara pitjor perquè s’hi suma la por a emmalaltir. 

Villanueva aprofita per recordar que el Telèfon de l’Esperança no té un caràcter professional, sinó que els voluntaris procuren fer que la persona que truca tregui les seves conclusions i redueixi el patiment. I emfasitza que les trucades són anònimes.

Carles Villanueva atén una trucada del Telèfon de l'Esperança / Cedida

Carles Villanueva atén una trucada del Telèfon de l’Esperança / Cedida

Tot i que els trastorns mentals en un context com aquest poden empitjorar –especialment la depressió i l’ansietat– el fet que l’aturada de l’activitat sigui general pot ser beneficiosa fins a cert punt. “Angoixa molt estar a casa mentre la resta segueix com si res”, exposa Isabel Vallès sobre la sensació que algunes persones poden tenir en el dia a dia. Ara que tothom està en la mateixa situació, aquestes sensacions desapareixen. La psicòloga experta en psicopatologia clínica no oblida els metges. “Sembla que ho han d’aguantar tot, però són humans”, remarca. 

Les persones que pateixen i pensen, en ocasions, a posar fi a la seva vida són només una part de les que passen per confinament especialment complicat. Isabel Vallès dona consells a les famílies que hi conviuen, com ara separar espais en algun moment del dia per evitar que emocions com la tristesa afectin a tothom. I, en lloc dir coses com “hauries de pensar diferent”, recomana escoltar i intentar entendre la persona. També és positiu buscar moments “amables” plegats, ja sigui escoltant música o llegint un llibre junts. 

Psicòlegs disposats a ajudar

Vallès demana que ningú oblidi que els psicòlegs estan disponibles per al que calgui. Aprofita per oferir els seus serveis de forma gratuïta, i insta els que ho necessitin a dirgir-se a ella mitjançant la direcció de correu electrònic [email protected] En la mateixa línia, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), ha facilitat un formulari en línia a través del qual els professionals que en formen part s’ofereixen voluntaris per donar un cop de mà aquests dies. 

Pel que fa a afrontar el confinament de la forma més sana possible, aposta per mantenir hàbits. I anima a sumar-hi un punt d'”estrès”. “Hi ha un tipus d’estrès que és positiu”, aclareix. Es tracta de l’eustress, que no s’ha de confondre amb el distress, l’estrès negatiu. Un punt de pressió i d’exigència pot ser adequat en aquest context, conclou.   

Nou comentari