Canadell: “Una aturada de país només té sentit si marca un abans i un després”

La sentència del judici de l’1-O està per tot arreu i una de les grans incògnites és com reaccionarà l’independentisme si s’acaba condemnant els presos polítics. Per la rellevància que ha adquirit en els últims mesos, la veu de Joan Canadell (Barcelona, 1967) és una de les veus més escoltades fora de l’àmbit polític. En aquesta entrevista amb el TOT Barcelona, el president de la Cambra de Comerç parla de la resposta a la sentència, però també repassa l’actualitat purament barcelonina com el recàrrec a la taxa turística, l’entrada del Gremi d’Hotels al ple cameral o el nou sistema de consultes que acaba de posar-se en marxa per conèixer l’opinió de l’empresariat.

La Cambra de Comerç d’Espanya ha censurat la implicació de la Cambra amb una resposta de país… 
Ha sigut una sorpresa, però d’aquest tema prefereixo parlar-ne tranquil·lament amb el senyor Bonet quan ens reunim en el pròxim comitè executiu. [El comunicat de la Cambra de Comerç d’Espanya s’ha produït poc després de l’entrevista]

La sentència de l’1-O pot arribar en qualsevol moment. Quina ha de ser la resposta?
Tot el que no sigui absolutori per nosaltres és negatiu i ha de tenir resposta. El ple de la Cambra va publicar el seu posicionament en un comunicat aprovat per àmplia majoria donant suport a qualsevol iniciativa que sigui unitària. La resposta a la sentència ha de ser contundent perquè en situacions excepcionals calen respostes excepcionals. Hi ha nou persones a la presó de forma injusta, una de les quals és empresari [Jordi Cuixart], i com a societat no ho podem tolerar.

Una aturada de país és la resposta adequada?
L’última paraula la té sempre la societat civil, que és qui ha de respondre, però una aturada de país només té sentit si hi ha unitat i està justificada per un motiu que vagi més enllà de la simple paralització econòmica. Si, a més, darrere de l’aturada hi ha una estratègia, des de la Cambra no la incitarem però tampoc ens hi oposarem. Insisteixo que si el país s’atura per queixar-se i prou, l’únic que fem és disparar-nos al peu, sobretot si és una protesta llarga. Si és d’un sol dia, com va passar el 3-O, no té el mateix impacte.

Per tant, s’ha d’anar un pas més enllà?
Ens hem de preguntar per què ens aturarem. Per protestar per les sentències o per solucionar un problema polític que també és econòmic? Són dues coses diferents. Si és només per les sentències, no sé si és justificable aturar-se més d’un dia. Probablement una aturada de país només té sentit si marca un abans i un després en aquest procés. Ens hi juguem un 8% anual del PIB només amb la qüestió del dèficit fiscal, per dir-ho en grans xifres, tot i que crec que ens hi juguem molt més. Tot depèn de forçar un canvi de veritat en la situació política catalana.

Al ple en el qual la Cambra va aprovar sumar-se a una resposta unitària, algunes empreses van decidir marxar per no participar en la votació. Va ser molt tens?
Hi havia algunes empreses que preferien que la declaració s’aprovés des del comitè executiu i que no anés més enllà, però per nosaltres era una qüestió important i volíem que el ple es posicionés. Mitja dotzena d’empreses van decidir no votar, però no cal donar-li més voltes.

El comunicat era menys contundent que el que han aprovat altres cambres. Es va intentar suavitzar el text per encabir-hi aquestes empreses?
No. El comunicat es va aprovar tal qual s’havia presentat al ple. El text ja l’havíem rebaixat una mica al comitè executiu amb la intenció de buscar un posicionament comú amb la resta de cambres i de moment n’hi ha almenys quatre que han l’acceptat i altres encara han de votar. La Cambra de Terrassa ha tirat pel dret i van més enllà que nosaltres en alguns aspectes. Vam prioritzar ser més suaus per buscar la màxima unitat entre les cambres. Al ple ningú va reclamar cap canvi i cal recordar que va sortir amb 33 vots favorables i sis abstencions.

Com és que la Cambra de Terrassa, on Eines de País no té majoria, té un posicionament més contundent que la de Barcelona?
Fins on jo sé, la part més dura del comunicat, que aprova no enviar cap representant oficial als actes que organitzin institucions de l’Estat, va ser proposada per Eines de País. No ho vam incorporar perquè quan es va debatre al comitè executiu encara no s’havia fet oficial el posicionament de Terrassa i, en qualsevol cas, no teníem la seguretat que una resolució així s’aprovés al ple de Barcelona, que era el nostre principal objectiu.

El Consell de Cambres de Catalunya també es posicionarà respecte a la sentència / Jordi Play

Ara que s’ha fet pública la postura de Terrassa, us plantegeu anar més enllà?
Ara per ara no hi ha cap altra cambra que hagi mostrat la seva predisposició a sumar-se al seu plantejament, ni tan sols les que encara no s’han posicionat. Al fòrum de debat que tenim els presidents de les 13 cambres catalanes tampoc s’ha comentat. El dia 10 tenim una reunió al Consell de Cambres i un dels punts de l’ordre del dia és consensuar un comunicat el màxim d’unitari possible. És qüestió de buscar el mínim comú denominador que ens uneix a tots i després cada cambra tindrà les seves particularitats. Tampoc ha de ser tan rellevant. Cada ple és un món i s’ha de respectar l’opinió de la resta de cambres.

En algun moment es va posar sobre la taula trencar relacions amb l’Estat?
No es va arribar a parlar. Respectem molt la decisió de Terrassa, però la Cambra de Barcelona té un paper diferent i no pot entrar en aquest joc. Sóc conscient que això em pot costarà força crítiques. Si més endavant hem d’anar a discutir lleis i a proposar coses, trencar relacions amb l’Estat no és la millor estratègia. Mentre siguem part de l’Estat espanyol, hem de tenir mecanismes per defensar els nostres interessos.

Et fa sentir incòmode que al comunicat no es parli de presos polítics?
El joc d’equilibris porta a aquesta mena de coses, però crec que el comunicat és prou contundent per si mateix. Ja m’agradaria que tothom acceptés de bon grat que fos més dur.

Sobre l’entrada al ple del Gremi d’Hotels: “Volíem un actor rellevant de la ciutat que no fos una gran empresa”

El Gremi d’Hotels ocuparà l’últim seient de pagament del ple. Com va sorgir l’oportunitat d’incorporar-los?
Hi tenim bona relació perquè ens veiem sovint a Turisme de Barcelona. Quan Magma Design va desistir de recollir la seva acta, volíem un actor rellevant de la ciutat, però que no fos una gran empresa. Renunciar a 75.000 euros anuals era difícil i des del primer moment vam buscar una entitat que representés moltes empreses. A banca del Gremi d’Hotels hi havia dues opcions més, però al final van ser els únics que van fer el pas endavant. Fins ara estaven representants per Joan Gaspart i després de les eleccions no tenien presència al ple, o sigui que ja ens va bé que hi siguin.

Corria el rumor que, a canvi de la seva entrada al ple, vostè els havia ofert la presidència de Turisme de Barcelona. Hi ha alguna cosa de cert?
Fa unes setmanes em van nomenar president del Consell de Cambres, una opció que no entrava en els meus plans inicials. Combinar el càrrec amb la Cambra de Comerç i Turisme de Barcelona és complicat perquè són massa coses. La meva intenció és delegar el càrrec a Turisme de Barcelona i és cert que ara s’obre una oportunitat, però encara no hem pres la decisió.

Hi haurà alguna acció legal contra Magma Design?
Hem encarregat un informe per saber quin recorregut tindria una demanda. El que està clar és que alguna cosa s’ha de fer, si no es dóna el missatge que pots renunciar a última hora si no et convé. Encara no està tancat, però si podem fer alguna cosa, s’ha de fer.

Fa uns dies van presentar el nou sistema de consultes de la Cambra. Confia que l’empresariat respondrà?
Estic convençut que funcionarà, però no sé quan tindrem un volum de respostes suficient perquè sigui representatiu de l’empresariat barceloní. Hem començat sense pràcticament publicitar-ho, a excepció de la roda de premsa, i tot just ara estem enviant correus a les empreses, però tampoc podem arribar a totes perquè la Llei de Protecció de Dades només ens permet comunicar-nos amb les empreses que han donat el seu consentiment explícit. En funció de la resposta que rebem amb la prova pilot anirem ajustant el sistema. La base de dades que tenim l’ha construït la Cambra des de zero.

El nou sistema de consultes: “No entendria que els empresaris desaprofitin l’oportunitat de fer sentir la seva veu”

El sistema és prou senzill per engrescar els empresaris?
Aquest matí jo mateix he votat [riu] perquè no tenia el certificat digital a casa i he trigat dos minuts a completar tot el procés. No entendria que els empresaris desaprofitin l’oportunitat de fer sentir la seva veu en qüestions que els afecten més enllà de votar quan hi ha eleccions. La clau és com s’assabenten que hi ha aquestes consultes. És qüestió de temps. La primera vegada que votes necessites el certificat digital, però després pots obtenir un usuari i una contrasenya i a partir de llavors es podrà votar directament amb el mòbil.

Potser cal més pedagogia, no estem acostumats a votar sovint…
Tots aquests processos necessiten un rodatge. No estem acostumats al fet que se’ns preguntin segons quines coses. Hi haurà preguntes que tindran molt més interès que altres. La primera pregunta és sobre les conseqüències econòmiques d’una Catalunya independent, però estem en una fase pilot i el resultat no és tan important com el fet de posar en marxa el sistema. Quan preguntem per l’FP, per exemple, si hi ha 3.000 empreses que la responen i els afecta la reforma, el valor de les respostes serà molt important perquè tenen un interès directe. És una mostra que no tenim mai i a la llarga serà molt més important del que ens pensem.

Recentment l’Ajuntament ha demanat a la Generalitat que apliqui un nou recàrrec a la taxa turística. Creu que pot perjudicar pel sector turístic?
Posar noves taxes que fan pujar el preu sempre té un impacte. Un recàrrec, per petit que sigui, sempre pot influir en la decisió final dels viatgers. El gran problema és que no s’ha consultat amb el sector turístic i això no pot ser. S’ha de negociar i buscar punts de trobada perquè els empresaris coneixen bé el seu sector i saben on hi ha més marge per apujar les taxes, si és que n’hi ha. Els hotelers són una part important del sector turístic, però hi ha altres actors que també se’n beneficien i que podrien contribuir.

El president de la Cambra, al seu despatx / Jordi Play

Si tira endavant, la recaptació de l’Ajuntament serà multimilionària, però el govern municipal no sembla disposat a millorar el finançament de Turisme de Barcelona. Aquí hi hauria marge de negociació?
Si hi ha una millora de la recaptació, com a mínim una part hauria d’anar destinada a promocionar el turisme. Ara hi ha un topall de 4,5 milions d’euros, però és un error pensar que la promoció només es pot fer en termes de Barcelona. Si es vol descongestionar la ciutat, s’han de promocionar destins fora de Barcelona. Això també ajuda a combatre les externalitats. Una altra opció és fomentar el turisme a la temporada baixa. Però per fer-ho també es necessiten més recursos.

Tant Barcelona Global com el Gremi d’Hotels han demanat un gir en la política de Turisme de Barcelona. Creu que cal sacsejar l’entitat?
S’ha de modernitzar Turisme de Barcelona i adaptar-nos a la situació actual. Es va crear per potenciar l’arribada de turistes a la ciutat, però ara el que necessita la ciutat és atraure més turisme de qualitat i gestionar millor la seva estada. Fa temps que per manca de finançament Turisme de Barcelona és una empresa que organitza activitats i gestiona serveis per obtenir recursos i dedicar-los a la promoció, però no és el plantejament que volem des de la Cambra i ens consta que l’Ajuntament tampoc hi està d’acord. El que ha de fer Turisme de Barcelona és promocionar la ciutat, que és el que sap fer.

Un altre dels assumptes que té al calaix és la nova Llei de Cambres. Han començat el contactes amb la conselleria d’Empresa?
Amb la consellera Àngels Chacón ens hem reunit dues o tres vegades i aquest dimarts tenim la primera reunió oficial amb tots els presidents de les cambres. Hi ha una alineació en el plantejament general, sobretot en la idea d’oblidar-nos d’una Cambra de Comerç de Catalunya i potenciar més el Consell de Cambres. El finançament també està sobre la taula, però s’ha de veure fins on arribem, i el tercer element és recuperar totes les funcions que tenen les cambres, en especial ara que hi ha símptomes de desacceleració econòmica i les empreses necessiten tota l’ajuda possible per internacionalitzar-se.

El Brexit: “Ningú pensa en les oportunitats econòmiques que pot generar”

Ara que menciona la situació econòmica, un dels temes que genera més incertesa és el Brexit, seguit per la guerra comercial dels EUA. Les empreses catalanes estan preparades per afrontar aquests reptes?
Em sorprèn perquè sempre que es parla del Brexit és en negatiu. Ningú pensa en les oportunitats econòmiques que pot generar. El Regne Unit és un mercat molt important, però de la mateixa manera que hi ha empreses que patiran, també n’hi haurà que sabran veure l’oportunitat de cobrir el buit que deixin les companyies britàniques. Una cosa diferent són els aranzels que vol posar Trump. Només genera traves, però les empreses que exporten als EUA tenen capacitat per trobar compradors a altres mercats. Si es tanca una porta, has de mirar d’obrir-ne tres més.

El futur de l’economia catalana és mantenir la seva mirada cap al mercat mundial?
L’empresariat català fa 20 anys pensava que el seu mercat principal era l’espanyol i que les exportacions eren complement. Ara passa just a l’inrevés. El mercat mundial és 60 vegades més gran que l’espanyol i res fa pensar que si som competitius aquí, no ho puguem ser a qualsevol altre mercat. Cada vegada hi ha més empreses que exporten més del 50% dels seus productes perquè l’empresa catalana és més competitiva que mai. Evidentment sempre hi ha problemes, però les empreses catalanes sempre han sabut adaptar-se als canvis.

Tem que hi pugui haver nous boicots contra productes catalans després de la sentència?
Qui mira Catalunya amb antipatia no necessita més motius per fer un boicot, però hi crec molt poc en aquestes accions. En moments puntuals pot haver-hi més soroll, però a la llarga desapareix. A més, també es poden veure com una oportunitat. El boicot al cava català del 2005 va fer que moltes empreses entenguessin que calia internacionalitzar-se. La crisi del 2007 va tenir un efecte similar i ara torna a passar el mateix. L’empresa catalana és molt competitiva. Catalunya com a país té un problema de competitivitat perquè una gran part dels imposts que paga no reverteix en la millora de les infraestructures. I això sí que resta.

El passat ple Ciutadans el va acusar directament de promoure un boicot a productes espanyols, barrejant la campanya de l’ANC, amb la Cambra i fins i tot Colau…
Aquesta mena de missatges gratuïts s’han de denunciar. Primer perquè són mentida i barregen moltes coses sense sentit. Jo avui estic aquí i demà qui sap, però la Cambra com a institució no es pot permetre que se la calumniï. La Cambra mai ha parlat de boicots. Igual que la Cambra mai ha parlat d’una vaga general o d’una aturada de país sense més. Desmentirem aquestes afirmacions sempre que calgui. Més enllà de les seves Ens agradaria que Cs fes alguna proposta en positiu per potenciar l’economia catalana.