Joan Canadell (Barcelona, 1967) és un dels empresaris més sol·licitats de Barcelona. És el nou president de la Cambra de Comerç i des de fa uns dies té l’agenda tan plena que amb prou feines pot agafar aire abans de començar l’entrevista amb el TOT Barcelona. Acaba de sortir d’una reunió preparatòria del comitè executiu i, abans de seure, ja demana al seu equip a quina hora hauran de sortir per ser a una presentació. Cada minut compta i tant Canadell com els altres membres d’Eines de País, la candidatura impulsada per l’ANC i el Cercle Català de Negocis que van arrasar a les eleccions a la Cambra, volen aprofitar per posar en marxa el seu programa.
Després de la investidura, amb la presència d’un notari inclosa per intentar suspendre-la, creu que ara es calmaran els ànims?
Això no ens afecta en absolut. Seguim treballant com si no hagués passat res. Segons la conselleria d’Empresa tot s’ha fet bé, de manera legal i, per tant, creiem que els recursos no tenen cap recorregut. A partir d’aquí, si els ànims es calmaran, depèn més de l’actitud que vulguin tenir les altres candidatures i si volen presentar batalla.
Considera que hi haurà més moviments per impugnar els resultats o impedir que puguin governar la Cambra?
Arriba un punt que l’establishment ha de decidir si vol fer més el ridícul amb la impugnació dels resultats. Vam guanyar 31 dels 40 escons en joc. Encara que s’acceptés la reclamació de les vuit vocalies que reclamen, que no totes anirien a les candidatures de Carles Tusquets o de Ramon Masià, encara tindríem una majoria àmplia per governar. Al ple d’investidura ens van votar 36 empreses. I això que una de les nostres no hi era i una de Pimec tampoc. Encara que volguessin no podrien aconseguir una majoria alternativa. Tot plegat és una mica antinatural i esperem que es calmi.
[r:1]
Entén que hi hagi certes reticències a la vostra candidatura pel vostre marcat perfil independentista?
En part és desconeixement de què volem fer a la Cambra i molta gent a la qual hem explicat el nostre programa ho acaba entenent. El nostre raonament és molt bàsic: volem desenvolupar el màxim potencial de les empreses i de l’economia de Catalunya i tenim un sostre de vidre que és seguir com a comunitat autònoma d’un Estat que no ens va a favor. Per fer un salt més i explotar aquest potencial ens cal un Estat a favor. Això, com s’ha demostrat tantes vegades, només serà així quan tinguem un Estat independent. És raonable que defensant els interessos de l’economia catalana vulguem fer un pas més. Una altra cosa és que es comparteixi.
La presidència de la Cambra permet assistir a molts fòrums i formar de desenes d’institucions econòmiques. És una bona tribuna des de la qual fer pedagogia?
Farem tota la pedagogia que puguem i el discurs serà el mateix que hem tingut sempre, que és molt raonable. Et pot agradar o no canviar l’estatus del país, però si a través d’estudis i arguments fonamentats es demostra que un Estat independent és millor que un Estat en contra, això ningú ho podrà negar ni criticar-nos per defensar-ho.
Joan Canadell a la terrassa de la seu central de la Cambra de Comerç / Jordi Play
Com ha viscut aquests primers dies al càrrec?
Molt intensos. Molts actes, reunions i, sobretot, trobades molt interessants amb entitats i persones que no coneixíem i que obren la porta a noves oportunitats per portar el nostre estil a moltes institucions. Després de 17 anys amb el mateix president, la Cambra necessitava sàvia nova, més il·lusió i les mateixes entitats veuen que és una oportunitat per fer coses noves i interessants per ells.
O sigui que hi pot haver un efecte contagi…
És el que hem percebut fins ara. Encara que només fa uns dies que hem començat a treballar, el nostre discurs agrada en general –potser els més crítics simplement no diuen res– i hi ha expectatives que el canvi de junta a la Cambra porti a més canvis positius.
Quan el Cercle Català de Negocis es va presentar a les eleccions del 2010, s’imaginaven que un dia tindrien el govern de la Cambra?
Ni de bon tros. Però gràcies a la candidatura del 2010 i a la impugnació de les eleccions, que va acabar amb una sentència anul·lant el 90% dels vots, va posar les bases pel sistema de vot electrònic actual. De tota manera, allò va ser diferent i no estàvem esperant que hi hagués nous comicis per tornar-nos a presentar. Ha estat una mica coincidència.
El seu primer discurs va ser molt conciliador. Més del que alguns esperaven, segurament. L’objectiu de potenciar l’economia catalana serà el punt de trobada amb les empreses i patronals que comparteixen el seu discurs independentista?
Tothom amb qui he parlat està d’acord amb donar suport a qualsevol mesura que vagi encaminada a millorar les empreses catalanes. Fins i tot les grans empreses de les famoses 14 cadires, de les quals ja he parlat amb gairebé totes, estan disposades a treballar per aquest objectiu. Ningú pot estar-hi en contra. Amb el tema de la independència hi ha una mica de tot, això també s’ha de reconèixer.
Les grans empreses poden tenir un paper molt actiu i positiu a la Cambra
La victòria d’Eines de País és la victòria de les pimes. Quin paper jugaran les grans empreses a la Cambra ara que no tenen un pes tan decisiu en la presa de decisions?
No estem en contra de les grans empreses, sinó de què es puguin utilitzar aquestes 14 cadires de plata per canviar les majories. Les grans empreses poden tenir un paper molt actiu i positiu a la Cambra. El comitè executiu no té cap mena de competència. L’únic que fa és proposar qüestions que després s’aproven al plenari, on també hi ha grans empreses i tindran veu i vot. Una cosa que he intentat explicar a totes les grans empreses amb qui m’he reunit és que ens agradaria saber què volem aportar a la Cambra. I volem saber-ho tan aviat com sigui possible per incloure-les a les comissions de treball, que és on generen els projectes que després es porten al ple.
Durant les eleccions es va parlar molt d’en Joan Font (Bonpreu) i de l’Enric Crous, que són els representants de grans empreses més pròxims a les seves tesis. Compta amb ells?
En Joan Font està a la nostra candidatura, forma del ple i podria estar en alguna comissió. L’Enric Crous no va aconseguir guanyar al seu epígraf i a priori no pots estar en cap comissió, però estem parlant amb ell per buscar la manera de fer-lo participar. Potser a través d’una de les 25 vocalies consultives –amb veu però sense vot– que es poden nomenar. Hem tingut un parell o tres de reunions amb ell i estem en contacte permanent. Ja veurem.
[r:2]
L’Enric Crous ha mostrat bona predisposició per implicar-se a la Cambra?
Sí i no. Esperàvem que ens donaria el seu suport al plenari i al final sembla que les quatre empreses de la seva candidatura no ens van votar. El vot és secret i no podem estar segurs, però pels contactes que hem tingut amb altres empreses molt probablement no ens van donar.
Cada any arriben desenes de noves multinacionals a Barcelona i a Catalunya. Quina relació ha de tenir la Cambra amb aquestes noves empreses?
Una de les primeres coses que he fet és donar instruccions perquè cada vegada que vingui una nova multinacional a Barcelona la Cambra pugui donar-li la benvinguda. Un dels objectius és saber perquè han vingut, ja que ens pot donar pistes de què els ha atret de Barcelona i així potenciar-ho per atraure més empreses. I també preguntar què necessiten, què han trobat a faltar i buscar maneres de millorar. És un protocol que fins ara no es feia i suposarà un canvi per dotar de més visibilitat a la Cambra.
Això implica tenir una relació més estreta amb ACCIÓ?
La llista d’empreses que arriben la té ACCIÓ i parlarem amb el departament d’Empresa per rebre informació actualitzada de les multinacionals que aterren a Barcelona. ACCIÓ té un paper central en l’atracció d’inversions i la Cambra vol col·laborar de manera més estreta. Ens agradaria tenir més presència a Brussel·les perquè les empreses que vulguin instal·lar-se a Catalunya puguin plantejar els seus dubtes i rebre informació. No serà una delegació permanent, però sí que ens interessa que alguna persona pugui viatjar amb freqüència a Bèlgica.
Joan Canadell al seu despatx de la Cambra de Comerç / Jordi Play
Amb tants plantejaments trencadors i idees noves. Estem parlant d’una revolució a la Cambra?
Al final d’aquest mandat es veurà una Cambra totalment diferent de la que va deixar el meu antecessor, no tinc cap mena de dubte. Tant en termes de pressupost, que ha d’estar al nivell de les grans cambres europees, com en competències. Estem parlant amb el departament d’Empresa per veure quines competències podem assumir. La Cambra és el representant natural de l’empresariat i qui millor coneix les seves necessitats. El Govern és important, però no està tan a prop de les empreses com la Cambra i és lògic que assumim el màxim de competències possible, igual que fan altres cambres.
Què li demanen a la consellera Chacón en relació a la nova llei de cambres?
A l’època de medieval el poder econòmic dels mercaders i el poder polític del rei estaven al mateix nivell i havien de pactar. A partir del 1714 això s’acaba i ara s’hauria de començar a recuperar. El poder econòmic ha de tenir cada vegada més contingut i competències. I quan parlo de poder econòmic no em refereixo a 20 o 50 empreses, sinó de totes les empreses, ja sigui a través de la Cambra, del Consell de Cambres o de la Cambra de Comerç de Catalunya si s’acaba fent. I així ho hem traslladat a la consellera.
El poder econòmic ha de tenir cada vegada més contingut i competències
Considera que s’ha de potenciar el Consell de Cambres per millorar la coordinació i potenciar les sinergies entres les cambres?
És vital coordinar l’acció de les cambres perquè és cert que la de Barcelona és la més gran i la més important, però potser per un determinat sector econòmic és més important la de Reus que la nostra i això s’ha d’aprofitar. Hem de ser-hi tots. El Consell de Cambres no ha tingut prou competències i tant si s’aposta per revifar-lo com si s’opta per crear la Cambra de Catalunya, les cambres no han de perdre el seu pes individual. És un equilibri complicat però necessari.
Com es pot millorar el finançament de la Cambra sense recórrer a les quotes obligatòries?
En primer lloc cal potenciar els serveis que ofereix la Cambra. La Casa Llotja de Mar no està prou aprofitada i es podrien obtenir més ingressos. Una altra via seria assumir més competències i que aquestes vinguessin acompanyades de finançament per part de la Generalitat. I l’altra seria introduir alguna mena de quota, que no pot ser com en el sistema anterior perquè la llei ho prohibeix, però que es podria estructurar com una quota voluntària que doni dret a certs serveis o avantatges. Això només serà possible si aconseguim que es percebi la Cambra com una eina útil. Quan posem en marxa el sistema de consultes aquesta podria ser una de les preguntes.
Quins plans teniu per Turisme de Barcelona?
Encara no tenim tanta informació i aviat començarem a tenir reunions. Podem aportar moltes coses, però primer hem de conèixer millor l’entitat. Turisme de Barcelona ha fet tan bé la feina que tenim la ciutat col·lapsada de turistes i s’ha d’estudiar com fem que no es converteixi en un problema social real. També cal analitzar com millorar la qualitat dels turistes que arriben i com aprofitem Barcelona per expandir el turisme per tot Catalunya. Si una persona ve set o vuit dies a la ciutat, però dos o els tres els passa fora, deixa ingressos a Catalunya sense congestionar tant Barcelona i això sempre és bo. I a més cohesionem el territori. Tenim un gran patrimoni i cal crear oferta turística per tot el país.
Turisme de Barcelona ha fet tan bé la feina que tenim la ciutat col·lapsada de turistes
Ja ha dit que encara no té un nom per presidir Turisme de Barcelona. Quin és el perfil que busca?
Primer hem de conèixer què representa l’entitat per trobar el perfil més adequat. Podria ser algú del sector, però tampoc ha de ser necessàriament un hoteler o un restaurador perquè potser acaben mirant per ells més que per l’interès general. És una institució de molt prestigi que té el triple de pressupost que la Cambra. Necessitem algú de solvència contrastada i amb capacitat de poder-lo gestionar.
Al discurs d’investidura va parlar d’unitat política i diàleg. Té previst reunir-se amb Foment del Treball, el Cercle d’Economia i Pimec per intentar sumar esforços i anar tots en la mateixa direcció?
Amb Foment i amb Pimec ja hem tingut reunions. Amb el Cercle d’Economia encara no. La idea és ser el màxim d’inclusius amb tothom que tingui el mateix objectiu que nosaltres. Si el Cercle d’Economia té com a objectiu potenciar l’economia catalana, anirem tots a una. Si el seu interès és només allò que afecta els seus 1.250 socis potser tampoc és un actor tan important. Foment i Pimec tenen molta més representativitat i estem convençuts que podrem col·laborar molt amb ells.
1 