Un dels elements que ha situat la ciutat de Barcelona a l’avantguarda del comerç de tota mena de productes és l’accés al mar. El Port de Barcelona ha estat sempre la porta d’entrada de mercaderies arribades d’arreu del món, constituint-se com el primer port d’Espanya en tràfics internacionals.
Amb una terminal especialitzada en cafè i cacau, el Port de Barcelona està considerat com la porta d’entrada del cafè verd –el cafè sense torrar– a Espanya. Pel Port de Barcelona hi entra més del 80% del cafè que s’importa arreu d’Espanya.
Segons consta en l’Arxiu de la Ciutat de Barcelona, el primer cafeter instal·lat a la ciutat va ser Mariano Figueras l’any 1783 al número 101 de les Rambles. Altres fonts indiquen que el primer cafè que va obrir les seves portes a Barcelona va ser el Café de F. Martinilli, l’any 1871. Sembla ser que en el seu moment més àlgid als carrers de la ciutat van haver-hi fins a una quarantena d’establiments que torraven el cafè de manera artesanal. D’aquests, molts s’han convertit en grans empreses del sector. Altres, aproximadament mitja dotzena, continuen mantenint-se com a petits torradors artesanals de cafè.
Cafès Tupinamba
Un dels primers torradors de cafè de Barcelona va ser l’empresa Tupinamba, que va néixer com a empresa, producte i marca l’any 1897 al carrer Cardenal Casañas número 16, al barri Gòtic. Tal com expliquen a la seva pàgina web, “al 1897 el cafè pres fora de casa encara era una novetat i es venia a granel”. “Tupinamba va ser la primera empresa que va introduir una barreja dels millors cafès de diferents països, en un envàs personalitzat amb la seva marca”, rememoren.
Nascuda en plena efervescència modernista, la marca va encarregar la publicitat d’aleshores al pintor Ramon Casas. Actualment l’empresa és una de les marques de referencia del sector i al 2009 es va traslladar a la seva nova planta de 8.000 m2 a Canet de Mar.
Cafès Marcilla
Al 1907, Julián Marcilla va crear una petita fàbrica al barri de Sant Andreu on torrava el seu cafè en un petit bombo. El venia directament als seus clients, que o bé s’acostaven a la fàbrica o els hi portava ell personalment a casa. El negoci va anar creixent fins al punt que al 1920 ja distribuïa el cafè a diferents ciutats de tot l’Estat.
La Guerra Civil va forçar una aturada al sector dels torradors de cafè, amb un decret que convertia el cafè en comerç d’Estat. Fins el 1940 Marcilla no va poder rellançar la marca. Al 1979 es van traslladar a una planta a Mollet del Vallès, just dos anys abans de ser comprats per la empresa holandesa Douwe Egberts.
Bracafè
Als anys 20 del segle XX, l’empresa oficial del Govern de l’Estat de Sao Paulo (Brasil) tenia una fàbrica torradora de cafè al número 35 del carrer Comte d’Urgell de Barcelona que comercialitzava cafè d’aquest país amb la marca Bracafé-Casas Brasil. Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona van contractar Germán de Erausquin y Olabarrieta, per gestionar l’estand que aquesta empresa hi tenia i des del que es van arribar a repartir més d’un milió de tasses de cafè als visitants!
A partir d’aleshores Germán de Erausquin es va fer càrrec de la fàbrica i de l’expansió de la marca amb l’obertura de nous establiments de degustació a Madrid, Sevilla, Valencia i Saragossa. Aleshores ja en tenien 5 a Barcelona: al carrer del Carme, Rambla del Centre, plaça de l’Àngel, plaça de Catalunya i carrer Casp.
La Guerra Civil, el decret sobre el comerç de cafè i el bloqueig dels ports espanyols van provocar grans pèrdues econòmiques a la firma i els propietaris brasilers van decidir tancar l’empresa. En no ser possible liquidar-la del tot, a causa de la quantia econòmica dels deutes que acumulaven, Germán de Erausquin es va quedar la propietat del negoci a canvi d’assumir el passiu acumulat.
Avui dia l’activitat de l’empresa segueix a les històriques instal·lacions del carrer Comte d’Urgell, 35. El seu establiment de degustació més emblemàtic va ser el Bracafè del carrer Casp número 2. Inaugurat l’abril de 1931, durant 87 anys va ser lloc de trobada de gent de la radio, el teatre, la música o la literatura, en gran part gràcies a la proximitat de Ràdio Barcelona i el Teatre Tívoli. Va haver de tancar el setembre de 2018 a causa d’una reforma radical de l’edifici on estava situat.
Cafès Saula
Provinent de Calella de la Costa, Lluís Saula va arribar a Barcelona a fer fortuna. Va obrir una botiga al carrer de Sant Antoni Abat número 61 on venia els productes que elaborava la seva família: pastes Saula, galetes, caramels i altres aliments. Al 1950 es va interessar pel món del cafè, va aprendre a comprar el cafè verd que arribada al Port de Barcelona i va adquirir una torradora que va instal·lar al terrat de l’edifici on tenia la botiga.
Així va néixer Cafès Saula, una companyia familiar que avui és una de les més conegudes del sector, especialitzada en cafès premium. Té la planta de producció ubicada a Sant Feliu de Llobregat i produeix més 1,2 milions de quilos de cafè a l’any.
La propera setmana, més històries d’obradors i marques de cafè barcelonines a la sèrie d’articles gastronòmics que publiquem cada divendres el Vadegust i el TOT Barcelona. Pots llegir les darreres entregues aquí:
- La bomba de la Barceloneta, una tapa amb nom d’exclamació
- La Sarsuela de peix, la versió barcelonina i burgesa dels ranxos mariners
- La xocolata a Barcelona (I): els adroguers, pioners del cacau urbà
- La xocolata a Barcelona (i II): els magnats modernistes del cacau
- Alsacians i fabricants de gasosa, els ‘pares’ de la cervesa a Barcelona
- De l’obrador al món: com van erigir un imperi les dues grans cerveseres de Barcelona
- Barcelona, bressol dels canelons catalans
- L’arròs Parellada, el més genuïnament barceloní
- El pijama, les postres barcelonines inventades al restaurant 7 Portes
- Cacaolat, el batut de cacau més barceloní
- El bacallà a la llauna, nascut a les fondes i adoptat a Barcelona
- El mató de monja, la temptació secreta de Pedralbes
- Els colmados, un comerç autòcton de Barcelona
- L’Aspa de Santa Eulàlia, el postre de la patrona de Barcelona
- La botifarra d’ou, l’embotit català que triomfa a Barcelona
- Barcelona, ciutat pionera de la indústria de les galetes
