Al segle XIX a la ciutat de Barcelona hi bullia l’activitat productiva i industrial. Una de les indústries que es va iniciar en aquella època a la ciutat comtal va ser la producció de cervesa. En aquells moments la indústria de la cervesa estava molt poc desenvolupada a Espanya i es concentrava quasi totalment a Madrid.
Els pioners
Totes les fonts apunten que el primer establiment on es va elaborar cervesa a Barcelona el va obrir, l’any 1806, el mestre cerveser Felip Costa, de qui no consta cap més informació. Els primers elaboradors de cervesa a Barcelona ho feien de manera artesanal i alguns d’ells eren fabricants de begudes gasoses que van adaptar part de les seves infraestructures per elaborar cervesa.
La primera fàbrica de cervesa de certa entitat que va haver-hi a Barcelona la va crear l’any 1837 l’empresari d’origen alemany Juan Maurer y estava situada al Portal de Santa Madrona. Al 1845 es va crear la fàbrica de cervesa Arnaude y Cia a la plaça del Teatre del barri del Raval de Barcelona. En aquest mateix indret s’ubicaria pocs anys després la societat Juan Naully i Cia, dedicada a la venda de vins, licors i begudes gasoses, qui també fabricava la seva pròpia cervesa. Al 1849 es crea la fàbrica de cervesa Labán y Cia al carrer Conde del Asalto.
La cervesa que produïen aquests primers elaboradors barcelonins no era cervesa produïda amb el mètode tradicional de l’època, l’alta fermentació, sinó que injectaven el carbònic a la cervesa de manera artificial. Amb aquest mètode obtenien una cervesa de sabor més suau i que es conservava més temps que la d’alta fermentació, tot i que es percebia com una cervesa de menor qualitat que la d’alta fermentació.
L’arribada dels alsacians
Al llarg de la segona mitat del segle XIX es van crear a Barcelona fins a una vintena llarga de fàbriques de cervesa, la majoria de les quals van tenir pocs anys de d’activitat. L’any 1858 Barcelona és la segona ciutat cervesera de l’Estat, amb un 17,24% del total espanyol, per darrere de Madrid, amb el 65,25%.
Entre aquestes fàbriques destaquen la creada el 1854 per l’empresari d’origen francès Ernesto Ganivet sota la denominació de Ganivet y Cia i situada al desaparegut carrer Cirés del barri del Raval. En aquesta fàbrica va tenir els seus inicis a Barcelona Louis Moritz.
La fàbrica Miret i Tersa, creada l’any 1853, situada al carrer Hospital del barri del Raval i dedicada a la producció de begudes gasoses, va iniciar el 1860 la fabricació de cervesa. Va destacar per l’elaboració d’un cervesa que van anomenar “Inglesa doble fuerte”. Al 1871 van participar a l’exposició de Barcelona i el 1873 van guanyar un premi a la qualitat a l’Exposició de Viena. Al 1881 va cessar la seva activitat.
Juan Petit, fabricant de sifons al número 71 del carrer Tallers del barri del Raval des del 1853, va decidir al 1856 començar la fabricació de cervesa. Quatre anys més tard, el 1860, es va associar amb Josep Sabaté Gibert i van crear la societat Petit y Sabaté. Al 1863 van obrir a la Rambla de Canaletes un establiment anomenat La Catalana on comerciaven tan a l’engròs com al detall amb cerveses, gasoses, aigües minerals i licors de tota mena. Al 1884, Joan Petit s’estableix en solitari al carrer Aribau, on seguirà fabricant la seva cervesa amb la marca La Catalana fins al tancament del negoci l’any 1897.
L’esplendor de la fabricació de cervesa a Barcelona va arribar de la mà de dos immigrants alsacians, Louis Moritz i August Kuentzmann Damm, creadors de les dues fàbriques més importants de Barcelona. A més A.K. Damm marcarà el punt d’inflexió en la història de la cervesa a Barcelona amb la introducció del mètode de baixa fermentació.
Amb la baixa fermentació s’obtenia una cervesa més adaptada als gustos populars en ser més refrescant i escumosa que la obtinguda amb alta fermentació, que tenia més alcohol, un color tèrbol amb el llevat dispersat en el líquid i un temps de conservació menor. Tanmateix el temps de conservació era més gran i la seva qualitat era més homogènia.
Per poder produir cervesa de baixa fermentació calia la utilització de fred industrial, una tecnologia que obligava a les fàbriques a fer inversions i augmentar els seus costos fixos. Això va provocar l’aparició d’economies d’escala que van implicar una concentració de les fàbriques que va provocar la desaparició de la majoria de les petites fàbriques de cervesa.
Les primeres grans cerveseres
A finals del segle XIX i principis del XX a l’hegemonia de la cervesera creada per Louis Moritz, s’hi van afegir tres empreses cerveseres de gran capacitat de producció que des del seus inicis va elaborar cervesa de baixa fermentació: Camps i Kuentzmann Damm; E. Cammany y Cia; i Miklas y Musolas.
L’any 1899, Enric Cammany, qui s’havia iniciat en el món de la cervesa com a soci de la cervesera E. Comas y Cia, creada al 1893, compra tots els seus actius i crea E. Cammany y Cia, que disposava de tecnologia de fred avançada i de dues caves subterrànies, una per la fermentació i una altra per l’emmagatzematge de la cervesa. Al 1905 van adquirir una dinamo per produir electricitat.
Al 1902 es fundava la societat Miklas y Musolas. L’any següent, el 1903, Miklas surt de la societat i aquesta passa a anomenar-se, Juan Musolas. Al 1905 va entrar en funcionament la fàbrica de grans dimensions que havien començat a construir el 1902 on van fabricar cervesa de baixa fermentació dels estils Pilsen i Munich, comercialitzada amb la marca La Bohemia. Juan Musolas va morir a finals de 1908 però la societat, malgrat entrar en procés de dissolució, va continuar produint.
Aviat Cammany, Musolas, Damm i Moritz protagonitzarien una aferrissada competició de preus que tindria dues clares guanyadores. Tan clares, que han arribat als nostres dies. La propera setmana parlarem d’aquestes dues cerveseres històriques de Catalunya, en un nou reportatge en profunditat sobre les arrels gastronòmiques de Barcelona.
.
Aquí pots veure els altres articles de la sèrie setmanal que Vadegust i el TOT Barcelona estem duent a terme sobre la gastronomia de Barcelona, amb els productes i plats més emblemàtics dels barris de la ciutat:
