La xocolata a Barcelona (i II): els magnats modernistes del cacau

Dos dels edificis estrella del passeig de Gràcia expliquen les fortunes que va generar aquest popular producte

La fabricació de xocolata a la capital catalana va saltar dels petits obradors manuals a les fàbriques amb motor de vapor, en el tombant del segle XVIII cap al XIX. Però el veritable esclat industrial del cacau arribaria un segle més tard, a les acaballes del XIX, per contribuir a l’auge d’una nova burgesia que expandia els seus negocis i lluïa la seva fortuna a través de l’exuberant modernisme de Barcelona.

Dues famílies, els Amatller i els Juncosa, reflecteixen com van evolucionar les fortunes del cacau. Les dues, a més, han deixat petjada al Passeig de Gràcia a través de dos icones arquitectòniques.

L’olfacte dels Amatller

Un dels artesans que va interpretar tots els papers de l’auca va ser Gabriel Amatller, qui al 1797 va obrir un comerç al barri de la Ribera on elaborava xocolata per les famílies més acomodades. Ben aviat va incorporar un molí de vapor al seu obrador i en poc temps es va convertir en una de les primeres fàbriques de xocolata de Barcelona. Així, el patriarca fundava una nissaga xocolatera que es va caracteritzar per un gran olfacte per les innovacions tècniques i culturals.

Els seus fills, Antoni i Domènech, van ampliar el negoci important productes d’ultramar i colonials, com cafè, sucres i espècies com la vainilla. El comerç transoceànic els va permetre assegurar-se el millor subministrament de matèries primes per fabricar les seves xocolates. L’any 1878, Antoni Amatller, nét del fundador, va construir una nova fàbrica a Sant Martí de Provençals, obra de l’arquitecte Pere Bassegoda. Estava dotada de la maquinària més avançada de l’època, que va convertir Xocolata Amatller en la fàbrica de xocolata líder d’Espanya. 

Fàbrica de xocolata Amatller a Sant Martí de Provençals / Amatller
Fàbrica de xocolata Amatller a Sant Martí de Provençals / Amatller

Col·leccionista i mecenes d’art, Antoni Amatller va tenir la visió d’encarregar publicitat –sobretot cartells i cromos col·leccionables– a grans artistes com Alphonse Mucha, Apel·les Mestres, Alexandre de Riquer. Aquest màrqueting pioner va donar molta rellevància i prestigi a la marca. La publicitat artística va esdevenir un dels seus símbols d’identitat més importants.

L’industrial, a més, era un fan de la naixent fotografia i un dels primers burgesos de Barcelona en disposar d’equip fotogràfic i laboratori de revelat. L’any 1924, sota la direcció de Teresa Amatller, filla d’Antoni, van inaugurar una nova fàbrica a Banyoles (Girona) i als anys 30 van ser pioners en l’ús de la fotografia publicitària com a evolució dels cartells pintats per artistes. A finals dels any 50 van llançar un dels eslògans publicitaris que va fer més fortuna a l’època: “Hoy como ayer, Chocolate Amatller”.

Cartell publicitari d’Alphonse Mucha (1898) / Amatller
Cartell publicitari d’Alphonse Mucha (1898) / Amatller

La història barcelonina de Xocolata Amatller acaba l’any 1972. La mort de Teresa Amatller sense descendència el 1960 havia obert d’un temps d’incertesa, però Xavier Coll, propietari de Xocolates Simón Coll de Sant Sadurní d’Anoia, va comprar la marca i l’ha fet perdurar. La firma segueix garantint avui la continuïtat de la marca i fins i tot divulga la memòria de la família fundadora, a través de la Casa Museu Amatller del passeig de Gràcia número 41. 

L’edifici modernista va ser el domicili de la família Amatller i és obra de l’arquitecte Puig i Cadafalch. Els visitants poden recórrer les estances on va viure la nissaga xocolatera i a la planta baixa hi troben la cafeteria Faborit, on es pot assaborir la xocolata a la tassa Amatller. La serveix en una versió actualitzada de la xicra i mancerina, la tassa i el platet que utilitzaven la burgesia del segle XIX per prendre aquesta beguda calenta, aleshores considerada un producte de luxe.

La fàbrica dels Juncosa, hotel de luxe

L’any 1835 Oleguer Juncosa i Arús va crear una botiga i fàbrica de xocolata artesanal al número 10 del carrer Ferran. El negoci va anar progressant i al 1847 ja disposava d’un molí de vapor. Al mateix any,  Xocolates Juncosa va ser nomenat Proveïdor Oficial de la Casa Reial. Es van fer molt coneguts per repartir gratuïtament als escolars que passaven per davant del seu establiment, de camí cap a la visita de l’Ajuntament, un dels seus productes icona: les cigarretes de xocolata, producte amb el que van guanyar una medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Oleguer Juncosa va morir el 1881 i l’empresa va passar a mans dels seus quatre fills, Oleguer, Evarist, Pere i Jacinta i es va convertir en Hijos de Olegario Juncosa. Aquests van decidir donar una empenta al negoci, van reestructurar la xocolateria del carrer Ferran i van construir una nova fàbrica al Passeig de Gràcia 132, als Jardinets de Gràcia. Dotada de la tecnologia més moderna de l’època, com una màquina de vapor de 25CV, va assolir una producció de fins a 5 milions de rajoles de xocolata anuals, que comercialitzaven amb la marca comercial “La Chocolatera”. Tenien una plantilla de 500 treballadors.

La xocolata Juncosa també va fer servir la publicitat per obrir mercat / Todocolección
La xocolata Juncosa també va fer servir la publicitat per obrir mercat / Todocolección

Quan va morir Oleguer Juncosa fill, el seu germà Pere va comprar les accions de la fàbrica als seus germans. Evarist es va quedar amb la xocolateria del carrer Ferran. Al 1908 Pere Juncosa, després d’una fracassada associació amb l’empresari xocolater Jaume Camps, varen tancar la fàbrica i van vendre el terreny al matrimoni Consol Fabra i Puig i Jaume Fuster, qui van enderrocar la fàbrica de xocolata per construir l’edifici que avui coneixem com a Casa Fuster, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Evarist Juncosa, per la seva banda, va construir una nova fàbrica de xocolata al carrer Manso 9-17, al barri de Sant Antoni, que va anomenar “La Chocolatera”. El nom va ser motiu de conflicte amb el seu germà Pere, qui també comercialitzava la seva xocolata amb aquesta marca. La competència entre ambdós va ser ferotge, sobretot en el terreny publicitari i en especial en les col·leccions de cromos que oferien. El 1904 la fàbrica es va electrificar i Evarist Juncosa va poder ampliar la seva producció oferint el primer cacau soluble amb o sense mantega i venda de cafè torrefacte.

Juncosa promocionava les propietats nutritives de la xocolata / Todocolección
Juncosa promocionava les propietats nutritives de la xocolata / Todocolección

Evarist Juncosa i Domènec, fill del Pere i net del fundador, quan el seu pare va tancar la fàbrica de Gràcia al 1908, va obrir la seva pròpia fabrica de xocolata amb el nom “Evaristo Juncosa Hijo” al carrer Diputació 114 del barri de l’Eixample. Va heretar la fàbrica al seu fill, Evaris Juncosa i Pañella, qui va continuar amb la fabricació de xocolata i derivats. Al 1930 va posar un rètol lluminós de grans dimensions construït sobre una estructura metàl·lica en un terrat del carre Pelai que es veia clarament des de plaça Catalunya. 

La historia dels Juncosa com a xocolaters barcelonins finalitza als anys 70. Evarist Juncosa Pañella va morir l’any 1959 i l’activitat va continuar fins al 1965, però finalment la família va posar la fàbrica en venda i en el seu solar s’hi va construir un centre educatiu públic. Encara hi és i es diu Escola Diputació.

La xocolata Juncosa promovia una col·lecció de cromos per fidelitzar als clients / Viquipèdia
La xocolata Juncosa promovia una col·lecció de cromos per fidelitzar als clients / Viquipèdia

Aquí pots veure els altres articles de la sèrie setmanal que Vadegust i el TOT Barcelona estem duent a terme sobre la gastronomia de Barcelona, amb els productes i plats més emblemàtics dels barris de la ciutat:

Nou comentari