Si a finals del segle XVIII i al segle XIX la remor de fons dels telers de les fàbriques tèxtils posaven la banda sonora als carrers de Ciutat Vella, les aromes del cacau eren el flaire d’aquests barris. Els efluvis emanaven dels obradors d’un grapat d’artesans que amb una pedra i un corró elaboraven “xocolata a la pedra”. També feien servei a domicili per les famílies més acomodades de la zona que s’ho podien permetre. Aquests artesans constituïen el gremi dels moliners de xocolata. Probablement, la primera xocolateria barcelonina va ser creada l’any 1700 per l’escriptor Francesc de Paula Capella, juntament amb la seva dona, a la Casa Capella, al número 73 de la Rambla.

En aquells temps només els moliners de xocolata i els adroguers –dos gremis acarnissadament enfrontats– tenien el dret de comercialitzar la xocolata. Els adroguers, especialitzats en la venda al detall dels productes que arribaven d’ultramar i les colònies, com ara les espècies, el sucre i el cacau, comercialitzaven la xocolata molta en molins mecànics, aconseguint una producció més eficient i uns preus més econòmics.

Embolcall d'una xocolatina de Casa Capella / Fons Casa Capella
Embolcall d’una xocolatina de Casa Capella / Fons Casa Capella

El 1846 el gremi d’adroguers de Barcelona va posar a disposició dels seus associats un molí de vapor que va instal·lar a la seva seu del carrer de l’Arc de Sant Silvestre –desaparegut amb l’obertura de la Via Laietana–. Així, posaven la primera pedra del que seria la potent indústria de la xocolata a Catalunya. A finals del segle XIX ja hi havia a Barcelona al voltant d’una vintena de fàbriques de xocolata amb màquines de vapor, coexistint amb petits obradors que encara molien la xocolata manualment amb una pedra i un corró i amb un petit grups d’artesans que elaboraven la xocolata a demanda.

Xocolates Jaume Boix

L’any 1754 Jaume Boix va fundar l’empresa Xocolates Jaume Boix. Va construir una gran fàbrica en un solar del carrer Sugranyes del barri de Sants, carrer que, quan es van començar a construir els primers habitatges en aquesta zona, esdevindria conegut com el “carrer de la xocolata” per les aromes que emanaven de la fàbrica i que feien les delícies del veïns. Tenia el despatx i una botiga pròpia al carrer de l’Hospital, 46.

Capsa de Xocolates Boix amb gravat de la fàbrica / AMDS Fons UEC
Capsa de Xocolates Boix amb gravat de la fàbrica / AMDS Fons UEC

Xocolates Boix, que va arribar a produir en el seu millor moment 10.000 kg de xocolata al dia, va destacar per ser la creadora de la xocolata en pols soluble, que comercialitzava en paquets individuals, i per ser la primera empresa, a principis del segle XX, que va incorporar els cromos col·leccionables com a reclam comercial dels seus productes, creant una tendència que seguirien els principals fabricants de xocolates de l’època.

Però també destaquen en la seva història dos conflictes de naturalesa ben diferent, el primer amb la Companyia Colonial de Cuba, qui va denunciar l’any 1892 a la xocolatera catalana per un conflicte de nom que podia induir als consumidors a confusió quan va crear la marca Colonial, guanyant el plet i obligant a Boix a renunciar a la marca. I el segon, per la vaga que van declarar les treballadores l’any 1917 a conseqüència d’un canvi de condicions laborals, en la que va arribar a intervenir el Governador Civil de Barcelona.

La fàbrica del Xocolates Boix va estar activa fins a finals dels anys cinquanta.

Portal de la Fàbrica de Xocolates Boix, 1957 / AMDS Fons de la UEC, Jaume Perís i Xancó
Portal de la Fàbrica de Xocolates Boix, 1957 / AMDS Fons de la UEC, Jaume Perís i Xancó

Aquí pots veure els altres articles de la sèrie setmanal que Vadegust i el TOT Barcelona estem duent a terme sobre la gastronomia de Barcelona, amb els productes i plats més emblemàtics dels barris de la ciutat:

Nou comentari