Explica la llegenda que l’Eulàlia, una jove barcelonina de tretze anys nascuda al barri de Sarrià i educada en la fe catòlica, no va voler renunciar a la seva fe durant la persecució dels cristians que va ordenar l’emperador romà Dioclecià a finals del segle III. A conseqüència de la seva resistència a abjurar del cristianisme fou condemnada a patir tretze turments, un per cadascun dels anys que tenia. En veure que els cruels turments no servien per fer-li canviar l’actitud, va ser condemnada a morir crucificada. En aquella època, la creu que feien servir els romans per executar els seus condemnats a mort era una creu en forma d’aspa.
Eulàlia de Barcelona va ser canonitzada l’any 633 i es va convertir en patrona de Barcelona. Patronatge que segles més tard va haver de compartir amb la Mare de Déu de la Mercè. Les festes en honor de Santa Eulàlia de Barcelona se celebren al voltant del 12 de febrer, esdevenint la festa major d’hivern, i les de la Mercè, la festa major de Barcelona, se celebren el 24 de setembre. Un postre que només es troba aquesta setmana de l’any commemora la diada: l’Aspa de Santa Eulàlia.
Mossèn Jaume Armengol explica en el seu llibre Els Sants Ciutadans de Barcelona, publicat l’any 1949 per l’editorial Dalmau i Jover, que durant tota l’edat mitjana i fins a finals del segle XVII, Santa Eulàlia era considerada l’única patrona i protectora celestial dels barcelonins. La població la invocava en temps de sequera i d’epidèmies. Fins i tot els comte-reis catalans s’hi encomanaven abans de les escomeses dels seus exèrcits. Mossèn Armengol assevera que “era tan íntim el vincle de la santa amb la nostra ciutat que en tota institució ciutadana la imatge de la santa o la seva creu aspada hi figurava”.
Sucre i cireres
En algun moment de la història, per commemorar a Santa Eulàlia, es va crear un pastisset per menjar-lo com a postres durant els àpats de celebració de la seva diada. Aquest pastisset, anomenat Aspa de Santa Eulàlia, representa la creu en forma d’aspa en la que va morir la santa. La creu i la palma –símbol que identifica genèricament els màrtirs cristians– formen part de la seva iconografia.
En què consisteix aquest dolç? L’Aspa de Santa Eulàlia és un brioix ensucrat i decorat amb cinc cireres confitades: una en cada extrem dels dos braços de l’aspa i una en la intersecció dels braços. Un any normal, sense restriccions per pandèmia, es podria tastar aquest pastisset el dia de Santa Eulàlia a la degustació popular que l’Ajuntament de Barcelona ofereix a la Plaça Sant Josep Oriol. Els assistents en poden gaudir acompanyat de xocolata, just abans que comenci la Passejada de les Laies.
Aquesta passejada, un dels actes més antics de les Festes de Santa Eulàlia, és una desfilada de totes les gegantes de Ciutat Vella, que aquell dia canvien de nom i passen a dir-se Laia. A la Plaça Nova les gegantes fan el Ball de Santa Eulàlia. Tanmateix, enguany els actes culturals de carrer s’han hagut de suspendre tots evitar aglomeracions.
Per sort, el postre no només pot trobar-se a la cercavila. També es pot comprar en forns de Ciutat Vella –per exemple al carrer Llibreteria i a la plaça de l’Àngel– i de Sarrià –barri d’on era la màrtir segons la llegenda– que l’elaboren expressament per la diada de Santa Eulàlia, cada 12 de febrer. A més molts ofereixen un altre postre vinculat a la diada, la Palma de Santa Eulàlia, que segons l’establiment va farcida de crema o decorada amb una mica de xocolata.
