L’any 1889 l’empresari teatral i compositor Richard D’Oyly Carte va inaugurar l’Hotel Savoy de Londres, el primer hotel de luxe del Regne Unit. Va contractar com a gerent a César Ritz, i com a cap de cuina al xef francès Auguste Escoffier. Aquest xef, reconegut admirador de la cantant d’òpera australiana Helen Porter Mitchell -coneguda amb el nom artístic de Nelly Melba-, va crear en el seu honor diferents plats, entre ells unes postres conegudes amb el nom de Peach Melba, en anglès, o Pêche Melba, en francès.
Aquestes postres, creades als any 90 del segle XIX amb motiu d’una actuació de la cantant a la Royal Opera House de Londres -en la que va interpretar l’òpera Lohengrin del compositor alemany Richard Wagner-, van consistir en una versió d’unes postres que ja hi havia a la carta del Savoy anomenades Peach Alexandra. Les noves postres constaven d’un préssec cuit en un almívar de vainilla col·locat sobre un llit de gelat de vainilla, napats amb una salsa de gerds -en el Peach Alexandra aquesta salsa era de maduixes- i decorat amb un núvol fet de filaments de sucre. Escoffier, inspirant-se en una escena del primer acte de l’òpera Lohengrin, va presentar la nova creació en un bol de plata (hi ha qui diu que el bol era de vidre) encaixat entre les ales d’un cigne esculpit en gel. Les postres van tenir molt d’èxit i van esdevenir unes postres tan famoses que es van incorporar a les cartes dels millors restaurants europeus de l’època.
L’any 1951 un grup d’oficials de la Sisena Flota de les forces navals dels Estats Units eren de permís a Barcelona i van anar a fer un àpat al restaurant 7 Portes. Coneixedors de les famoses postres d’Auguste Escoffier van demanar un Peach Melba. Paco Parellada -en aquell moment propietari i ànima del restaurant 7 Portes juntament amb la seva filla Carme Parellada i el seu gendre Joan Solé-, tot i no tenir aquest plat a la seva carta, va voler satisfer la demanda dels seus clients i en va fer una versió que, malgrat no estar feta amb els ingredients originals de la recepta, mantenia l’essència del plat, combinant fruita i dolços per rebaixar la sensació freda del gelat.
Les postres que va elaborar Paco Parellada consistien en un flam d’ou acompanyat de préssec i pruna en almívar, dues cireretes, una bola de gelat de maduixa, una bola de gelat de vainilla i nata muntada. Les va batejar amb el nom de “Pijama” per la similitud fonètica amb aquesta paraula que van percebre quan l’oficial americà va demanar el Peach Melba. La pinya en almívar s’hi va afegir posteriorment, donat que a l’any 1951 era molt difícil trobar aquest ingredient.
Aquestes postres van fer fortuna i van ser introduïdes a les cartes de molts restaurants, tant de Barcelona com de més indrets de Catalunya, convertint-se durant dècades en unes postres icòniques per tancar àpats de celebració, en uns moments on es volia superar i oblidar l’època de la gana amb opulència a taula. El Pijama és un plat que forma part de la memòria de bona part de les generacions a les que els va tocar viure aquelles èpoques.
Avui és un plat que forma part de la història gastronòmica de casa nostra. Els que vulguin rememorar-lo o bé tinguin curiositat per conèixer-lo, si van néixer després del seu boom, encara el poden gaudir al restaurant 7 Portes, que l’ha mantingut ininterrompudament a la serva carta des de la seva creació l’any 1951, ara fa 70 anys.
El 2011, el Peach Melba, la famosa recepta que va ser precursora del Pijama, va rebre un homenatge en el darrer sopar que va oferir el mític restaurant el Bulli. Totes les receptes creades en aquest restaurant de la Cala Montjoi es numeraven de manera seqüencial. Quan va arribar el moment de crear la recepta 1846, any de naixement de Auguste Escoffier, Ferran Adrià va voler retre un homenatge al xef francès, un dels més admirats per ell, i va fer una versió del Peach Melba. Aquesta versió va ser el darrer plat que es va servir en el menú del sopar de comiat del Bulli.
