Peu del Funicular, el rebedor de l’antic poble de Vallvidrera

L'estació d'FGC enllaça amb el funicular que puja a aquest nucli barceloní enfilat a la serra i orgullós de la seva independència

Des del Tot Barcelona i Món Terrassa ens proposem fer un viatge per la història de la línia Barcelona-Terrassa d’FGC, que ara compleix cent anys. Fem parada, sense pressa, a cadascuna de les 19 estacions que la conformen (des de Terrassa Nacions Unides a Barcelona – Plaça Catalunya). D’aquesta manera, descobrirem en una sèrie de reportatges, entrevistes i cròniques algunes curiositats, anècdotes, històries que donen vida a una línia que transporta anualment fins a 64 milions de passatgers -segons dades d’FGC el 2018-. 

L'estació Peu del Funicular, a la línia centenària Barcelona-Terrassa de FGC / TOT Barcelona

L’estació Peu del Funicular, a la línia centenària Barcelona-Terrassa de FGC / TOT Barcelona

Vallvidrera no té metro sinó funicular. Els llebrencs –el gentilici dels veïns d’aquest nucli de la capital catalana– encara diuen que “baixen a Barcelona” quan es desplacen fins al centre de la ciutat. I és que l’antic poble independent de Vallvidrera està enfilat a la serra de Collserola i es connecta amb la resta de barris a través del Funicular de Vallvidrera.

L’estació del ferrocarril Peu del Funicular es va inaugurar el 17 de desembre de 1906, un mes i mig després de l’estrena del funicular. Com el Baixador de Vallvidrera, forma part de la primera fase de perllongament de la línia de de Sarrià fins a Les Planes, avantsala de l’ambiciosa connexió de Barcelona i el Vallès que impulsaven els enginyers Carles Emili Montañés i Frederick Stark Pearson.

Estació d'FGC Peu de Funicular / FGC

Estació d’FGC Peu del Funicular / FGC

Per la seva banda, el funicular s’havia construït com a tram final de la línia de tramvies del Tren de Sarrià, que hi pujava des de Tres Torres pel carrer Anglí. Aleshores Vallvidrera i Sarrià eren dos municipis autònoms, amb ajuntament propi, i feia anys que havien detectat la necessitat dels seus habitants de disposar d’un mitjà de transport per anar d’un nucli a l’altre.

Ahir com avui Peu del Funicular té força singularitats. L’orografia condiciona la longitud de les andanes: 60 metres justos. El quart vagó de cada comboi –el primer del costat Vallès– no cap a l’estació i s’ha d’esperar sempre al túnel, per això per megafonia s’adverteix sempre als usuaris que no obrirà portes. A més el primer vagó –el primer del costat Barcelona– permet que baixin passatgers a la parada però no que hi pugin, perquè s’atura en un tram d’andana tan estret que no seria segur que els viatgers hi esperessin l’arribada de trens.

Estació d'FGC Peu de Funicular / FGC

Estació d’FGC Peu de Funicular / FGC

L’estació comunica a través d’una passarel·la –renovada el 2015 i completada amb un ascensor– amb l’estació inferior del funicular, que des de 1979 pertany també a FGC. La companyia pública en va fer una remodelació integral el 1979 i ara la petita línia de muntanya compta amb tres parades: Vallvidrera Inferior, Carretera de les Aigües i Vallvidrera Superior. La de dalt de tot està situada al cor de Vallvidrera, en un edifici modernista dissenyat per Bonaventura Conill el 1905.

Més informació

Nou comentari