La Floresta, una urbanització nascuda al voltant d’un baixador

A pocs metres de l'estació de Ferrocarrils hi trobem el Casino, un edifici històric reclamat per als veïns com a centre cultural

Des de Món Terrassa i Tot Barcelona ens proposem fer un viatge per la història del Tren de Baix, fent parada, sense pressa, a cadascuna de les 19 estacions que el conformen (des de Terrassa Nacions Unides a Barcelona – Plaça Catalunya). D’aquesta manera, descobrirem en una sèrie de reportatges, entrevistes i cròniques algunes curiositats, anècdotes, històries que donen vida a una línia que transporta anualment fins a 64 milions de passatgers -segons dades d’FGC el 2018-. 

La línia S1 del Metro del Vallès | TOT Barcelona

La línia S1 del Metro del Vallès | TOT Barcelona

L’estació d’FGC a la Floresta es va posar en servei l’agost del 1925, tot i que el tren ja hi passava des del 1917. La construcció del baixador era per donar servei a la nova urbanització que s’estava creant al voltant de l’estació. Tanta era la relació entre la nova urbanització i l’estació ferroviària que ambdues van rebre el nom de La Floresta – Pearson, en honor a l’impulsor de la línia de tren cap al Vallès, el nord-americà Frederick Stark Pearson.

L’estació va ser construïda a l’actual plaça de Josep Playà i disposa de dues vies amb unes andanes laterals que fan 89 m de longitud. L’edifici de viatgers, situat a l’esquerra de les vies, originalment era de planta baixa i tenia 100 m2 de superfície. Segons explica Joan Carles Salmerón, la seva construcció era de maó, la teulada era de quatre aigües amb coberta de teula àrab i la part de davant estava porticada. Amb el pas dels anys i el creixement de la urbanització, l’estació va ser sotmesa a diverses reformes. Així, el nou edifici, inaugurat l’any 1956, té 250 m2 de superfície, és de planta baixa i pis i es va construir de maó i teulada de quatre aiguavessos amb una coberta de teula àrab.

Estació d'FGC a La Floresta | FGC

Estació d’FGC a La Floresta | FGC

L’ampliació de l’edifici original es va fer mitjançant la col·locació de noves seccions sostingudes per arcs, que, com que cobreixen els laterals i els frontals de l’edifici, li confereixen un aspecte porticat peculiar. Posteriorment, la nova companyia FGC va dur a terme diferents intervencions per adequar l’estació a les noves necessitats dels viatgers: es va adaptar tota la instal·lació per a persones amb mobilitat reduïda i es van comunicar l’edifici de l’estació i les andanes amb el passeig de la Floresta mitjançant nous ascensors.

Ja més recentment i en època d’FGC es va instal·lar un ascensor a l’andana de la via 1 per connectar-la amb la plaça Josep Playà i es va fer el tancament tarifari de l’andana de la via 2. De fet, l’andana de la via 1 és l’única de tota la línia Barcelona-Vallès amb accés lliure, la qual cosa implica haver de marcar el bitllet a una validadora ubicada a l’andana; aquesta andana comunica els dos àmbits del barri amb un camí alternatiu molt llarg per als veïns. El 2017 va entrar en servei un nou ascensor entre l’andana de la via 2 i la plaça Josep Playà, i es va completar l’accessibilitat que ja tenia l’estació.

Interior de l'estació d'FGC a La Floresta | FGC

Interior de l’estació d’FGC a La Floresta | FGC

A La Floresta destaca, per la seva història, El Casino. Ubicat a dos minuts de l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat, actualment és un equipament municipal que ofereix una àmplia oferta d’activitats (tallers, exposicions, actuacions), a més de ser la seu d’entitats com el Centre Excursionista Independent de Catalunya o l’Associació El Mussol, entre d’altres. Tradicionalment, ha estat un equipament molt proper i integrat al veïnat del barri, malgrat que en un inici va causar força polèmica.

Es troba ubicat en l’entorn natural més privilegiat, amb grans espais a l’aire lliure, i compta amb un edifici històric recentment restaurat. Es va inaugurar el 21 de maig de 1933, amb presència del llavors president del Parlament de Catalunya, Lluís Companys, i es pot dir que el Casino és un dels símbols del creixement i èxit de la burgesia barcelonina. Amb tres plantes, acollia un restaurant, teatre i una sala de cinema i pistes de ball. Després d’anys d’abandonament, finalment l’Ajuntament va decidir restaurar-lo i reconvertir-lo en el Casal popular.

Més informació

Comentaris

    lluis 08/12/2019 6:51 pm
    "La construcció del baixador era per donar servei a la nova urbanització que s’estava creant al voltant de l’estació" Aqui hi ha alguna cosa que no lliga......

Nou comentari