Des de Món Terrassa i Tot Barcelona ens proposem fer un viatge per la història del Tren de Baix, fent parada, sense pressa, a cadascuna de les 19 estacions que el conformen (des de Terrassa Nacions Unides a Barcelona – Plaça Catalunya). D’aquesta manera, descobrirem en una sèrie de reportatges, entrevistes i cròniques algunes curiositats, anècdotes, històries que donen vida a una línia que transporta anualment fins a 64 milions de passatgers -segons dades d’FGC el 2018-.

L’estació de Valldoreix de FGC, en la línia Barcelona-Terrassa, que ara fa cent anys
Tot i que el tren va passar-hi per primera vegada l’any 1917 amb l’entrada en funcionament del tram Les Planes-Sant Cugat, el baixador de Valldoreix no va obrir-se fins al 3 d’abril de 1931. L’arribada del tren va transformar tot l’espai. No és una vila o ciutat, però gairebé: és una Entitat Municipal Descentralitzada. I és que l’any 1925 es va demanar l’autonomia municipal, però l’escàs nombre de persones censades no ho va fer possible. Durant la Guerra Civil es va convertir en refugi per a la població barcelonina que era bombardejada per l’aviació franquista. L’actual autonomia municipal valldoreixenca té el seu origen l’any 1958 amb la creació de l’Entitat Local Menor.
És una estació de ferrocarril amb una tipologia de construcció molt lligada a la línia en què s’ha establert: ciutat residencial. La seva estructura és de planta rectangular, consta d’una planta baixa i un pis i vol recordar les torres d’estiueig, sobretot per la seva torratxa adossada a un dels costats. Els elements de la façana són disposats de manera simètrica i s’ha remarcat la porta d’entrada principal mitjançant un joc a la teulada. Els murs són arrebossats de blanc i a la torratxa hi ha decoració de totxo vist. Com a curiositat, l’actor Ramon Madaula viu a Valldoreix perquè fa una pila d’anys es va enamorar de la seva petita estació.

L’edifici de l’estació és una de les gran joies de Valldoreix | FGC
L’estació de Valldoreix se situa al PK 4,5 de la línia Les Planes-Terrassa, ens explica Trenscat. Des dels seus inicis l’estació està formada per les dues vies generals amb andanes laterals situades en un tram de corba. L’edifici de viatgers se situa a l’esquerra de les vies i és l’original de 1931 (modificat el 1955). En destaca el seu estil modernista, semblant al de l’estació de Les Planes. Cal dir que l’estació de Valldoreix ha sofert poques modificacions des dels seus inicis.
El topònim Valldoreix ha generat sempre molt interès i curiositat. De fet algunes vegades s’ha escrit en documents i mapes com “Valldoreig“. Els filòlegs i historiadors no s’han posat d’acord. Per alguns, és l’aglutinació de vall d’oreig, de vall i d’oreig (vent suau). Alguns creuen que ve de les paraules llatines Vallis (vall) i Aurexi (cosa daurada). D’altres el fan derivar de vall i de l’antropònim llatí Aurexi, o bé Lauridius.