Les Fonts, una estació vigilada per un castell diferent

Des de Món Terrassa i Tot Barcelona ens proposem fer un viatge per la història del que a Terrassa s’anomena Tren de Baix, fent parada, sense pressa, a cadascuna de les 19 estacions que el conformen: des de Terrassa Nacions Unides a Barcelona – Plaça Catalunya: una línia que compleix 100 anys. D’aquesta manera, descobrirem en una sèrie de reportatges, entrevistes i cròniques algunes curiositats, anècdotes, històries que donen vida a una línia que transporta anualment fins a 64 milions de passatgers -segons dades de FGC del 2018-.

L’estació de Les Fonts es va posar en servei l’any 1920, tot i que el tren ja hi passava des de feia un any. Aquell petit nucli de cases de segona residència s’ha convertit avui en un gran barri, de Terrassa i de Sant Quirze del Vallès, perquè està dividit en dos, tot i que des del consistori egarenc es pensa que s’hi ha d’intervenir i, per benefici dels seus habitants, fer que pertanyi només a un dels dos municipis. El nucli el travessa la carretera comarcal de Terrassa a Rubí BP-1503. Un dels aspectes que destaca de l’estació és que disposa d’un park and ride a l’altre costat de la riera però connectat amb l’estació a través d’un pont per a vianants. Poder deixar el vehicle de forma gratuïta és un atractiu més per agafar el transport públic, en aquest cas els FGC. 

I ara ja és espai de primera residència. Han quedat enrere els temps en què, en bona part gràcies al tren de Ferrocarrils, moltes famílies de Barcelona enviaven els seus fills a Les Fonts a beure les seves aigües i a respirar aire pur. El nom del barri, evidentment, està relacionat amb les desenes de surgències que hi havia i que hi ha, atès que en els darrers anys hi ha hagut un projecte de recuperació dels dolls.

Entre els elements destacables, hi ha la parròquia de la Mare de Déu del Roser i antigues torres de valor arquitectònic notable, com la casa Travesa, a pocs metres de l’estació i davant les vies, i diverses masies, com Can Falguera, Can Fonollet i Can Ribes, aquesta darrera obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, un dels grans del modernisme català. Totes també a uns centenars de metres del baixador.

I destaca especialment el castell. Diferent, curiós, estrany. Als anys 60 del segle XX Jacint Garcia va començar a construir un castell a les Fonts de Terrassa. Amb els anys s’ha convertit en un reclam turístic. Sorprèn la gran edificació al bell mig de la zona urbanitzada i a tocar de la riera, amb vista a l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. 

Les Fonts se situa ben bé a l’aiguabarreig de les rieres de les Arenes i del Palau, que formen la riera de Rubí. Per això, no és estrany que patís com pocs llocs del Vallès Occidental l’efecte de les riuades, tràgiques, del mes de setembre de 1962. Un dels ponts es va tapar i va generar un pantà, que en esberlar-se va deixar les aigües avall, enduent-se tot el que es va trobar, especialment les cases construïdes en un lloc inundable. 

Els trens de Ferrocarrils de Catalunya van tenir un paper fonamental en el salvament de moltes persones. En els trams situats al bell mig del Vallès, les vies van quedar totalment inutilitzades, amb ponts caiguts, trens fets ferralla i rails desfets. Un d’aquells trens, el que havia d’arribar a les deu de la nit a Terrassa, va suposar el salvament per a molts viatgers. Francisco Duce, el maquinista, va decidir aturar el tren en una esplanada situada abans d’arribar a la ciutat. L’aigua arribava a les portes del tren i obrir-les hauria suposat la inundació dels vagons. Duce va decidir no obrir les portes ni davant de les exigències d’alguns viatgers que creien que podrien sortir nedant. Finalment, els passatgers que anaven en el tren van sortir sans i estalvis passades les dotze de la nit. Avui, sembla difícil que es repeteixi una inundació com aquella, amb una riera perfectament canalitzada en el seu pas per la zona de major concentració d’habitatges.