Baixador de Vallvidrera, la porta d’entrada més sostenible a Collserola

L'estació es va estrenar el 1916, amb el perllongament del tren de Sarrià fins a Les Planes

Des del Tot Barcelona i Món Terrassa ens proposem fer un viatge per la història de la línia Barcelona-Terrassa d’FGC, que ara compleix cent anys. Fem parada, sense pressa, a cadascuna de les 19 estacions que la conformen (des de Terrassa Nacions Unides a Barcelona – Plaça Catalunya). D’aquesta manera, descobrirem en una sèrie de reportatges, entrevistes i cròniques algunes curiositats, anècdotes, històries que donen vida a una línia que transporta anualment fins a 64 milions de passatgers -segons dades d’FGC el 2018-. 

L'estació Baixador de Vallvidrera, a la línia Barcelona-Terrassa de FGC / TOT Barcelona

L’estació Baixador de Vallvidrera, a la línia Barcelona-Terrassa de FGC / TOT Barcelona

El Baixador de Vallvidrera és una de les portes d’accés a Collserola més conegudes, sostenibles i còmodes que hi ha a la serralada. Milers de barcelonins i de veïns del vallès la fan servir com a punt de partida d’excursions i rutes esportives, gràcies a la seva ubicació privilegiada. També l’usen fins a tres escoles –Els Xiprers, Vil·la Joana i Sagrada Família– que hi ha a l’entorn. En total, més de 440.000 persones cada any!

Es tracta de la primera parada després del túnel de Collserola, venint des de la capital catalana, i rep trens de les dues línies del Vallès. El primer tren va arribar al baixador el 28 de novembre de 1916, coincidint amb la posada en marxa del perllongament de la línia de Sarrià fins a Les Planes. Era una passa més en l’ambiciosa connexió entre Barcelona i el Vallès, que impulsaven els enginyers Carles Emili Montañés i Frederick Stark Pearson.

L’estació compta amb dues andanes i les vies al centre i als anys 50 l’antic pas a nivell es va substituir per una passarel·la elevada per garantir la seguretat dels usuaris. La modernització dels anys 50 també va transformar l’edifici de l’estació, que originalment era a l’esquerra de les vies i tenia l’accés a la carretera de Vallvidrera. La nova estació és més petita, com una sala d’espera a l’andana en direcció Barcelona, i permet un accés més fàcil a través d’escales i una rampa.

Accés principal a l'estació Baixador de Vallvidrera / FGC

Accés principal a l’estació Baixador de Vallvidrera / FGC

Sobre la boca del túnel, una esplanada permet baixar a les dues andanes a peu o en ascensor. A més un accés secundari permet entrar directament a l’altra andana des del barri de Rectoret. Als anys 90 van venir més millores, com la prolongació de les andanes perquè hi puguin obrir portes tots els vagons dels trens de quatre cotxes.

Entre els atractius naturals i culturals més propers a l’estació hi ha el pantà de Vallvidrera, la mina Grott, la Vil·la Joana de Jacint Verdaguer i l’església gòtica de Santa Maria de Vallvidrera, documentada des de l’any 987. A més, a prop de l’estació hi ha dos allotjaments, l’hostatgeria Casa de la Sagrada Família i l’alberg InOut. Aquest últim ha rebut justament enguany la Medalla d’Honor 2019 de l’Ajuntament de Barcelona per la seva tasca d’inserció laboral de persones amb capacitats diverses i pel compromís amb l’entorn i la sostenibilitat.

Més informació

Nou comentari