Amb la col·laboració de

Pocs edificis dedicats a una pràctica tan terrenal com les curses d’animals i les apostes per passar l’estona poden presumir d’haver-se convertit en icones de l’arquitectura moderna. És un honor que té el canòdrom de la Meridiana, amb una estructura intrèpida i una coberta amb forma de grill de taronja. L’aposta d’Antoni Bonet Castellana i Josep Puig Torné va captivar, alhora, la crítica arquitectònica i els centenars de barcelonins que, fos dimarts o dissabte, trobaven en aquesta construcció una excepció al tedi quotidià. És el protagonista de la Visita privada a… d’aquest cap de setmana, el cicle del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Si en l’actualitat aquest racó barreja un hub d’innovació amb un parc obert al veïnat, als anys 60 dos arquitectes amb idees agosarades van idear-lo com una estructura que superava el concepte tradicional de canòdrom. Bonet Castellana i Puig Torné van dissenyar una estructura vista i treballada fins al límit. S’hi troben voladissos impossibles i seccions d’acer mínimes per potenciar l’impacte estètic en un espai que havia de tenir, en el moment del seu naixement, un ús trivial per donar vida a un barri –el Congrés i els Indians– que aleshores tot just començava a caminar. 

Vista nocturna del Canòdrom i la plaça on hi havia les pistes / Ajuntament de Barcelona

L’edifici es va construir entre 1962 i 1963 i l’any següent ja es va poder estrenar. Ocuparia tota una illa, la delimitada entre els carrers de Concepció Arenal, Can Ros, Pardo i la Riera d’Horta. El projecte incloïa 10.000 metres quadrats. I quan el van enllestir, el primer que van fer va ser endur-se un prestigiós Premi FAD. 

Vista frontal del Canòdrom, al barri del Congrés / Ajuntament de Barcelona – Martí Petit

Gran part de les mirades de l’època se centraven en la singularitat de la coberta. Aquella closca unitària que recorria tota la llargària del canòdrom, amb traços parabòlics, gran lleugeresa i, sobretot, amb forma de grill de taronja. La proposta servia alhora per lligar la construcció amb el modernisme i per cobrir, amb poc material, tota la zona noble. 

El Canòdrom, icona del barri del Congrés construïda per Antoni Bonet Castellana / Ajuntament de Barcelona
El Canòdrom, icona del barri del Congrés construïda per Antoni Bonet Castellana / Ajuntament de Barcelona

Les graderies queden subjectades per la part superior i s’estalvien cap altre suport. També queden protegides per un brise-soleil de formigó, que regula la il·luminació i fa de contrapès de la coberta. Des dels seients per als espectadors de les curses s’accedeix directament a la resta de la primera planta, on hi havia la zona d’apostes i el bar. A baix, en canvi, a l’espai de l’edifici que gairebé feia de prolongació de la pista, es trobaven les caneres, els lavabos i les oficines. 

El Canòdrom acull actualment un Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica / Ajuntament de Barcelona

El canòdrom, aleshores i ara, té molts elements arquitectònics característics. Com els tensors verticals de la façana posterior, que lliguen l’estructura al sostre interior amb la intenció d’evitar-ne el balanceig. O el fet que hi hagi un únic pilar d’acer situat al centre de la construcció i que suporta una jàssera volada a banda i banda. 

L'entorn del Canòdrom, assignatura pendent del barri del Congrés / Ajuntament de Barcelona
L’entorn del Canòdrom té pendents diverses millores, com obrir la plaça a la Meridiana / Ajuntament de Barcelona

La proposta d’Antoni Bonet Castellana i Josep Puig Torné va convertir aquest punt desconegut de la Barcelona perifèrica en una referència de l’entreteniment a la capital catalana. També es va catalogar com a patrimoni arquitectònic de la ciutat. A més, l’ús de la pista amb els extrems semicirculars va complir el seu objectiu inicial durant més de 40 anys. Va ser el 2006 quan els diaris van anunciar el tancament de l’últim canòdrom del territori espanyol. S’obria, llavors, la necessitat d’un repensament i una rehabilitació.

El Canòdrom va obrir com a equipament el 2016 amb gestió privada / Ajuntament de Barcelona

Els encarregats de tirar aquest projecte endavant van ser Laura Aybar, José María de Lecea, Marta López Viana i Xavier Monteys. L’any 2010 l’espai havia passat a mans municipals, així que tot just després es va projectar com seria la nova vida del canòdrom de la Meridiana.

Cinema a les grades del Canòdrom, en una imatge d'arxiu / Ajuntament de Barcelona
Cinema a les grades del Canòdrom a l’estiu, en una imatge d’arxiu / Ajuntament de Barcelona

El projecte va incloure la reforma de la zona de la pista –ara un parc obert al veïnat– així com alguns ajustaments arquitectònics i canvis en l’interior, que han acabat presentant l’edifici com un centre de recerca. Durant els primers anys va posar el focus en la creativitat i aquest mandat s’ha reorientat com a ateneu d’innovació democràtica i activisme digital.

Sala de reunions i activitats dins del Canòdrom, amb un mural sobre l’antic ús / Ajuntament de Barcelona

El portal arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons la construcció del Canòdrom de la Meridiana i la seva rehabilitació i reforma, a través de fitxes detallades i comentades. Més de 3.000 obres formen part d’aquest web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!

Nou comentari

Més notícies
Facultat de Biologia de la UB a la Diagonal / ©Albert Gifreu

Llum, maó i coneixement: l’aliança de biologia i arquitectura a la Diagonal

La facultat de la UB amaga espais interessants, com hivernacles, patis i una lluminosa biblioteca soterrada
Amb la col·laboració de COAC
Escultura 'Ritme i projecció' de Marcel Martí, a l'esplanada de Montbau / Wikimedia - Fredericg

Montbau, el ‘bon polígon’ que no va poder estendre’s

El primer barri auspiciat per Porcioles prioritzava la qualitat constructiva, la innovació i la vida veïnal
Amb la col·laboració de COAC
La sala Pompeu Fabra és idònia per fer tertúlies i debats / Ateneu Barcelonès

El Palau Savassona, una casa senyorial del s. XVIII al servei de la cultura barcelonina

Des del 1904 és la seu de l’Ateneu Barcelonès, que l’ha reformat en diverses ocasions
Amb la col·laboració de COAC
Nau principal de la parròquia del Crist Redemptor / Jordi Play

Tres arquitectes molt barcelonins al rescat d’una parròquia de barri

L'estudi MBM (Martorell, Bohigas, Mackay) va ampliar amb maó i línies rectes el temple del Crist Redemptor
Amb la col·laboració de COAC
Tallers Manyach / Cedida - ©José Hevia

El pati d’escola que llueix modernisme gràcies a un antic taller de caixes fortes

La proposta original de Jujol va coronar el cobriment d'una nau amb dents de serra i va incloure-hi referències subaquàtiques
Amb la col·laboració de COAC
Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella / Cedida - ©Albert Gifreu

Les mil i una vides de la biblioteca de la UPF

Concebuda com a dipòsit d'aigua per al parc de la Ciutadella, també ha estat un hospital i un magatzem | Gaudí va participar en el disseny original
Amb la col·laboració de COAC
Façana de la Casa Estudi Antoni Tàpies / ©José Hevia - Arxiu Històric del COAC

Els secrets de la cova creativa de Tàpies

La Casa Estudi de l’artista sobreviu, tot i que tancada al públic, en un petit carrer de Sarrià-Sant Gervasi
Amb la col·laboració de COAC
Vista panoràmica de la Casa Roviralta / ©Rosa Feliu

La Casa Roviralta, la conversió d’una masia en mansió modernista al Tibidabo

Coneguda com el Frare Blanc i amb una torre destacada, retrata el naixement d’una ciutat-jardí a la part alta de Barcelona
Amb la col·laboració de COAC