Amb la col·laboració de

Tres arquitectes molt barcelonins al rescat d’una parròquia de barri

L'estudi MBM (Martorell, Bohigas, Mackay) va ampliar amb maó i línies rectes el temple del Crist Redemptor

Les parròquies de barri també formen part de la història arquitectònica de Barcelona. Als anys 50, 60 i 70 se’n van construir moltes i d’estils molt diversos. Una d’elles, la del Crist Redemptor, és un bon exemple de l’esperit renovador de tres arquitectes que han marcat la ciutat: Oriol Bohigas, Josep Martorell i David Mackay, agrupats al multipremiat estudi MBM. Aquest temple entre Can Baró i el Baix Guinardó protagonitza la Visita privada a… d’aquest cap de setmana, el cicle del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

L’església de Crist Redemptor és una petita joia de l’arquitectura moderna, injustament oblidada precisament per la seva humilitat i simbiosi amb l’entorn. L’evolució del conjunt parroquial, format per dos edificis, reflecteix el canvi demogràfic del barri: el primer es va construir als anys 30 en estil noucentista, quan s’estava urbanitzant la zona amb casetes baixes; l’ampliació racionalista és dels 60, quan el boom desarrollista i migratori va omplir de blocs de pisos els Tres Turons de Barcelona. 

Plaça d’accés a la parròquia del Crist Redemptor / Jordi Play

“La preocupació principal va ser la d’ubicar adequadament l’edifici perquè quedés integrat al seu entorn però, alhora, significat com a element de caràcter públic”, recorda el despatx MBM. La solució que hi van trobar va ser retirar una mica l’edifici respecte l’alineació de la resta del carrer, per generar un pati d’entrada que connecti el temple amb els blocs de pisos veïns. 

Altar de la parròquia del Crist Redemptor, amb la Moreneta / Jordi Play

Ecos industrials i de poble

El temple modern té una sola nau, molt diàfana i amb els materials constructius a la vista. No amaga que cerca transmetre senzillesa i sentit de comunitat. A l’interior destaquen les encavallades de fusta al sostre, que recorden a l’arquitectura industrial. El púlpit d’obra i el confessionari de fusta càlida també anticipen el tarannà ideològic d’aquesta parròquia.

Encavallades de fusta a la parròquia del Crist Redemptor / Jordi Play

La decoració dels murs, tant a la façana com a l’interior, es val del propi maó vist –de color rogenc terrós– i els elements d’acer per crear textures i racons. A dins, els llums rodons suspesos sobre els bancs de fusta omplen un espai unificat i sense jerarquies, que evita la teatralitat d’altres estils molt freqüents en esglésies d’època franquista, com el neobarroc.

Púlpit d’obra a la parròquia del Crist Redemptor / Jordi Play

La teulada és a dues aigües i de teules, que també remet a l’arquitectura popular, però al centre té una franja de peces transparents que fa entrar claror a la nau principal. Els edificis vell i nou queden enllaçats per un altre pati a l’interior de l’illa de cases, que també ofereix llum natural.

Franja de teules transparents a la Parròquia del Crist Redemptor / Jordi Play

L’accés que els arquitectes van crear davant l’entrada de l’avinguda Verge de Montserrat, amb bancs de maó, remet a les tradicionals places que hi ha davant de les esglésies als pobles i cascs antics: un espai de trobada dels feligresos i del veïnat en conjunt. També contribueix a aquesta imatge un cercle de xiprers i una font d’obra.

Xiprers i font a la porta de la parròquia del Crist Redemptor / Jordi Play

La plaça és plana, pel que convida a descansar-hi enmig de carrers molt costeruts. Està lleugerament elevada –només 5 graons– respecte al nivell del carrer, com si volgués separar el temple de les preocupacions i presses quotidianes.

Confessionari a la parròquia del Crist Redemptor / Jordi Play

El llegat d’MBM

L’obra no va ser pas ràpida: es va allargar fins a 9 anys (1957 – 1968). Però cal reconèixer-li que gairebé no ha envellit estèticament i encara connecta bé amb la tradició arquitectònica catalana i el minimalisme geomètric actual. 

Interior auster de la parròquia del Crist Redemptor / Jordi Play

L’estudi MBM té moltes altres obres a la ciutat –algunes icòniques i altres controvertides– i es pot ben dir que ha contribuït a modelar la ciutat actual. Seus són l’edifici d’habitatges Meridiana, les escoles Thau i Costa i Llobera, el parc de la Creueta del Coll, el Port Olímpic i la seva Escola Municipal de Vela, les façanes d’El Corte Inglés a plaça Catalunya, el Campus de la Ciutadella de la UPF, l’auditori de La Pedrera, el Disseny Hub… El despatx es va fundar el 1951 a Sants i dels tres impulsors només és viu Oriol Bohigas, que té 95 anys. No obstant, la firma va incorporar nous socis més joves, com Oriol Capdevila i Francesc Gual, i ha sabut reinventar-se i continuar a primera línia al segle XXI. 

Interior de la parròquia del Crist Redemptor / Jordi Play

El portal arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons la parròquia del Crist Redemptor i la resta d’obres de l’estudi MBM, a través de fitxes detallades i comentades. Més de 3.000 obres formen part d’aquest web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!

Nou comentari