Amb la col·laboració de

La Casa Roviralta, la conversió d’una masia en mansió modernista al Tibidabo

Coneguda com el Frare Blanc i amb una torre destacada, retrata el naixement d’una ciutat-jardí a la part alta de Barcelona

La Barcelona de principis de segle XX va veure com un racó de la ciutat, molt allunyat del centre, aplegava cada vegada més noms influents al seu voltant. Aquesta zona era l’avinguda Tibidabo. Una via icònica, convertida en escenari literari durant dècades, encara llueix un edifici modernista amb una història captivadora: la Casa Roviralta. Aquest cap de setmana repassem la història d’aquesta finca amb un exterior fantasiós i una aposta interior senzilla i atemporal. És la novena entrega del cicle Visita privada a… del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Una de les peculiaritats principals de la Casa Roviralta és el seu naixement. No es construeix del no-res. Al contrari, aprofita bona part de l’estructura de la masia que hi havia abans. I és que aquella finca era el lloc on s’havia establert durant anys una comunitat de frares dominics. I aquest és el motiu pel qual, malgrat el pas dels anys, popularment es continua coneixent l’edifici amb el nom del Frare Blanc.

La Casa Roviralta també es coneix com ‘El Frare Blanc’ pel seu passat dominic / ©Rosa Feliu

La comunitat eclesiàstica, però, va marxar-ne quan l’indià Teodor Roviralta va comprar la finca l’any 1903 amb el projecte de capgirar-ne l’exterior, modificar alguns elements clau de l’interior i convertir-la en una mansió unifamiliar. Era part de la tendència de l’època: consolidar el nucli inicial de cases que des de 1899 es construïa a la nova urbanització tipus ciutat-jardí del Tibidabo. En aquest cas, per fer-ho, Roviralta va encarregar-li el projecte a Joan Rubió i Bellver, que llavors encara estava iniciant la seva carrera com a arquitecte modernista.

La Casa Roviralta, en una imatge antiga d’autor desconegut / Fons Joan Rubió i Bellver – Arxiu Històric del COAC

Les obres de la restauració es van allargar una dècada, però l’any 1913 ja hi havia una nova joia arquitectònica al número 31 de l’avinguda Tibidabo, a l’actual barri de la Bonanova. En aquell moment, l’aposta de Rubió i Bellver destacava per mantenir una estructura tradicional alhora que incorporava propostes trencadores, com una teulada de silueta fantasiosa. També va afegir una tribuna, una galeria, les golfes i una capella. Mesos més tard, l’arquitecte guanyaria el primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.

La Casa Roviralta, en una imatge antiga d’autor desconegut / Fons Joan Rubió i Bellver – Arxiu Històric del COAC

Un dels primers elements que captiva l’observador és el color blanc de les parets de la façana, que genera un contrast notable amb el maó i la ceràmica de les obertures de portes i finestres. A més, la disposició dels maons, col·locats en filera o de cantell, acaben de completar l’oposició estètica amb el parament llis de la façana. En definitiva, l’edifici sedueix per una antítesi decorativa que es pot apreciar des del carrer.

La Casa Roviralta modernista és obra de Joan Rubió i Bellver / ©Rosa Feliu
Escala decorada a la Casa Roviralta / ©Rosa Feliu

L’edifici arriba a tenir cinc nivells, que engloben una planta baixa, tres pisos i una sotacoberta. Ara bé, els espais estan distribuïts de manera irregular i, de tots ells, el més destacat és la torre que vertebra el cos central. És l’element de més alçada de tot el conjunt, a més.

Les filigranes de maó contrasten sobre la façana blanca de la Casa Roviralta / ©Rosa Feliu

Destaca també l’accés a la finca, que queda protegida per una barana intermitent que ressegueix els marges. Per entrar-hi, cal creuar una entrada porticada amb una gran monumentalitat. A tocar del pòrtic, es pot apreciar una estructura molt particular amb grans arcs consecutius i amb un sostre de mosaic amb biguetes.

Les golfes són un dels afegits modernistes de la Casa Roviralta / ©Rosa Feliu
La Casa Roviralta és un exemple de la ciutat-jardí de l’Av Tibidabo a principis de segle XX / ©Rosa Feliu

L’actual ús de la finca ha tingut una influència molt forta en la distribució actual de l’interior de l’edifici. Una intervenció dels arquitectes Vicenç Bonet Ferrer i Antoni de Moragas Spà i del dissenyador Miguel Milá Sagnier l’any 1988 va permetre convertir-lo en el restaurant Asador de Aranda. La nova vida de la Casa Roviralta ha comportat una certa contradicció. D’una banda, s’ha conservat bona part de l’estructura i els detalls originals contemplats per Rubió i Bellver. D’altra banda, però, els principals espais de la casa s’han dedicat a fer de menjadors o salons i han hagut de modificar-ne la distribució. De fet, fins i tot les antigues cavallerisses s’han convertit en un menjador.

La Casa Roviralta, en una imatge antiga d’autor desconegut / Fons Joan Rubió i Bellver – Arxiu Històric del COAC

De tota manera, encara es pot gaudir d’una gran escala que dona directament al primer pis. Seguint aquests esglaons s’arriba a un rebedor, que deixa un espai molt diàfan influït per l’alçada destacada de la caixa de l’escala. A més, els finestrals amb vidrieres de colors acaben d’arrodonir la calidesa i la lluminositat d’aquest racó de la finca. Altres elements d’especial interès són la gran xemeneia de la finca o l’escala de fusta.

La Casa Roviralta, en una imatge antiga d’autor desconegut / Fons Joan Rubió i Bellver – Arxiu Històric del COAC

El portal arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons la Casa Roviralta, a través d’una fitxa detallada i comentada. És una de les 3.000 obres incloses en aquest web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!

Més informació

Nou comentari