Barcelona té un trauma amb les remuntes i els canvis d’usos. Els mals exemples que van proliferar durant el desarrollismo franquista han deixat petjada en la memòria col·lectiva, tot i que abans i després hi ha hagut molt bons exemples d’intervencions que respecten l’obra original i fins i tot la milloren. Aquest cap de setmana descobrim totes les vides que ha tingut la Casa Thomas, un edifici de Domènech i Montaner que manté l’essència modernista i continua a l’avantguarda de les noves tendències en disseny i interiorisme.
És la sisena entrega del cicle Visita privada a… del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
La modernista Casa Thomas s’alça des de fa més d’un segle al carrer Mallorca, entre Bruc i Roger de Llúria. Lluís Domènech i Montaner la va construir entre 1895 i 1898, de fet molt poc després d’acabar el Palau Montaner a pocs metres de distància. Era un edifici de tres plantes, amb un taller de gravats a les dues primeres i al damunt l’habitatge del propietari, Joseph Thomas.
Un dels seus trets més característics –i impressionants– és el gran arc rebaixat amb un vitrall continuu i reixa de ferro forjat que protagonitza la base de la façana. Aleshores cobria tot el taller i avui és un aparador comercial de luxe.
Una dècada i mitja més tard, el 1912, l’edifici va ser reformat i ampliat per créixer en altura. Se’n va encarregar el gendre de Domènech, Francesc Guàrdia i Vial. Va respectar intactes les dues plantes inferiors i va reciclar la gran balconada de columnes jòniques del pis residencial. Al damunt hi va col·locar tres pisos nous, amb una estètica que lliga a la perfecció amb els preexistents.
A més de respectar l’obra del seu sogre, hi va fer aportacions molt interessants. Per exemple, cada un dels 3 nous pisos resol de forma diferent les obertures centrals: balconada compartida, filera de tres balcons i galeria amb columnes. I als laterals va incorporar quatre tribunes, icona de l’Eixample burgesa, perquè permetien els passejants veure sense ser vist des de casa.
A dalt de tot va recol·locar els dos cossos singulars que ja hi havia a l’edifici original i que encara avui coronen la façana a costat i costat. El de la dreta és vidriat i rematat amb una cresteria de ferro, mentre que el de l’esquerra és una mena de galeria en versió reduïda i amb un gran pinacle. La funció d’aquest últim element era sostenir un rètol perpendicular, també de ferro forjat i on es podia llegir “Thomas”, que malauradament no han arribat als nostres dies.
Decadència
Als anys 70 l’antic taller dels baixos estava en hores molt baixes. El 1979 era buit per dins i folrat per fora dels cartells electorals dels primers comicis democràtics. Vidrieres trencades, envans mig derruïts per un rodatge que va acollir, claraboies esfondrades, maquinària històrica venuda a ferrallers, pols per tot arreu…
Si la pèrdua de patrimoni no va ser més gran encara és gràcies, literalment, a la decadència de la indústria tradicional a Catalunya durant la segona dècada del segle XX. En temps de bonança, hagués resultat molt temptació substituir per mòduls prefabricats –pràctics i barats– els elements fixes usats per separar espais, com mampares, armaris i vidrieres modernistes.
Comerç d’avantguarda
Un canvi d’ús, de taller industrial a botiga de disseny, va rescatar els espectaculars baixos de l’edifici i els ha fet brillar de nou. Entre 1979 i 1980 l’arquitecte Cristian Cirici, com a membre de l’emblemàtic Studio PER, va restaurar les dues plantes inferiors perquè s’hi instal·lés la botiga Botiga BD Ediciones de Diseño. La intervenció va rebre el Premi Nacional de Restauració de 1980.
En comptes de fer reproduccions idèntiques dels elements que va trobar malmesos, van netejar tot l’espai i van reutilitzar portes d’armari o trossos d’escala per crear una nova distribució més diàfana.
Per exemple, en comptes de la vella claraboia translúcida n’hi van posar una de transparent que deixa veure el pati interior. Una senzilla moqueta amb logotips corporatius cobria el paviment massa castigat per l’antiga maquinària.
I per protegir la gran vitrina-aparador i la reixa modernista de l’exterior, van idear una lluna de vidre sobreposada, una solució econòmica i pragmàtica que ha resultat molt efectiva. Avui aquesta botiga excepcional de més de 1.500m2 continua sent una referència en disseny: l’ocupa la firma Cubiñá, vinculada des de fa un segle a la ciutat i al mobiliari contemporani.
El portal arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons la Casa Thomas, a través d’una fitxa detallada i comentada. És una de les 3.000 obres incloses en aquest web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!
