L’arquitectura de Barcelona inclou joies a vista de tothom, edificis d’una estètica singular que han quedat eclipsats pel seu pragmatisme. És el cas de la Clínica Barraquer (carrer Muntaner, 314), que inaugura el nou cicle de reportatges Visita privada a… del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Recorrem aquest immoble amb una nova mirada i descobrim les històries que amaga.
Des del carrer estant, al cor de Sant Gervasi, aquesta prestigiosa clínica oftalmològica ja sorprèn al passejant per la seva sobrietat i harmonia exterior. Les finestres juxtaposades creen llargues línies horitzontals que recorren tots els volums que conformen la finca, que a més comparteixen el mateix color. La cantonada queda molt ben resolta amb un tram de façana en corba, que no genera cap angle recte i per tant ressalta novament les fileres de finestrals.
La geometria i la regularitat de les formes pregona racionalisme a crits, però no és un immoble racionalista estàndard. L’edifici es va construir als anys 30, quan a Catalunya el paradigma arquitectònic hegemònic eren les idees progressistes del GATCPAC, seguidor de l’escola Bauhaus alemanya. No obstant, l’arquitecte de la clínica Barraquer, el sarrianenc Joaquim Lloret Homs, preferia altres corrents trencadors del moment, com el Moviment Modern liderat per l’expressionista alemany Erich Mendelsohn. Lloret té diverses obres noucentistes i racionalistes a Barcelona, entre les que hi ha el restaurant Núria de la Rambla.
L’empremta del doctor
Així, va construir un primer edifici molt més petit que l’actual, amb soterrani per la maquinària, planta baixa i dos pisos per a la clínica –consultes, habitacions, menjador, biblioteca…– i un àtic privat. Aquesta planta superior, de fet, era l’habitatge del doctor i tenia fins i tot un solàrium. Ignasi Barraquer (1884-1965) era fill del primer catedràtic d’oftalmologia de la ciutat i després d’anys d’exercici –tenia un despatx a la Ronda Sant Pere– va decidir fundar una clínica completa en terrenys aleshores molt poc urbanitzats.
Va triar a Joaquim Lloret perquè ja el coneixia: li havia dissenyat una casa d’estil noucentista a l’avinguda Pearson, coneguda com “la Masia” (1925). Es considera força probable que el doctor i l’arquitecte col·laboressin estretament per al disseny de la nova clínica. La construcció va començar el 1934, però la Guerra Civil va fer que no es pogués inaugurar fins al 1941.
Créixer sense desfigurar
Era plena postguerra, però la clínica va fer fortuna perquè era pionera en les operacions de cataractes, el que atreia pacients locals i estrangers. Aviat va caldre ampliar l’edifici amb una segona fase (1950) en direcció al carrer perpendicular, Laforja.
Després del boom econòmic i de natalitat va caldre encara una tercera ampliació més ambiciosa (1971), aquesta a càrrec de l’arquitecte Salvador Capella, que va fer créixer l’altura de l’edifici fins a les 7 plantes actuals.
A diferència d’altres edificis amb cicatrius estètiques a causa de modificacions, les ampliacions de la clínica Barraquer han preservat l’estètica original. Per exemple els pilars metàl·lics afegits a la façana, per reforçar la solidesa de l’estructura: tot i generar línies visuals en vertical, no resten protagonisme a les franges horitzontals de finestres. L’única pèrdua destacada és un volum circular que coronava el xamfrà i que va desaparèixer en afegir les darreres 3 plantes.
Sorpreses a l’interior
I l’interior? El racionalisme també es fixa molt en la distribució de les estances i sobretot en optimitzar la llum natural que hi arriba. Cada planta de la clínica està organitzada al voltant de dos patis centrals que il·luminen de dalt cap a baix totes les sales de reunions de l’edifici. La decoració original era art déco, la pròpia dels anys 30, i n’han quedat traces destacades com una elegant escala de cargol.
També conté moltes referències a l’Antic Egipte, com un ull d’Horus sobre les escales principals –que també protagonitza el logotip de la clínica–. El fundador era admirador de la civilització egípcia, la primera en practicar intervencions quirúrgiques oculars –salvant les distàncies amb la medicina actual, és clar– de la que es té constància històrica. A més, el descobriment de la tomba de Tutankamon als anys 20 havia generat un fort impacte en la societat occidental, que perdurava als anys 30.
El portal arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons la Clínica Barraquer a través d’una fitxa detallada i comentada. És una de les 3.000 obres incloses en aquest web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!
