Amb la col·laboració de

L’editorial Gustavo Gili i el retorn del racionalisme a Barcelona

L'antiga seu de la firma va ser premi FAD 1961 i podria acollir en uns anys una Bauhaus europea

El racionalisme passa força desapercebut a Barcelona tot i les joies arquitectòniques que ha deixat a la ciutat. Són edificis pràctics, polivalents i diàfans, que molt sovint encadenen nous usos sense ni despentinar-se gràcies a una concepció molt funcional i flexible. Un dels exemples més destacats a la capital és l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, que protagonitza la quarta entrega del cicle Visita privada a… del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). 

L’edifici ocupa un interior d’illa de l’Eixample, amb entrada des del número 87 del carrer Rosselló. Recull influències del GATCPAC de la Segona República, del nord-americà Frank Lloyd Wright i de l’escola alemanya Bauhaus. Gustau Gili, la segona generació al capdavant de l’editorial, va encarregar l’obra al tàndem format per Joaquim Gili –el seu nebot– i Francesc Bassó

Els dos arquitectes eren membres del Grup R, un col·lectiu que als anys 50 intentava recuperar el racionalisme estroncat per la Guerra Civil i deixar enrere el monumentalisme propi dels primers anys de dictadura. El reconegut arquitecte Ignasi Solà-Morales va dedicar un opuscle a l’edifici, que va qualificar-lo com “un dels millors edificis del significatiu retrobament entre l’arquitectura barcelonina i la tradició moderna”.

Francesc Català-Roca. Exterior l’editorial Gustau Gili. ©️Fons fotogràfic F.Català-Roca / Arxiu Històric del COAC

Gili i Bassó van fer més de 250 plànols i esborranys en els 7 anys (1954-1960) que van dedicar a dissenyar l’immoble, prova de la seva importància com a manifest racionalista. L’any següent al d’inauguració es van embutxacar el premi FAD de la ciutat. No és l’única obra que firmen junts a la ciutat. Per exemple també són seves la sala d’exposicions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya o un conjunt d’habitatges i tallers del Polígon Montbau.

Tres volums, una unitat

Els patis de l’Eixample han acollit històricament usos industrials, sovint sense cap pretensió de bellesa. Amb aquest disseny, Gili i Bassó concilien la funció productiva amb la de pulmó verd que Ildefons Cerdà havia previst per als interior d’illa. No obstant, l’espai del que disposen resulta tenir moltes servituds i els autors opten per fragmentar l’edifici en 3 cossos de baixa alçada

Francesc Català-Roca. Interior l’editorial Gustau Gili. ©️Fons fotogràfic F.Català-Roca / Arxiu Històric del COAC

Al centre hi havia les oficines comercials i tècniques, el cor de l’editorial; a l’esquerra estava situada la direcció, mentre que a la dreta s’amagaven magatzem i paqueteria. Cada volum té una distribució diferent i una solució pròpia per a la coberta. La llum envolta l’immoble: el vestíbul té doble alçada i façana de vidre, mentre que el jardí posterior proporciona claror i ventilació a l’interior. Una escala helicoïdal, formigó, mobiliari minimalista i la tria dels colors accentuen les línies geomètriques i generen una atmosfera sòbria i lluminosa. 

Grans finestrals i línies rectes caracteritzen l'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili / José Hevia
Grans finestrals i línies rectes caracteritzen l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili / José Hevia

L’entrada des del carrer dibuixa una mena de caminet amb rotonda final, que resolia l’accés dels vehicles. La funció era pragmàtica, però alhora recollia una mica el record d’un camí a Sarrià que passava per aquest punt abans de l’urbanització massiva de la zona. El barri està, l’Esquerra de l’Eixample, també té significació: als anys 60 acollia un gran nombre d’editorials i era punt de trobada d’impressors, escriptors, crítics i agents literaris. Per exemple eren veïnes de la Gili les editorials Salvat, Sopena, Regina, Labor, Planeta, Araluce i Espasa.

Antiga editorial Gustavo Gili, a l'Eixample / ©48hOpenHouseBCN - Jose Hevia
Antiga editorial Gustavo Gili, a l’Eixample / ©48hOpenHouseBCN – Jose Hevia

Futur d’avantguarda

Tant l’edifici com l’editorial avui són en mans de la quarta generació de la família Gili. La firma va ocupar l’espai fins el 2015, quan va decidir mudar-se a la Via Laietana. Li va llogar l’immoble a Amazon, que hi ha tingut seu uns 4 anys. Des de fa un any i mig és buit i l’Ajuntament de Barcelona ha donat llum verda a convertir-lo en punta de llança d’una candidatura per acollir una de les 5 seus Bauhaus que la Unió Europea vol obrir al continent els propers anys.

L'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili és un exemple destacat d'arquitectura racionalista / José Hevia
L’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili és un exemple destacat d’arquitectura racionalista / José Hevia

La icona del racionalisme català també compta amb el valor afegit de mantenir-se pràcticament intacta 60 anys després de l’estrena. Fins i tot el color de les parets és l’original! Els darrers anys s’ha pogut visitar en ocasions molt comptades, com una jornada de portes obertes del Barcelona Design Festival o l’11a edició del 48h Open House Barcelona.

El portal arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons l’antiga seu de l’Editorial Gili a través d’una fitxa detallada i comentada. És una de les 3.000 obres incloses en aquest web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!

Més informació

Nou comentari