L’any 1919, durant la República de Weimar, l’arquitecte Walter Gropius fundava la BAUHAUS, una escola que venia transformar la societat a través de revolucionar el món de l’Arquitectura, de les Arts i del Disseny; 14 anys més tard, la seva posició crítica i clarament d’esquerres va provocar la seva clausura pel partit nazi, i l’exili de molts professors i alumnes.

La Bauhaus va néixer amb els objectius, de recuperar els mètodes artesanals en la construcció, posar l’artesania al mateix nivell de les Belles Arts, i produir industrialment productes per tal de fer-los assequibles al gran públic. La Bauhaus va comptar amb professors de l’alçada del mateix Walter Gropius, Paul Klee, Vassili Kandinski, Lazlo Moholy-Nagy i el mateix Ludwing Mies Van Der Rohe, que en va ser l’últim director. A la Bauhaus, pionera de l’Arquitectura moderna, van néixer teories com la de Form follows function i es van crear productes com els escacs de la Bauhaus de Josef Hartwig, la tipografia Futura de Paul Renner, les cadires Wassily i Cesca de Marcel Breuer, la cadira MR10 de Mies van der Rohe, o el mateix pavelló de Berlín que va fer Mies a Barcelona és hereu de la Bauhaus.


Edifici de la Bauhaus a Dessau

A casa nostra, a Catalunya, el 1929 es creava el GATCPAC, un moviment arquitectònic que seguint bona part dels preceptes racionalistes de la Bauhaus aspirava a modernitzar l’arquitectura de casa nostra. Igual que la Bauhaus alemanya, el GATCPAC tenia idees d’esquerres, progressistes i aspirava a una transformació social a través de l’Arquitectura, cosa que va fer que estigués fortament vinculada a la Generalitat republicana, i que un cop arribat el franquisme (igual que la Bauhaus amb els Nazis) el GATCPAC es dissolgués i bona part dels seus membres haguessin d’emigrar. Per la Generalitat republicana van realitzar diversos projectes com el Pla Macià o l’edifici més emblemàtic d’aquest corrent, la Casa Bloc de Sant Andreu (1932), a Barcelona, un edifici d’habitatges socials que a més de seguir els preceptes racionalistes de la Bauhaus, recordava formalment a l’emblemàtica seu de la Bauhaus a Dessau dissenyada per Walter Gropius 7 anys abans.

Aquest mes de setembre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, anunciava la proposta de la creació d’una nova Bauhaus Europea. Un mes després, en un article, concretava que en els pròxims dos anys es crearien els cinc primers projectes Bauhaus Europeus en diferents països de la Unió. Aquesta proposta de recuperar aquest esperit innovador, transformador i a la vegada transgressor de la vella escola de Weimar, s’emmarca en la voluntat de donar un impuls creatiu a un European Green Deal que ha de permetre transformar la vella Europa per tal d’aconseguir que al 2050 sigui el primer continent climàticament neutre.


Fotos de José Hevia extreta del GGBlog

Per aconseguir aquest objectiu necessitem saber en què i com gastar aquests recursos que vindran. Sabem que ens haurem de reinventar, que caldrà apostar per una construcció més sostenible, amb menys emissions, amb materials naturals i reutilitzables, i a la vegada crear consciència social. En aquest punt és on apareix la nova Bauhaus Europea, recuperant l’esperit de l’antiga, ningú millor que ella va aconseguir combinar la bellesa del disseny amb una funcionalitat perfecte d’una manera assequible pel gran públic, ara tocarà treballar per combinar el bon disseny, l’estètica, la funcionalitat, l’economia, i sobretot la sostenibilitat. Caldrà fer-ho de manera interdisciplinar, com ho van fer a Weimar, sense apartar ningú: arquitectes, dissenyadors, enginyers, artistes, artesans, sociòlegs,… Tothom hi ha de ser benvingut.

Quan pensem amb disseny, amb innovació i amb arquitectura, pensem amb Barcelona. Barcelona també ha d’afrontar els reptes europeus a escala de ciutat, haurà de fer front al canvi climàtic, transformant el seu espai públic, renovant el seu parc d’habitatges envellit i fent-lo més sostenible; haurà d’innovar i implementar mesures per disminuir la contaminació produïda per la construcció i pels dels vehicles amb combustibles fòssils; haurà d’afrontar la digitalització i unes projeccions demogràfiques creixents; i sobretot tot ho haurà de dur a terme garantint que aquests canvis arribaran a totes les capes de la societat de manera equitativa.


Pavelló de Berlín, de Ludwing Mies van der Rohe

Barcelona ja va veure néixer el GATCPAC, que va continuar la tradició del Bauhaus a casa nostra. Barcelona té el Pavelló Mies i la seva fundació. I Barcelona sobretot té el potencial humà i creatiu que necessita aquest nou projecte europeu. Ara només cal que hi creiem, que el vulguem i que el reclamem conjuntament, tant des de la ciutat com des del país, des de les administracions, des dels col·legis professionals i des de les universitats.

Tot projecte ha de tenir una seu, una que tingui capacitat d’acollir un projecte d’aquesta envergadura. Una seu que es respiri aquest esperit Bauhaus, on el bon disseny, l’arquitectura, i la funcionalitat vagin de la mà. Una seu emblemàtica en un espai de transformació… Per mi aquesta seu hauria de ser l’edifici racionalista de l’Editorial Gustavo Gili, construït entre 1953 i 1961 per Francesc Bassó i Joaquim Gili, ja es van emmirallar amb les obres de la Bauhaus al projectar-lo. De fet quan hi entres ja es respira aquell aire de modernitat perenne lligada a una funcionalitat rigorosa. Com a seu de l’Editorial GG ja va ser focus i precursora de la divulgació del bon disseny i de la bona arquitectura a casa nostra. Està situada al vell mig de l’Eixample, una trama urbana consolidada referent de l’Urbanisme modern que haurà de transformar-se i afrontar canvis per tal d’assolir els reptes futurs. I, a més, actualment l’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili està buida, sense ningú que l’ocupi, esperant potser la nova Bauhaus.

Se us ocorre algun lloc millor com a seu de la BB (Bauhaus Barcelona)? A mi no!

Nou comentari