Les mansions de finals del segle XIX buscaven una ubicació preferent al voltant del passeig de Gràcia, símbol de prestigi i potència. Moltes d’aquestes finques encara tenen un paper rellevant a Barcelona: així ho demostra un dels màxims exponents d’aquesta realitat, el Palau Ramon Montaner. L’edifici resisteix imperiós a la cruïlla dels carrers Mallorca i Pau Claris —tenia un germà bessó, avui desaparegut— com una icona del luxe modernista. Iniciada per Josep Domènech i Estapà i acabada per Lluís Domènech i Montaner, amb una curiosa desavinença pel mig, aquesta obra és la protagonista del tercer reportatge del cicle Visita privada a… del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Per entendre el naixement d’aquest edifici cal remuntar-se a l’any 1889, poc després de la primera Exposició Universal a Barcelona. En aquell moment, l’editorial Montaner i Simón s’havia erigit en un negoci pròsper i els seus amos —Ramon Montaner i Francesc Simón— van fer el pas d’encarregar la construcció de dues residències, l’una al costat de l’altre, en consonància amb el seu estatus social. Les ubicarien a tocar del passeig de Gràcia i serien de grans dimensions però poca alçària.
El palauet de Ramon Montaner es va acabar l’any 1893 i avui, 128 anys després, l’ocupa la seu de la Delegació del govern espanyol a Catalunya. Conserva els seus principals atributs arquitectònics i destaca pel tarannà sumptuós: un terra ple de mosaics de marbre i uns plagons amb teginats de fusta recobreixen encara avui les parets i els sostres. A més, una escala d’honor presideix el pati central, que llueix ampli sota una llanterna de vitralls amb decoració vegetal.
De fet, una de les curiositats de la mansió és que a la zona superior de l’edifici predominen els plafons de mosaic vidriat amb referències a la invenció de la impremta. Ho exemplifica un fris de grans dimensions sota la volada del terrat que acaba morint a la part inferior del ràfec de l’entrada del carrer Mallorca. Allà mateix es pot veure esculpida en pedra una àguila. I a banda i banda de l’animaló, escuts amb la data en què es va acabar la construcció del palau.
Així, tot i les grans dimensions de la proposta arquitectònica, l’edifici només consta de dues plantes i unes golfes. El màxim responsable del mobiliari de la casa va ser el geni de l’artesania modernista Gaspar Homar i entre els treballs d’ebenisteria hi ha també fusteria de Planas i Tort. Les escultures van anar a càrrec del reconegut Eusebi Arnau i un dels principals atractius del palau, com són els vitralls, portaven la signatura d’Antoni Rigalt i Blanch.
Una obra, dos arquitectes
En conjunt, l’interior té un punt carregat, amb un aire eclèctic i historicista. És el segell del primer dels arquitectes que van encapçalar l’obra, Josep Domènech i Estapà. Ell, de fet, va ser qui va dur a terme gran part de l’edifici, incloent-hi el mur, les reixes i les portes metàl·liques que separen la finca del carrer.
Tanmateix, la falta d’entesa entre l’arquitecte inicial i l’amo de la casa va acabar amb la desvinculació total del projecte de Domènech i Estapà. L’estructura del palauet i els espais principals ja havien estat construïts, però calia algú que rematés la decoració i entomés els acabats. Així va aparèixer Lluís Domènech i Montaner, nebot del propietari i una aposta solvent després d’haver dissenyat anys abans l’edifici de l’editorial Montaner i Simón –l’actual seu de la Fundació Antòni Tàpies–. Més tard seria també autor de l’icònic Palau de la Música.
Un jardí a l’altura
Sigui com sigui, la casa no només es va projectar de manera singular per dins. Tant el Palau de Ramon Montaner com el de Francesc Simon –l’edifici bessó perdut– incloïen un jardí singular. Normalment, a l’època, els jardins de les mansions individuals se situaven a la part de davant de la finca perquè servissin d’accés. La seva aposta, en canvi, va ser trencadora. S’hi va projectar un jardí lateral ajustat al traçat del carrer.
Nous usos i rejoveniment
Al llarg dels anys, la finca ha canviat d’usos i ha viscut dues intervencions destacades. La primera va vinculada a la funció institucional que va rebre l’any 1980, quan l’edifici modernista va convertir-se en la seu de la Delegació del govern espanyol a Catalunya –i de retruc el punt de trobada de múltiples manifestacions contra l’Estat els últims anys–. L’adequació es va limitar a adaptar algunes zones, sense introduir grans canvis.
Dècades més tard, l’any 2017, una constructora va finalitzar la restauració de les façanes amb pedra de Montjuïc i Vila-seca. Les tasques van incloure retornar l’esplendor també a la forja i la decoració ceràmica.
El portal arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons el Palau Montaner a través d’una fitxa detallada i comentada. És una de les 3.000 obres incloses en aquest web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!
