Amb la col·laboració de

110 Rooms, l’homenatge contemporani als orígens de l’Eixample

Sales intercanviables, vestíbul petri, un jardí geomètric i la façana esgrafiada marquen aquest bloc d'habitatges singular

L’Eixample és un districte enorme i fonamentalment residencial, pel que alçar-hi un bloc de pisos que destaqui i alhora respecti l’esperit original d’Ildefons Cerdà és tot un mèrit. Els arquitectes de MAIO fan un homenatge a les essències de l’Eixample al singular edifici 110 Rooms. Estètica molt contemporània i màxima polivalència són senyals d’identitat d’aquesta obra, a la que dediquem el segon reportatge del cicle Visita privada a… del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). 

El punt de partida del 110 Rooms és construir un bloc d’habitatges entre mitgeres, al carrer Provença 203. Els autors recullen característiques clàssiques dels pisos de l’Eixample de finals del segle XIX, com un vestíbul de marbres i sostre alt, rere el que s’amaga un agradable pati interior que ofereix ventilació i llum naturals als pisos. La façana que dona al carrer és una relectura dels estucs de calç en color verd pastel, esquitxada de motius decoratius i amb balcons ben alineats.

Façana principal de l'edifici 110 Rooms / José Hevia
Façana principal de l’edifici 110 Rooms / José Hevia

En canvi, la façana posterior és un mosaic de persianes de llibret verdes sobre paret blanca, que transporta visualment a la tradició dels interiors d’illa barcelonins.

Façana posterior de l'edifici 110 Rooms / José Hevia
Façana posterior de l’edifici 110 Rooms / José Hevia

El bloc és d’alçada mitjana: planta baixa més 5 pisos. A cada replà hi ha 4 apartaments, que es caracteritzen per una distribució interior molt peculiar: 5 estances de mida idèntica connectades totes a una cuina central, sense cap passadís ni rebedor. Segons les necessitats dels inquilins a cada etapa vital, es poden combinar o fraccionar habitacions i també moure’n la funció –fins i tot la de cuina!–. Així, el que ara és la sala d’estar, demà pot ser una habitació, la cuina o un despatx.

La clau pràctica és haver situat els banys a les mitgeres i concentrar-hi totes les instal·lacions verticals perquè no condicionin la resta del pis. Portes corredisses dins de les parets eliminen barreres visuals i aconsegueixen sales més diàfanes. “Aquest projecte neix de la radicalització de tot el que ens semblava valuós de la tradició tipològica domèstica de l’Eixample barceloní”, expliquen els autors al portal arquitecturacatalana.cat. Aplaudeixen que els habitatges antics de l’Eixample han anat canviant d’ús sense exigir grans modificacions físiques, el que ha demostrat una gran adaptabilitat encara que no fossin concebuts per evolucionar tant.

La gosadia de MAIO també es fa palesa a l’elegant vestíbul, amb claror natural i marbres blancs, verds i grocs fent contrast amb un gran volum vermellós.

Vestíbul de l'edifici 110 Rooms / José Hevia
Vestíbul de l’edifici 110 Rooms / José Hevia

Habitacions imaginàries al jardí

Per al jardí posterior, els autors van comptar amb la col·laboració de la paisatgista Beatriz Borque. En entrar-hi des del carrer, s’hi anticipa la verdor gràcies a una jardinera amagada amb vegetació penjant. Un cop dins, la combinació d’espècies de fulla caducifòlia i perenne deixa sentir el pas de les estacions, sense arribar a deixar mai despullat el jardí

Jardí i façana posteriors de l'edifici 110 Roms / Rita Puig-Serra
Jardí i façana posteriors de l’edifici 110 Roms / Rita Puig-Serra

Els usos prenen formes geomètriques, com una piscina de dos nivells en hexàgon o una gran illa de grava i arbrat en primer terme, connectades per una rampa recta decorada amb la silueta de graons com si fos alhora una escala. El paisatgisme escollit dibuixa habitacions imaginàries amb usos diversos –nadar, asseure’s, passejar…– en sintonia amb la filosofia versàtil de tot l’edifici. La dutxa i la xemeneia de ventilació del pàrquing –dues plantes subterrànies– queden integrades sense estridències, com un element decoratiu més.

Jardí posterior amb piscina hexagonal, a l'edifici 110 Roms / Rita Puig-Serra
Jardí posterior amb piscina hexagonal, a l’edifici 110 Roms / Rita Puig-Serra

Autors també polivalents

L’estudi MAIO –format per Maria Charneco, Alfredo Lérida, Guillermo López i Anna Puigjaner– té seu a Barcelona i Nova York i combina la creació amb l’activitat acadèmica i la recerca. Ha creat un estil propi basat en els sistemes espacials, que aplica tant a habitatges com a locals comercials, mobles o exposicions. L’edifici i el jardí van ser construït entre 2013 i 2017, any en què va resultar finalista dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme.

Jardí posterior de l'edifici 110 Roms / Rita Puig-Serra
Jardí posterior de l’edifici 110 Roms / Rita Puig-Serra

El 110 Rooms és un exemple de la bona arquitectura que es fa també avui a Barcelona, que continua acumulant obres atractives sense renunciar al pragmatisme ni a la història de la ciutat. Les fitxes detallades d’aquest conjunt es poden consultar al portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Les 3.000 obres incloses en aquest web de referència donen a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana d’ahir i d’avui. Descobreix-lo!

Més informació

Nou comentari