Els secrets de la cova creativa de Tàpies

La creativitat es desenvolupa molt més si l’artista disposa d’espais adients. Antoni Tàpies comptava amb el seu propi racó a Barcelona per viure, experimentar i inspirar-se, una cova molt personal que perviu en un petit carrer del barri del Farró. Recorrem aquest espai desconegut i tancat al públic en un nou capítol de Visita privada a…, el cicle del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

La Casa Estudi Antoni Tàpies és al carrer Saragossa, ja dins del districte de Sarrià-Sant Gervasi però a les portes de la vila de Gràcia. L’autor la va encarregar als arquitectes J.A. Coderch de Sentmenat (1913-1984) i Manuel Valls Vergés (1912-2000) per poder compaginar la producció d’art amb la vida quotidiana. Per al vianant passa desapercebut, sense cap element que l’identifiqui o la relacioni amb l’artista, tot i que està catalogada i protegida com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). 

Distribució feta a mida

És un immoble, a més, que no ‘mira’ al carrer, sinó que està concebut com un petit univers independent i autònom. La disposició entre mitgeres i el solar allargat forcen un espai rectangular compost de diferents volums. La meitat més propera al carrer era l’habitatge i la més allunyada, el taller. La divisió d’usos es reflectia en un joc d’alçades: mentre que la vessant artística es concentrava una nau única de doble alçada, la part residencial es repartia en 5 alçades. 

La planta baixa incloïa la caseta del porter i el garatge. Una mena d’entresòl feia de separador i distribuïdor dels diferents espais gràcies a dos patis coberts i dues escales. A la primera hi havia les sales diürnes de l’habitatge de Tàpies i a la segona, els dormitoris. Finalment rematava l’edifici una tercera planta més petita, enretirada de la façana i pràcticament opaca, destinada a biblioteca i despatx.

Façana racionalista

L’estètica de la façana no busca atraure les mirades dels vianants, però té un disseny racionalista que avui s’ha revaloritzat i estès a moltes altres construccions. Per captar el màxim de llum natural en un carreró estret i poc assolellat, combina de forma asimètrica trams de paret llisa i de lamel·les de fusta pintada de blanc. Només la planta baixa trenca el predomini dels colors clars, amb una porta de garatge de color marró fosc. El taller també optimitza la il·luminació amb un curiós sostre de claraboies de plàstic.

L’obra data de principis dels anys 60, un moment de crisi per a la construcció després d’un cert boom als anys 50. Coderch recorda en els seus escrits que la casa-estudi de Tàpies va ser una injecció econòmica decisiva: “Amb el seu encàrrec i la seva generosa ajuda ens van permetre sortir endavant de la situació en què ens trobàvem aleshores, sense feina; va ser ell qui va iniciar la nostra recuperació professional”.

El maó i els pilars metàl·lics marquen l’interior de l’edifici. A les estances residencials destaquen elements decoratius i funcionals com dues xemeneies avantguardistes –com el model Capilla, que va dissenyar i comercialitzar Coderch el 1952– o les altes prestatgeries de la biblioteca. A més les fotografies de l’època mostren que a Tàpies li agradava tenir moltes plantes als patis.

Coderch i Valls van compartir despatx d’arquitectura de 1942 a 1949, tot i que van seguir col·laborant fins ben entrats els anys 60. Junts firmen obres molt destacades de l’arquitectura moderna barcelonina, com els edificis Trade de la Gran Via de Carles III, la seu de l’Institut Francès, el conjunt d’habitatges del Banco Urquijo i l’emblemàtica Casa de la Marina de la Barceloneta. 

El portal arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons la Casa Estudi Antoni Tàpies a través d’una fitxa detallada i comentada. És una de les 3.000 obres incloses en aquest web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!