Amb la col·laboració de

El Palau Savassona, una casa senyorial del s. XVIII al servei de la cultura barcelonina

Des del 1904 és la seu de l’Ateneu Barcelonès, que l’ha reformat en diverses ocasions

Entrar al Palau Savassona és com transportar-se en el temps. Coneguda també com la casa Parellada, és un edifici neoclàssic de finals del segle XVIII que des de fa més de 100 anys és la seu de l’Ateneu Barcelonès, una de les entitats culturals més importants de la ciutat i punt de trobada de la burgesia, els professionals liberals i la intel·lectualitat de la capital catalana. Recorrem aquest immoble amb una nova mirada i descobrim les històries que amaga en un nou reportatge del cicle Visita privada a… del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

L’escala noble permet accedir als diferents pisos del Palau Savassona / Ateneu Barcelonès

El Palau Savassona és una característica casa senyorial barcelonina construïda el 1796 pel baró de Savassona, Josep Francesc Ferrer. Amb el pas dels anys l’edifici ha sofert moltes transformacions per actualitzar-lo i adequar-lo a les demandes dels diferents propietaris. Una de les més destacades és la que van dur a terme els arquitectes Josep Font i Josep Maria Jujol. Actualment només se’n conserva el pati d’entrada, que té una escala coberta, l’ascensor i unes pintures de Francesc Pla que decoren el sostre de la biblioteca.

L’edifici ha estat objecte de nombroses reformes i restauracions / Ateneu Barcelonès

Quan l’Ateneu Barcelonès va comprar l’edifici el 1904 per instal·lar-hi la seva seu, va encarregar una rehabilitació integral a Font, que va convidar a Jujol, en aquella època encara estudiant, a participar de la reforma. Encara es conserven dibuixos del famós arquitecte modernista, que va treballar en el disseny de les vidrieres per a les llibreries, de les portes, dels poms de les escales o en la distribució dels diferents espais de l’antic palau. D’aquella època també són les reformes a la biblioteca (1921), al pati, entresòl i escales (1924).

Un dels dibuixo que va fer Jujol de les llibreries de l’Ateneu Barcenolès / Arxiu Jujol

L’accés a l’edifici és a l’antic pati de carruatges, que avui dia serveix també per acollir exposicions i actes de l’Ateneu. En un principi formava part d’un pati descobert –avui cobert amb una claraboia– que dona a una escala noble per la qual el baró i la seva família accedien al primer pis. Quan l’Ateneu va comprar el Palau Savassona, el primer que va fer Jujol va ser reformar-la per obrir-la i permetre que des de l’escala es pogués entrar a l’entresòl.

El pati de carruatges és l’entrada principal a la seu de l’Ateneu Barcelonès / Ateneu Barcelonès

Una nova reforma el 2008, realitzada per Manuel Brullet, Alfonso de Luna, Mateu Barba i Eduard Montané, va tornar a modificar l’escala noble per tal de permetre l’accés directe a la biblioteca, a la primera planta. A l’entrada també es conserva l’ascensor modernista –un dels primers que es van instal·lar a Barcelona–, amb el seu aspecte original. A peu de carrer hi ha la Sala Verdaguer, en forma de ela, que s’utilitza per fer-hi actes culturals de petit format i que antigament acollia un gimnàs, una sala d’esgrima i una cambra de tir amb arc.

L’ascensor modernista del palau va ser un dels primers construïts a Barcelona / Ateneu Barcelonès

A l’entresòl hi ha dues de les joies de l’Ateneu Barcelonès i l’epicentre de la vida social dels socis. Les sales de conversa han acollit durant dècades debats i tertúlies organitzades per l’entitat. Les seves columnes i vidrieres també són obra de Jujol. En aquesta planta també hi ha el jardí romàntic, que té un petit estany on cada any es recrea el tradicional ou com balla. També acull concerts i sessions de cinema a la fresca.

El jardí romàntic és un dels epicentres de la vida social del palau / Ateneu Barcelonès

A la primera planta s’hi troba la biblioteca, una de les més importants del país –té un fons de gairebé 300.000 volums i uns 1.800 títols de revistes vuitcentistes i noucentistes d’arreu d’Europa– i centre de referència per a investigadors i acadèmics especialitzats en el segle XIX i el primer terç del segle XX. Compta amb 65.000 monografies anteriors al 1901, a més d’incunables i manuscrits molt més antics. 

La sala de revistes del Palau Savassona / Ateneu Barcelonès

Als anys 60 del segle passat els arquitectes Joan Bassegoda i Nonell i Adolf Florensa van dur a terme una nova reforma i ampliació per modificar la façana que dona a la plaça Vila de Madrid, oberta després de l’enderrocament del convent de la Immaculada Concepció després de la Guerra Civil. Els mateixos arquitectes van participar en el redisseny de la plaça, que incloïa la construcció d’un edifici de pisos que compartia color i formes amb la nova façana de l’Ateneu. El 2009 es va recuperar aquesta façana per donar-li simetria amb la façana del carrer Canuda.  

Antiga façana del Palau Savassona, seu de l’Ateneu Barcelonès / Ateneu Barcelonès

El portal arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons les sales de lectura de la Biblioteca Nacional de Catalunya a través d’una fitxa detallada i comentada. És una de les 3.000 obres incloses en aquest web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!

Nou comentari