Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Les mil i una vides de la biblioteca de la UPF
Amb la col·laboració de

L’arquitectura de Barcelona inclou joies a vista de tothom, edificis d’una estètica singular que han quedat eclipsats pel seu pragmatisme. És el cas de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), anteriorment el dipòsit de les aigües del parc de la Ciutadella. Ubicada al número 46 del carrer Wellington, forma part de la Vila Olímpica de Sant Martí la seva proximitat a Ciutat Vella. Recorrem aquest immoble amb una nova mirada i descobrim les històries que amaga en un nou reportatge del cicle Visita privada a… del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella / Cedida – ©Albert Gifreu

L’edifici, una obra d’enginyeria i infraestructura, alberga avui la biblioteca universitària però ha tingut més d’una vida. El 1888 va ser un pavelló de la Fira Internacional, i al llarg dels anys posteriors es va convertir en un centre hospitalari, un magatzem municipal, un plató de cine i un punt de descans per a aus migratòries. Una història de mil i una vides que ha acabat, de moment, amb la reconversió en seu de coneixement. El seu origen, però, prové de la necessitat de disposar d’aigua per al parc de la Ciutadella el més a prop possible.

Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella / Cedida – ©Albert Gifreu

Els autors responsables de l’immoble original van ser Josep Fontserè i Antoni Gaudí. Es tracta d’una construcció de maó massís i a quatre vents, amb una forma gairebé cúbica. Així, és de servei pur i no té cap ornamentació. El dipòsit està situat a cel obert i està elevat per pressuritzar –mantenir la pressió atmosfèrica mitjançant un dispositiu extern– l’aigua per gravetat. El paper de Gaudí en la construcció del dipòsit està marcat per una curiositat: va calcular-ne l’estructura quan encara estudiava i li va permetre aprovar l’assignatura de Resistència de materials. El primer vincle d’aquesta joia amb el món universitari!

Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella / Cedida – ©Albert Gifreu

El projecte de conversió en biblioteca el firmen Lluís Clotet i Ignacio Paricio i és tot un exemple d’excel·lència, respecte i transformació. Es va portar a terme entre 1984 i 1992. El nou ús es va traduir en la instal·lació d’una làmina fina al capdamunt de l’estany d’aigua. També es va col·locar una càmera intermèdia de seguretat entre el fons del vas nou i l’antic. La superfície d’ús va augmentar mitjançant dues peces prefabricades de formigó, una com a forjat i una altra com a suport. Es van organitzar, d’aquesta manera, uns altells discontinus a tres metres d’alçària sobre el terra de la sala de la biblioteca.

Les peces prefabricades van permetre l’aparició de racons de lectura diversos, alguns recollits i casolans i altres més amplis i diàfans. La biblioteca forma part del campus Ciutadella de la UPF, que ocupa les antigues casernes militars del costat. Els pisos superiors de la biblioteca van quedar formats per les peces prefabricades de formigó, que estaven instal·lades al terra. El centre de l’espai està totalment buit, amb les taules posades a sota de les voltes. Es va aconseguir, finalment, la creació d’un espai central amb potència que contrasta amb la calidesa dels racons de les sales de lectura petites.

Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella / Cedida – ©Albert Gifreu

La rehabilitació i reconversió en biblioteca li va valdre al projecte el premi Dècada, que la fundació Oscar Tusquets Blanca atorga als immobles que, passats deu anys des de l’execució, mantenen el sentit i la bellesa.

Més notícies
Vista panoràmica de la Casa Roviralta / ©Rosa Feliu

La Casa Roviralta, la conversió d’una masia en mansió modernista al Tibidabo

Notícia: La Casa Roviralta, la conversió d’una masia en mansió modernista al Tibidabo
Comparteix
Coneguda com el Frare Blanc i amb una torre destacada, retrata el naixement d’una ciutat-jardí a la part alta de Barcelona
Notícia: La Casa Roviralta, la conversió d’una masia en mansió modernista al Tibidabo - Mobile
Amb la col·laboració de COAC
Sales de lectura de la Biblioteca de Catalunya / Jordi Play

El temple gòtic de la saviesa amagat al Raval

Notícia: El temple gòtic de la saviesa amagat al Raval
Comparteix
Les sales de lectura de la Biblioteca Nacional de Catalunya són una de les joies de l'antic Hospital de la Santa Creu
Notícia: El temple gòtic de la saviesa amagat al Raval - Mobile
Amb la col·laboració de COAC
Grades del Velòdrom d'Horta, en una imatge d'arxiu / Lluís Casals©

El Velòdrom, el reclam arquitectònic i esportiu d’Horta

Notícia: El Velòdrom, el reclam arquitectònic i esportiu d’Horta
Comparteix
Construït el 1984 per al mundial de ciclisme, és un dels edificis de referència de la franja nord de la ciutat
Notícia: El Velòdrom, el reclam arquitectònic i esportiu d’Horta - Mobile
Amb la col·laboració de COAC
Claraboia central als baixos de la Casa Thomas / Jordi Play

La Casa Thomas, avantguarda centenària al cor de Barcelona

Notícia: La Casa Thomas, avantguarda centenària al cor de Barcelona
Comparteix
L'essència de l'obra de Domènech i Montaner ha sobreviscut –i millorat!– amb una gran remunta i un canvi d'ús
Notícia: La Casa Thomas, avantguarda centenària al cor de Barcelona - Mobile
Interior d'illa on hi ha l'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili / José Hevia

L’editorial Gustavo Gili i el retorn del racionalisme a Barcelona

Notícia: L’editorial Gustavo Gili i el retorn del racionalisme a Barcelona
Comparteix
L'antiga seu de la firma va ser premi FAD 1961 i podria acollir en uns anys una Bauhaus europea
Notícia: L’editorial Gustavo Gili i el retorn del racionalisme a Barcelona - Mobile
Amb la col·laboració de COAC
Restaurant La Balsa, Fons Clotet-Tusquets / Lluís Casals© - Arxiu Històric del COAC

La Balsa, un oasi de tranquil·litat a mig camí entre la tradició i la modernitat

Notícia: La Balsa, un oasi de tranquil·litat a mig camí entre la tradició i la modernitat
Comparteix
Una bassa del segle XIX es va transformar en un restaurant de luxe amb el suport de la família Güell
Notícia: La Balsa, un oasi de tranquil·litat a mig camí entre la tradició i la modernitat - Mobile
Amb la col·laboració de COAC

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa