Amb la col·laboració de

Les mil i una vides de la biblioteca de la UPF

Concebuda com a dipòsit d'aigua per al parc de la Ciutadella, també ha estat un hospital i un magatzem | Gaudí va participar en el disseny original

L’arquitectura de Barcelona inclou joies a vista de tothom, edificis d’una estètica singular que han quedat eclipsats pel seu pragmatisme. És el cas de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), anteriorment el dipòsit de les aigües del parc de la Ciutadella. Ubicada al número 46 del carrer Wellington, forma part de la Vila Olímpica de Sant Martí la seva proximitat a Ciutat Vella. Recorrem aquest immoble amb una nova mirada i descobrim les històries que amaga en un nou reportatge del cicle Visita privada a… del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella / Cedida – ©Albert Gifreu

L’edifici, una obra d’enginyeria i infraestructura, alberga avui la biblioteca universitària però ha tingut més d’una vida. El 1888 va ser un pavelló de la Fira Internacional, i al llarg dels anys posteriors es va convertir en un centre hospitalari, un magatzem municipal, un plató de cine i un punt de descans per a aus migratòries. Una història de mil i una vides que ha acabat, de moment, amb la reconversió en seu de coneixement. El seu origen, però, prové de la necessitat de disposar d’aigua per al parc de la Ciutadella el més a prop possible.

Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella / Cedida – ©Albert Gifreu

Els autors responsables de l’immoble original van ser Josep Fontserè i Antoni Gaudí. Es tracta d’una construcció de maó massís i a quatre vents, amb una forma gairebé cúbica. Així, és de servei pur i no té cap ornamentació. El dipòsit està situat a cel obert i està elevat per pressuritzar –mantenir la pressió atmosfèrica mitjançant un dispositiu extern– l’aigua per gravetat. El paper de Gaudí en la construcció del dipòsit està marcat per una curiositat: va calcular-ne l’estructura quan encara estudiava i li va permetre aprovar l’assignatura de Resistència de materials. El primer vincle d’aquesta joia amb el món universitari!

Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella / Cedida – ©Albert Gifreu

El projecte de conversió en biblioteca el firmen Lluís Clotet i Ignacio Paricio i és tot un exemple d’excel·lència, respecte i transformació. Es va portar a terme entre 1984 i 1992. El nou ús es va traduir en la instal·lació d’una làmina fina al capdamunt de l’estany d’aigua. També es va col·locar una càmera intermèdia de seguretat entre el fons del vas nou i l’antic. La superfície d’ús va augmentar mitjançant dues peces prefabricades de formigó, una com a forjat i una altra com a suport. Es van organitzar, d’aquesta manera, uns altells discontinus a tres metres d’alçària sobre el terra de la sala de la biblioteca.

Les peces prefabricades van permetre l’aparició de racons de lectura diversos, alguns recollits i casolans i altres més amplis i diàfans. La biblioteca forma part del campus Ciutadella de la UPF, que ocupa les antigues casernes militars del costat. Els pisos superiors de la biblioteca van quedar formats per les peces prefabricades de formigó, que estaven instal·lades al terra. El centre de l’espai està totalment buit, amb les taules posades a sota de les voltes. Es va aconseguir, finalment, la creació d’un espai central amb potència que contrasta amb la calidesa dels racons de les sales de lectura petites.

Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella / Cedida – ©Albert Gifreu

La rehabilitació i reconversió en biblioteca li va valdre al projecte el premi Dècada, que la fundació Oscar Tusquets Blanca atorga als immobles que, passats deu anys des de l’execució, mantenen el sentit i la bellesa.

Més informació

Nou comentari