Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
El pati d’escola que llueix modernisme gràcies a un antic taller de caixes fortes
Amb la col·laboració de

Barcelona és plena de racons concebuts per a un ús molt concret que amb el temps s’han trobat acollint una nova realitat inimaginable anys abans. Aquest reaprofitament arquitectònic amaga històries de tota mena i una de les més curioses és la dels Tallers Manyach. I és que aquesta nau industrial, nascuda com una mena de fàbrica de panys de seguretat i caixes fortes, fa dècades que acull els jocs i l’esbarjo de centenars d’escolars. La seva estètica modernista, a més, és fruit de la intuïció excepcional de Josep Maria Jujol. Descobrim aquesta petita joia a la Visita privada a… d’aquest cap de setmana, el cicle del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Els Tallers Manyach estaven i estan situats al carrer de la placeta de Sant Miquel, a la Vila de Gràcia. A més d’una reconversió d’èxit, és la història d’un client satisfet. Comença amb Pere Manyach –o Mañach, varia segons la documentació–, que maridava la seva passió per l’art amb el negoci familiar. Després d’haver estat el primer marxant d’art de Pablo Picasso, va heretar l’empresa del seu pare, especialitzada en mecanismes de seguretat.

Tallers Manyach / Cedida – ©José Hevia

Per tirar-ho endavant, l’any 1916 va decidir fer-se construir una nova nau singular. Va contactar a un arquitecte que seria cabdal en la seva vida: Josep Maria Jujol. Cinc anys abans, l’arquitecte modernista ja li havia projectat la botiga al carrer Ferran, així que ara, satisfet, seguirien el seu idil·li laboral amb uns tallers que esdevindrien icònics.

Silueta industrial dels antics Tallers Manyach – Ajuntament de Barcelona

L’edifici es va aixecar com una gran nau per als estàndards de l’època, amb una mida de 35 metres d’amplada per 42 de llargada. Un dels seus atributs més destacats va ser la coberta amb dents de serra, acabada amb voltes amb tirants i amb un suport de nou fileres de cinc pilars metàl·lics i extraordinàriament esvelts. A més, aquestes peces quedaven unides per bigues de gelosia.

Tallers Manyach, abans de rehabilitar / Autor desconegut – Arxiu històric del COAC
Tallers Manyach, abans de rehabilitar / Autor desconegut – Arxiu històric del COAC

La idea de Jujol per cobrir la nau aplicava procediments propis de l’arquitectura moderna alhora que evitava la base d’anàlisi i càlcul. En aquest cas, resolia l’estabilitat de l’estructura amb mitjans empírics i intuïtius. De fet, durant la construcció de la nau, la primera volta atirantada es va desplomar quan s’hi va retirar la cintra. Allò va portar l’arquitecte a dissenyar una corba de volta més ambiciosa alhora que reforçava el sistema de tirants.

Façana de l’Escola Josep Maria Jujol, als antics Tallers Manyach / Lluís Casals©

Així, Josep Maria Jujol –de qui finalment Manyach es convertiria en mecenes– va acabar optant per afegir uns pinacles de maó fàcilment visibles des de la coberta. D’aquesta manera s’assegurava que l’estructura tolerés l’esveltesa proposada i l’escàs marge de seguretat en els fonaments.

Fotografia antiga dels Tallers Manyach / Autor desconegut – Arxiu Històric del COAC©

En el procés de construcció, es va acabar afegint una segona nau, igual de llarga que la primera, però de menor amplada i alçada. La idea era que acollís les oficines. Aquest espai ha estat un dels més ben valorats per les inesperades solucions plàstiques proposades per Jujol, com les petites cúpules o lluernaris amb forma d’escafandre que il·luminen la nau. O els contrapesos de maó que acaben convertint-se en objectes escultòrics. També sorprèn el lavabo, que simula una càpsula subaquàtica tant des de fora com des de dins.

Detall dels Tallers Manyach, integrada a l’Escola Josep Maria Jujol / Lluís Casals©
Detall d’una escala dels Tallers Manyach, integrada a l’Escola Josep Maria Jujol / Lluís Casals©

Avui aquella nau modernista ideada per Josep Maria Jujol forma part avui de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, però a l’inicis de la dècada dels 80 estava profundament degradat a causa l’abandonament de l’espai. Qui hi va posar solució van ser els arquitectes Jaume Bach i Gabriel Mora. Davant la necessitat d’un espai d’esbarjo per a l’escola que naixia al lloc i que portaria per nom CEIP Josep Maria Jujol, aquest parell d’autors van dissenyar una solució a mida: convertir les naus de l’antiga fàbrica en porxos de joc per a la canalla. El projecte també va incloure la construcció de l’escola, que inclouria una pista poliesportiva al terrat de l’antiga empresa de panys i caixes fortes.

Un pati de l’Escola Josep Maria Jujol, als antics Tallers Manyach / Lluís Casals©
Els Tallers Manyach de Jujol acullen avui una escola / Lluís Casals©

La rehabilitació es va dur a terme entre el 1984 i el 1987 i va ser guardonada amb el premi FAD d’Arquitectura. Ara bé, no va ser gens senzilla. El mal estat de l’estructura metàl·lica ho va complicar tot, ja que es va haver de substituir i reforçar. Finalment, però, la fàbrica queda separada de l’escola per un pati on hi ha els forns restaurats. Darrerament s’hi ha fet una última actuació, que ha implicat la pèrdua d’elements originals de l’obra i de l’ampliació, com és el cas del pati de tarongers. A canvi, s’ha construït un pàrquing i un poliesportiu.

Vista aèria dels antics Tallers Manyach, avui una escola / Wikimedia – Jordiferrer

El portal arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons els Tallers Manyach i la resta de l’obra de Jujol, a través de fitxes detallades i comentades. Més de 3.000 obres formen part d’aquest web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!

Més notícies
Nau principal de la parròquia del Crist Redemptor / Jordi Play

Tres arquitectes molt barcelonins al rescat d’una parròquia de barri

Notícia: Tres arquitectes molt barcelonins al rescat d’una parròquia de barri
Comparteix
L'estudi MBM (Martorell, Bohigas, Mackay) va ampliar amb maó i línies rectes el temple del Crist Redemptor
Notícia: Tres arquitectes molt barcelonins al rescat d’una parròquia de barri - Mobile
Amb la col·laboració de COAC
Façana de la Casa Estudi Antoni Tàpies / ©José Hevia - Arxiu Històric del COAC

Els secrets de la cova creativa de Tàpies

Notícia: Els secrets de la cova creativa de Tàpies
Comparteix
La Casa Estudi de l’artista sobreviu, tot i que tancada al públic, en un petit carrer de Sarrià-Sant Gervasi
Notícia: Els secrets de la cova creativa de Tàpies - Mobile
Amb la col·laboració de COAC
La sala Pompeu Fabra és idònia per fer tertúlies i debats / Ateneu Barcelonès

El Palau Savassona, una casa senyorial del s. XVIII al servei de la cultura barcelonina

Notícia: El Palau Savassona, una casa senyorial del s. XVIII al servei de la cultura barcelonina
Comparteix
Des del 1904 és la seu de l’Ateneu Barcelonès, que l’ha reformat en diverses ocasions
Notícia: El Palau Savassona, una casa senyorial del s. XVIII al servei de la cultura barcelonina - Mobile
Amb la col·laboració de COAC
Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella / Cedida - ©Albert Gifreu

Les mil i una vides de la biblioteca de la UPF

Notícia: Les mil i una vides de la biblioteca de la UPF
Comparteix
Concebuda com a dipòsit d'aigua per al parc de la Ciutadella, també ha estat un hospital i un magatzem | Gaudí va participar en el disseny original
Notícia: Les mil i una vides de la biblioteca de la UPF - Mobile
Amb la col·laboració de COAC

Nou comentari

Comparteix