Un litigi per unes enganxines és l’últim episodi d’una vaga invisible que fa ja gairebé tres anys que dura al Prat. Enfronta part de la plantilla dels vigilants de l’aeroport amb l’empresa Trablisa, a qui Aena té adjudicat el servei de control d’accés de passatgers de l’aeròdrom barceloní. L’aturada indefinida va començar el 9 d’agost de 2019, en ple auge d’arribades i de sortides de vols durant l’últim estiu abans de la pandèmia. Tot i que és gairebé imperceptible, la protesta mai no ha cessat des de fa 33 mesos.
Els treballadors que mantenen viva la convocatòria al·leguen sobrecàrrega de feina. La mateixa raó va ser l’origen de les aturades que van provocar grans cues de viatgers davant dels arcs de seguretat del Prat l’estiu de 2017. El conflicte entre el personal i Eulen -concessionària de la vigilància en aquell moment- es va resoldre amb un laude arbitral, que va imposar que s’abonés un complement de 200 euros als empleats i que es reforcés la plantilla.
La discòrdia va reflotar el 2019, quan l’aeroport va assolir un rècord de 52 milions de passatgers anuals. S’intueix que la xifra és encara improbable d’igualar després de l’ensopegada per la pandèmia, si bé el nombre de viatgers es va multiplicar per cinc el març passat en comparació amb un any enrere.
“L’acumulació de feina és una animalada inassumible per a les persones que formem ara la plantilla. A Barajas hi ha més del doble de vigilants que aquí”, compara Ricardo Mora en declaracions al TOT Barcelona. És un dels 10 membres del comitè de vaga, que insisteix a exigir part de les reclamacions que van desencadenar la mobilització. Les principals demandes són incrementar la plantilla en els filtres de seguretat del Prat, garantir dos caps de setmana per descans al mes als treballadors que cobreixen jornades de vuit hores diàries i abonar al personal el cost de la plaça de pàrquing.
A la pràctica, però, la vaga passa desapercebuda al Prat. “No es nota gaire”, admet Mora, que ho atribueix als “alts” serveis mínims decretats. L’Estat els va fixar en un 90%, un percentatge que va aconseguir evitar que es repetissin les fileres enormes de viatgers que es van formar a l’aeroport el 2017. “El resultat és que ningú no pot fer vaga. Al comitè no se li lliuren els fulls de serveis mínims i, aleshores, no sabem qui pot fer vaga a banda de les persones que formem el comitè, que ens hi podem acollir les hores que vulguem”, comenta Mora.
Revifada coincidint amb el Mobile
El treballador és un dels dos vaguistes que acaben de ser absolts per una denúncia en què Aena els atribuïa danys per enganxar adhesius favorables a la mobilització. “Ha sigut un intent de desempallegar-se de nosaltres”, recrimina Mora al gestor aeroportuari, que va estendre l’acusació a una vigilant més.
La denúncia va presentar-se a principis de març, just quan l’agitació dins de la plantilla va fer-se visible de nou amb una manifestació al Prat, coincidint amb l’augment de trànsit aeri per l’edició del Mobile World Congress. L’empresa publicoprivada demanava al jujtat que imposés un mes de multa als encausats, als qui imputava danys lleus en instal·lacions de l’aeroport al col·locar cartells i enganxines a favor de les aturades. Mora diu que el lema dels adhesius era “Vigilants de seguretat Trablisa-Aeroport de Barcelona en vaga”.
El cap de la divisió de seguretat aeroportuària del Prat va declarar que els incriminats es van entestar a penjar enganxines amb missatges reivindicatius de forma reiterada, amb la suposada pretensió de malmetre la imatge de l’aeroport i fer créixer la factura de la despesa en reparacions. Aena va estimar uns costos extra de neteja de 215,10 euros per retirar els rètols, a més de perjudicis d’imatge no quantificats.
El jutge no veu delicte
Un jutge va desmuntar els arguments de la companyia. Després d’una vista ràpida, el jutjat de primera instància número 2 del Prat de Llobregat no va apreciar cap delicte. Va concloure que els encausats només havien penjat dos cartells i un adhesiu de la vaga, tal com Mora i l’altre vaguista van admetre i quedava demostrat per les imatges de les càmeres de seguretat.
A més, el magistrat no va donar per provats els presumptes desperfectes que Aena adduïa ni tampoc que l’empleada denunciada hi prengués part. La Fiscalia també va fer costat als tres processats i va sol·licitar que fossin absolts.
Aena va aportar un informe pericial que assegurava que els treballs addicionals per arrencar totes les enganxines dels vigilants es van allargar durant més de vuit hores. Afegia que s’havien tret d’ascesors, sostres, accessos, una columna de bany, un passadís, vidres, portes giratòries, paviment i altres instal·lacions del Prat.
La sentència, però, replica que “els danys al·legats no es corresponen amb els fets que s’atribueixen als dos denunciats”. Constata que només s’ha confirmat que pengessin uns cartells a un escàner de la zona d’accés restringit a viatgers i una porta d’una àrea reservada al personal. “Cap d’elles ha sigut objecte de neteja, segons l’informe”, fa notar la resolució.
Proposta d’acord
“Ens han volgut atribuir totes les enganxines que s’han tret de l’aeroport, però en gairebé tres anys no n’hem penjat. Només ara fa poc, quan el Mobile, i no ens n’amaguem, tal com recull la sentència”, subratlla Mora. L’empleat opina que els van involucrar en una “denúncia falsa” per intentar apartar-los. “Si em declaraven culpable, perdia la titulació, em ficaven antecedents penals i m’havia d’examinar de nou. En altres protestes sí que s’ha omplert d’enganxines i de cartells l’aeroport. Vam aportar les proves al judici. Per què Aena no les va denunciar i a nosaltres sí?”, es pregunta el vigilant.
Requerida pel TOT Barcelona, Aena s’ha abstingut de comentar res sobre la denúncia i la sentència. La companyia ha afegit que no té potestat per intervenir per posar fi a la disputa enquistada entre Trablisa i el personal de vigilància.
El comitè de vaga culpa l’empresa de seguretat de rebutjar una mediació per desencallar les negociacions. Per intentar facilitar una entesa, els representants dels treballadors han presentat una proposta de pacte recentment en què renuncien a una reivindicació que han defensat des de l’inici, l’increment del sou en un euro per hora treballada. “Demanem que es pagui el garatge a tota la plantilla, perquè dos bons d’aparcament de 10 dies cadascun ens costen 38,50 euros. També reclamem dos caps de setmana de descans al mes pels treballadors que poden passar un mes i mig sense tenir-ne cap lliure. Si ho acceptessin, desconvocaríem la vaga. Però l’empresa és inamovible i en les reunions és ambigua”, es queixa Mora.
Per la seva banda, Trablisa ressalta que ha mantingut dues trobades recents amb el comitè i expressa que té voluntat d’arribar a un acord. Els vaguistes indiquen que la companyia no s’ha pronunciat per ara sobre l’última oferta de pacte.
Intercanvi de denúncies
Mora reconeix que, des de 2019, han prosperat algunes peticions, com cobrar els plusos sense demora -el sou sense triennis és d’uns 1.200 euros- i que en la contractació de substitucions s’incorporin dones per repartir l’escorcoll de passatgeres entre més empleades. Tot i així, pensa que el nombre de vigilants als filtres de l’aeroport continua sent curt.
“Es van demanar descansos personals de 10 minuts cada hora, però l’empresa diu que és inassumible. Prova que hi manca personal”, argumenta Mora. Trablisa respon que la plantilla està “ajustada” i que ara es troba “en procés d’adaptació a la temporada alta, amb contractació oberta”. Aena va pagar gairebé 50 milions d’euros al concedir el control d’accés del Prat a Trablisa el juny de 2018. El contracte expira el pròxim novembre i s’haurà de licitar de nou d’aquí a no res.
En paral·lel, queden pendents de resoldre’s les denúncies que l’empresa i els vaguistes s’han intercanviat. Representats de la plantilla han recorregut a Inspecció de Treball la contractació de personal per cobrir les vacants que els vaguistes deixen. A principis d’any, van aconseguir que els inspectors instessin a la companyia i Aena a corregir deficiències materials en els filtres de seguretat que obliguen els treballadors a efectuar un sobreesforç físic per carregar equipatge.
Per la seva banda, Trablisa va emprendre un litigi per presumpta vaga abusiva, que va perdre en primera instància. “Deia que féiem mal a la marca Espanya. Ens vam quedar bocabadats. Com podem fer mal a una cosa que no existeix? Parlava d’alentiment del servei, de cues… però mai no fa al·lusió a la precarietat laboral”, retreu Mora. Pensa que la denúncia no s’avé amb la realitat: “Portem més de dos anys i no hem trencat res. Hem hagut de continuar ocupant el nostre lloc i fer la nostra feina, que a vegades no és agradable, perquè ens trobem de tot”. La companyia va apel·lar i queda pendent que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es pronunciï sobre la convocatòria de vaga, una de les més llarges dels últims anys.
