Després de dos anys consecutius sense l’eufòria pròpia de la diada de Sant Jordi a causa de la pandèmia, Barcelona acull un 23 d’abril lliure de restriccions. I ho fa com qui dona la benvinguda a un vell amic. Els escriptors surten al carrer i els lectors no falten a la cita. La ciutat torna a engalanar-se així pel Dia del Llibre i la Rosa, i enrere queden les absències anteriors. La ciutat comtal sap que té un deute a saldar: un Sant Jordi com els d’abans.
Al TOT Barcelona recordem com vam viure dues festes de Sant Jordi atípiques, si més no, en la Barcelona pandèmica.
23 d’abril de 2020: confinament i Sant Jordi telemàtic
Aquell 23 d’abril, que indubtablement encapçalarà per a molts la llista dels Sant Jordis més depriments de la història barcelonina, va trobar-nos en ple confinament domiciliari. Això va obligar a celebrar la diada de forma telemàtica. Carrers buits, sense llibres, ni roses, ni amants, ni cartells de Sant Jordi.
S’omplien de roses els balcons i les finestres. Davant la crisi del coronavirus, naixien iniciatives de tota mena per mantenir viu l’esperit de Sant Jordi: roses reciclables fetes a mà pels ciutadans, poemes entre balcons, roses virtuals i d’autor… És ben sabut que la dificultat estimula la creativitat, i les façanes de Barcelona van ser prova. També, serveis virtuals de les biblioteques, visites guiades pel Palau Güell i per diverses exposicions de museus, i conferències, concerts, entrevistes i assaigs en línia per continuar gaudint del món cultural, tot sense sortir de casa.
La Diada va ajornar-se al juliol, però el Sant Jordi estiuenc tampoc va complir expectatives: tot i que els llibreters van celebrar l’encert, els floristes no van complir els objectius de vendes.
23 d’abril de 2021: un Sant Jordi a l’aire lliure i amb controls d’accés
La Rambla es llevava aquell matí sense les tradicionals parades de llibres i roses. L’Ajuntament havia decidit descentralitzar la festa i portar les parades a carrers pròxims com al passeig de Gràcia, la plaça Reial o la plaça Universitat, que són alguns dels onze espais que van habilitar-se. Les mesures i les restriccions no van impedir, tot i això, que desenes de persones anessin a primera hora a visitar les parades i a fer les primeres compres.
La ciutat reprenia, també, les tradicionals jornades de portes obertes a molts edificis emblemàtics, com ara el Recinte Modernista de Sant Pau, el Pavelló Mies Van der Rohe, el Museu d’Història de Catalunya, l’Ateneu Barcelonès, la Biblioteca Nacional, el Museu d’Arqueologia o el Palau Güell. Sant Jordi tornava a la vida.
No era la festa del llibre i la rosa prèvia a la pandèmia, però tot i més calmada, va deixar palès que el llibre és un article de primera necessitat.
