Pocs aniversaris tenen un regust tan amargat com el que es compleix aquest de setmana. Fa un any el govern espanyol va decretar l’estat d’alarma per frenar la propagació de la pandèmia mundial i els barcelonins van començar un confinament sense precedents que pesa com una llosa en l’ànim de la ciutat. Moltes coses han passat des de llavors i, ara que es comença a veure la llum al final de la tercera onada gràcies a l’efecte de les restriccions sanitàries i de la campanya de vacunació, és un bon moment per fer una repassada a aquest any de pandèmia en 5 mapes de dades.
Segons les estadístiques del departament de Salut, a la ciutat de Barcelona s’han detectat més de 112.500 casos de Covid-19 –el 22% del total català– des de finals de febrer de l’any passat, la qual cosa vol dir que el 6,75% dels barcelonins ha estat en contacte directe amb el virus. Els focus més greus s’han viscut a les UCI i a les residències d’avis. S’han registrat 6.351 morts–el 30% del total a Catalunya–. Són xifres duríssimes que, al carrer, es tradueixen en vides capgirades per la pandèmia que tenen nom i cognoms.
Casos per barri
La incidència de la Covid-19 ha sigut desigual en funció de la zona de la ciutat. L’Agència de Salut Pública de Barcelona publica regularment la taxa de casos per cada 100.000 habitants –l’única mesura que permet comparar barris amb diferent nombre d’habitants– i es pot veure com la pandèmia ha tingut un impacte més important en els barris de la perifèria, de menor renda econòmica i amb un perfil laboral més lligat a professions essencials que no han pogut teletreballar durant els pitjors moments del confinament i que, per tant, s’han exposat més als contagis.
[Fes clic a cada barri per veure el nombre de casos de Covid-19 des que va començar la pandèmia i la taxa per cada 100.000 habitants]
El drama de les residències
El cas de les residències es molt paradigmàtic de com s’ha gestionat la pandèmia, sobretot durant la primera onada, que va enganxar les autoritats sanitàries amb el peu canviat i no van saber reaccionar a temps per evitar una tragèdia. Les residències de gent gran de Barcelona només han tingut 6.432 contagis des de començaments de març –el 5,7% dels de la ciutat–, segons les dades Salut, però en canvi han registrat 2.532 morts, és a dir, gairebé el 40% de totes les defuncions relacionades amb la pandèmia que han tingut lloc a la capital catalana en l’últim any. La distribució dels casos depèn molt de quins barris tenen més oferta de centres.
[Fes clic a cada barri per veure el nombre de casos de Covid-19 a residències des que va començar la pandèmia]
L’atur, disparat
El mapa de l’atur té una clara correspondència amb el de la incidència de la Covid-19, ja que, un cop més, les zones més vulnerables són les que pitjor han passat aquest primer any de pandèmia i, al mateix temps, són les que tindran més dificultats per sortir de la crisi que tot just ara comença a treure el cap. Un exemple clar del llarg camí que queda per recórrer és que Ciutat Meridiana, el barri amb més persones sense feina de Barcelona, té una taxa d’atur 14,4 punts superior a la de Pedralbes, que amb un 3,9% és el barri amb menys aturats de la ciutat. Aquest diferència era d’aproximadament 10 punts abans de la pandèmia. Això vol dir que la pandèmia ha fet que alguns barris retrocedeixin cinc anys en termes d’atur.
[Fes clic a cada barri per veure les dades d’atur del mes de febrer de 2021 en relació a fa un any]
Els lloguers cauen poc
El mercat del lloguer, des de fa anys disparat a Barcelona, ha tingut un comportament força estable al llarg de la pandèmia. Des de començaments de l’any passat el preu mitjà de la ciutat amb prou feina ha baixat 40 euros, una reducció massa petita per compensar la caiguda d’ingressos de les famílies més vulnerables. De fet, els districtes amb els preus més baixos són els que han notat menys la frenada, mentre que el centre de Barcelona, molt castigat per la falta de turistes, és el que registra els descensos més notables, fins i tot superiors a 100 euros.
[Fes clic a cada barri per veure la variació del preu del lloguer per barris el 2020]
Mobilitat durant el confinament
Els veïns de la perifèria de Barcelona són els que més es van haver de desplaçar fora dels seus barris durant tot l’estat d’alarma, segons les dades que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va obtenir dels operadors de telefonia mòbil durant el confinament. De tot Barcelona, els barris de Verdum (27,43%) i Canyelles (27,38%) –tots dos de Nou Barris– van ser els que van registrar una mitjana de desplaçaments més elevada durant els gairebé 100 dies que va durar l’estat d’alarma.
Tot i que l’INE no fa cap mena d’interpretació dels resultats, la menor oferta de comerços i equipaments –com podria succeir a Pedralbes o a Vallvidrera–, així com una major concentració de treballadors de serveis essencials o que no tenen la possibilitat de fer teletreball –més habitual a les zones amb una renda més baixa, com Nou Barris, Sant Andreu, Sants-Montjuïc i parts d’Horta-Guinardó i Sant Martí– són alguns dels factors que podrien explicar les grans diferències en la mobilitat entre la perifèria i el centre durant el confinament.
[Fes clic a cada barri per veure la mobilitat dels seus veïns durant el confinament del març-juny del 2020]
