Els veïns de Verdum i Canyelles, els que més van sortir de casa durant l’estat d’alarma

Un estudi de l'INE a partir de les dades dels mòbils revela la mobilitat obligada a Barcelona

Els veïns de la perifèria de Barcelona són els que més es van haver de desplaçar fora dels seus barris durant tot l’estat d’alarma, segons les dades que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va obtenir dels operadors de telefonia mòbil durant el confinament. Es tracta del segon gran estudi de la mobilitat que elabora l’INE a partir de les dades mòbils després de la polèmica que va generar el primer, que es va fer com a treball preparatori del cens de població i habitatge previst per al 2021.

Amb aquest segon estudi –que en realitat abasta tot el territori de l’estat espanyol–, es confirma que les dinàmiques de mobilitat són molt diferents al centre de Barcelona que a la seva perifèria, tal com ja va apuntar aquest diari el passat mes d’abril, en ple confinament. Ara, amb les xifres definitives de tot l’estat d’alarma, l’estudi de l’INE permet comparar com es van comportar els veïns de Vallcarca, de Pedralbes o de Canyelles, ja que han recollit dades pràcticament a diari amb la col·laboració de Movistar, Orange i Vodafone, que tenen una quota de mercat combinada del 80% de les línies telefòniques.

Tot i que l’INE no fa cap mena d’interpretació dels resultats, la manca d’oferta de comerços i equipaments –com podria succeir a Pedralbes o a Vallvidrera–, així com una major concentració de treballadors de serveis essencials o que no tenen la possibilitat de fer teletreball –més habitual a les zones amb una renda més baixa, com Nou Barris, Sant Andreu, Sants-Montjuïc i parts d’Horta-Guinardó i Sant Martí– són alguns dels factors que podrien explicar les grans diferències en la mobilitat entre la perifèria i el centre durant el confinament.

[Fes clic a cada barri per veure les diferències de mobilitat]

Barris antagònics i barris bessons

De tot Barcelona, els barris de Verdum (27,43%) i Canyelles (27,38%) –tots dos de Nou Barris– van ser els que van registrar una mitjana de desplaçaments més elevada durant els gairebé 100 dies que va durar l’estat d’alarma, mentre que el barri Gòtic (9,01%) i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (9,44%) són on menys moviment hi va haver. Dels barris amb una renda més elevada, Pedralbes (16,72%) és el que va registrar més sortides, tot i que en termes generals es troba a la part mitja de la classificació per barris.

Si es compara el percentatge de desplaçaments d’aquests barris, es poden detectar clarament dues tendències. La primera és que, a mesura que s’anaven relaxant les restriccions de moviment es pot detectar un increment progressiu de l’activitat diària, molt més marcada a partir del 4 de maig, quan es va entrar a la fase 0 de la desescalada i es van poder obrir els primers comerços no essencials, com perruqueries, ferreteries, òptiques o dentistes. 

El segon patró clarament discernible és el dels dies de la setmana, sobretot també a partir de principis de maig. Així, el comportament dels desplaçaments registra una progressió més o menys ascendent durant tots els dies laborables i després comença a caure els dissabtes –quan encara hi ha gent que ha de fer la compra, sobretot aquells que treballaven en serveis essencials durant la setmana– i s’enfonsa clarament els diumenges. Aquest comportament permet veure al gràfic el pas de les setmanes i es fa molt més evident a barris com Canyelles o Verdun, on la davallada durant el cap de setmana és molt més pronunciada que a Pedralbes o al Gòtic –en aquest últim pràcticament no es nota–. 

Un altre resultat interessant de comparar la mobilitat entre les diferents zones de Barcelona és que barris aparentment tan diferents com Vallcarca, el Poblenou i Sants o la zona nord de Nou Barris –formada per Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró– van registrar patrons de comportament gairebé idèntics durant tot l’estat d’alarma.

No saben si ets a casa

Les dades que s’observen al mapa són el resultat de calcular la mitjana percentual de veïns que va sortir del seu barri dia a dia durant tot l’estat d’alarma, que es va decretar per primera vegada el 16 de març i es va aixecar el 21 de juny. En el seu estudi, l’INE avisa que en cap cas sap “qui està a casa i qui no” en concret, sinó que el que busquen saber és “quina part de la població es manté la major part del dia en la seva zona de residència”.

A més, s’ha de tenir en compte que la localització dels telèfons mòbils es fa a través de la triangulació del senyal de cada terminal, que pot tenir una desviació de “desenes de metres” en el cas de les ciutats. Per això els responsables de l’estudi també matisen que “els moviments que s’observen entre àrees limítrofes s’han d’agafar amb cautela” perquè podrien ser el resultat d’un error a l’hora de fixar la posició del telèfon mòbil. Tot i això, els resultats permeten establir patrons de comportament molt interessants.

Nou comentari