Un estudi confirma que els veïns dels barris més pobres de Barcelona són els que han seguit utilitzant més el transport públic durant la pandèmia. La investigació compara les validacions del sistema de transport ferroviari –metro, FGC, Tram i rodalies Renfe– dels dies laborables de les primeres setmanes del confinament amb els mesos anteriors, quan tot era normal. A més, les creua amb les dades de la renda disponible familiar per barris a Barcelona. I, després d’estudiar-ho, el treball resol que “la major reducció de la mobilitat es produeix en aquells territoris on el nivell adquisitiu de la població és més elevat, i a la inversa, en els territoris on el nivell adquisitiu de la població és més reduït la reducció de la mobilitat resulta inferior”.
L’estudi l’ha dut a terme el Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat de la UAB juntament amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). A l’informe final es pot trobar el mapa que mostra com les àrees com Nou Barris, Sant Andreu, Horta-Guinardó, el Raval, la Marina del Prat Vermell i la Marina del Port són les que més van continuar utilitzant el transport públic ferroviari tot i l’estat d’alarma. Ho mostren les circumferències més grans –que corresponen al percentatge més elevat de validacions en aquella zona– tot barrejades amb el color que mostra la mitjana de renda familiar disponible del barri –com més vermell, menys recursos.
De fet, les zones esmentades corresponen, precisament, als cinc districtes amb la renda familiar més baixa de Barcelona, segons dades de l’Ajuntament. Altres espais on les validacions al transport públic es mantenen més altes que a la resta de la ciutat són l’Eixample o Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. Els investigadors ho vinculen, en el primer cas, a que “probablement” és la zona des d’on tornen a casa els veïns d’altres barris, i, en el segon cas, a una “excepció possiblement atribuïble a les característiques del seu emplaçament”.
Mapa de Barcelona amb validacions al transport i renda familiar disponible / Grup d’Estudis Energia, Territori i Societat UAB
La investigació, que classifica els barris de la ciutat en deu categories de renda, ha trobat que el decil més alt, el dels barris més benestants, va reduir la mobilitat en un 90,6% durant la primera setmana de confinament. Es tracta de punts com Pedralbes, Sarrià o les Tres Torres. En canvi, la secció dels barris més empobrits van reduir la mobilitat poc més d’un 75% –indrets com Ciutat Meridiana, Vallbona o la Marina del Prat Vermell. És a dir, que mentre a la zona amb menys recursos se seguien fent 1 de cada 4 viatges amb transport públic ferroviari com si fos un dia normal, als barris més adinerats només es feien 1 de cada 10 viatges.
Els investigadors –així com ho ha fet l’Ajuntament, en diferents ocasions– atribueixen aquesta diferència a que “els sector més benestants tenen més flexibilitat” i “sovint treballen en sectors que més fàcilment poden adaptar-se al teletreball”. Per contra, s’apunta que els grups desfavorits es troben “en situacions laborals més precàries, amb menys estalvis disponibles i una menor quota de vehicle privat”.
La tercera setmana del confinament, quan ja s’havia decretat la mobilitat només per a serveis essencials, les validacions del decil més ric van baixar fins a un 4,47% respecte al transport habitual. Pel que fa al sector amb menys recursos de la ciutat, les validacions van representar gairebé un 15% en relació amb la mobilitat normal. És a dir, en tots dos casos va anar baixant la mobilitat amb el pas de les setmanes, però es va mantenir una gran diferència. Tanmateix, no es tracta d’una diferència únicament detectada als extrems del repartiment de la renda. De manera progressiva, hi ha una relació gairebé exacta entre els decils i la reducció de la mobilitat que s’ha viscut, com es pot comprovar en la següent taula.
Taula sobre la renda dels barris vinculada a les validacions de transport que s’hi han fet / Grup d’Estudis Energia, Territori i Societat UAB
L’estudi, que va deixar fora el transport en autobús, acaba concloent que “les dades de les validacions de títols de transport” acaben reflectint “l’existència d’una desigual restricció de la mobilitat en els diversos àmbits de l’àrea metropolitana i i de la mateixa ciutat de Barcelona”.
