Algú ha escrit Fuck Bcn en una marquesina. L’exabrupte assalta al visitant casual només sortint del Baixador de Vallvidrera, un dels escassos nexes que uneixen la resta de Barcelona amb els seus desconeguts barris enclavats a Collserola, un apèndix aïllat del rovell de Sarrià-Sant Gervasi. La desafecció que s’ensuma en l’estirabot encaixa amb la sensació de menysteniment que manifesten residents d’aquest extrem distant del centre, idíl·licament envoltat de bosc però insatisfet, com acostumen a estar-ho totes les perifèries.

“No som part de Barcelona. Som el cul de Barcelona!”, deixa anar Mercè Morató, indignadíssima. Viu al carrer Major de Rectoret, barrat en un bon tram al trànsit. Es manté tallat i amb l’única línia de bus de la zona desviada des que, en ple confinament per l’esclat de la Covid, un fort aiguat va provocar una esllavissada que va arrencar arbres i va sepultar part de la via. Va ocórrer l’abril de 2020 i l’artèria que travessa Can Rectoret encara continua taponada, malgrat ser l’enllaç directe amb l’única farmàcia, l’única botiga i l’únic bar del barri muntanyenc, on viuen prop de 2.000 persones. Les obres per arranjar els desperfectes no van començar fins el mes passat.

Alguns danys causats per l’allau continuen sent visibles, també a la terrassa de la Mercè, que es va ensorrar en part. La barana segueix rebregada i el paviment, trinxat, penja inestable i a punt de caure al barranc que voreja la casa. També un gran test està suspès en el buit, com si l’esfondrament hagués passat fa uns minuts en comptes de fa gairebé dos anys. Es disputa qui paga la reparació: la veïna reclama que l’Ajuntament l’assumeixi i el districte de Sarrià-Sant Gervasi respon que s’efectuen comprovacions per determinar si se n’ha de responsabilitzar.

Part d'una terrassa destrossada per una esllavissada al barri de Can Rectoret de Vallvidrera / Jordi Play
Part d’una terrassa destrossada per una esllavissada al barri de Can Rectoret de Vallvidrera / Jordi Play

“L’assegurança no se’n fa càrrec perquè diu que és una negligència de l’Ajuntament. L’asfalt de la carretera es va arreglar l’agost de 2019 i, vuit mesos després, l’esllavissada es va endur la meva terrassa. Estava buit per sota i es va anar filtrant aigua. Diuen que les inclemències no les poden preveure, però no hagués passat si haguessin fet les coses ben fetes. Els meus pares van comprar el terreny fa 60 anys i mai no hi havia passat res”, recalca la Mercè, que era a casa la nit que l’aiguat va arrossegar tones de terra i de vegetació: “No sabíem si la casa se n’anava en orris. Ens enviaven a una residència en ple Covid. Vaig signar sota la meva responsabilitat que ens quedàvem a casa. La policia no ha vingut més. Ara, quan van començar les obres del carrer, em van dir que anéssim amb compte! Però el meu advocat diu que, si la terrassa cau, serà culpa de qui la faci caure”.

La rehabilitació del carrer ha trigat mesos a arrencar i no es preveu que s’acabi abans del juny. L’Ajuntament atribueix el retard en desencallar els treballs a les urgències imposades per la pandèmia, que ha fet passar per davant altres contractacions. “L’excusa era que no hi havia diners per fer un estudi, que era una obra important i calia un informe a fons per no fer un nyap. D’acord, però no es triga dos anys a fer un estudi. Si hagués passat al carrer Balmes o a Muntaner, ho haguessin arreglat en un mes”, pensa Jesús Escardó, membre del moviment veïnal de Can Rectoret.

Una Barcelona “peculiar”

El barri és una de les altres Barcelones que no semblen Barcelona. Grans finques i altres molt més esquifides es disseminen entre l’estació i les restes abandonades del sanatori que hi ha al cim. “Tenim des d’ocupes fins a advocats i arquitectes”, aclareix Escardó, que saluda pel nom a tothom amb qui es creua. Hi viu poca gent i es palpa la rutina pròpia d’un poble. “És una part peculiar de Barcelona. Aquí diem que anem a comprar a Barcelona quan baixem, perquè no tenim botigues”, assenyala Escardó, que subratlla que la demora en reobrir el carrer Major és només “la punta del iceberg” de les deficiències que el veïnat recrimina.

Convida a fer un volt pels carrers sinuosos de Can Rectoret per comprovar-ho. “Des que van tancar el carrer, hem de donar una volta més gran per anar a comprar. Podria ser un gran problema per a serveis com ambulàncies i bombers. L’Ajuntament diu que s’ha d’utilitzar el transport públic, però aquí l’únic bus que tenim arriba a passar cada hora i 20 minuts. Els cables els tenim penjats de qualsevol manera i, sovint, els camions els arrenquen quan passen i ens deixen sense fibra òptica. I hi ha punts on la fibra ni tan sols hi arriba, ni tampoc tenim cobertura de mòbil a tot el barri. Necessitem que s’arregli l’asfalt dels carrers, que està fet malbé, tenim alguna escala que porta anys i panys tancada, no hi ha Bicing, no hi ha taxis, falta neteja…”, enumera sense aturador.

Mercè Morató, veïna del barri de Can Rectoret de Vallvidrera / Jordi Play
Mercè Morató, veïna del barri de Can Rectoret de Vallvidrera / Jordi Play

Una part del barri s’endinsa a Sant Cugat del Vallès i les comparacions fan amplificar els greuges. “Allà tenen tres autobusos a demanda, els carrers ben asfaltats, millor recollida d’aigua…”, evalua Escardó, que sentencia que al capdamunt de la ciutat se senten a la cua: “Fa més de 20 anys que, excepte en una legislatura, aquest districte és l’últim en inversions cada mandat. I de totes les inversions al districte, nosaltres sempre som dels últims. Som els últims dels últims a Barcelona”.

“Quan venen amics diuen que tenen enveja d’on vivim i que no sabem el que diem. Evidentment que vivim molt bé a la muntanya, però paguem uns impostos com si fóssim al bell mig de Sarrià i no tenim els mateixos serveis. Tenim unes mancances increïbles”, protesta Morató.

“Això era un bosc preciós”

La veïna va interposar una reclamació patrimonial per les destrosses ocasionades per l’esllavissada davant de l’Ajuntament amb Isidro Muñoz, l’altre propietari afectat. L’Isidro ensenya les esquerdes obertes al pati de casa seva, que atribueix a la rierada de 2020, i l’erm que ha quedat on part de la muntanya va precipitar-se terreny a baix.

El terreny que una esllavissada va arrasar al barri de can Rectoret de Vallvidrera / Jordi Play
El terreny que una esllavissada va arrasar al barri de can Rectoret de Vallvidrera / Jordi Play

“Això era un bosc preciós. Els arbres van venir a fer un tap aquí. També em vaig quedar sense tanca i teníem invasions de porcs senglars. Es colaven i destrossaven arbres fruiters”, dona fe el veí. Retreu inoperància per evitar el sinistre: “Duia 14 anys avisant-los que això passaria algun dia. En un acte, li vaig dir a Ada Colau que podíem tenir una desgràcia. Va dir que prenia nota. Vaig presentar instàncies i ho podrien haver solucionat a temps, però aquest és el barri dels nyaps”.

Isidro Muñoz, davant d'una esquerda a casa seva, al barri de Can Rectoret de Vallvidrera / Jordi Play
Isidro Muñoz, davant d’una esquerda a casa seva, al barri de Can Rectoret de Vallvidrera / Jordi Play

L’Ajuntament apunta al TOT Barcelona que ha reclamat noves valoracions de les reclamacions presentades pels veïns, al considerar que els primers imports sol·licitats no estaven justificats. Alhora, afirma que estudia la legalitat d’algunes de les obres fetes malbé i que es demana restaurar.

Sigui com sigui, els veïns urgeixen a posar remei als danys. “Temem que es repeteixin, no volem viure un altre cop l’horror d’aquella nit”, deixa clar l’Isidro. “Quan allò va passar, hauria estat un bon moment perquè hagués vingut l’alcaldessa, però només va venir al començament del seu mandat i ja no l’hem vist mai més”, lamenta la Mercè, incontenible en la crítica. “No entenc que ens tractin tan malament –conclou–, que caigui el carrer i que estiguem dos anys sense que l’asfaltin i que no ens escoltin els polítics perquè no som suficients veïns per donar importància als nostres vots”.

Més notícies
Nevada d'ara fa 12 anys, a l'Observatori Fabra

8 de març de 2010, la gran nevada a Barcelona

Notícia: 8 de març de 2010, la gran nevada a Barcelona
Comparteix
Es van registrar congestes de neu superiors als 50 cm en lloc arrecerats del vent
Notícia: 8 de març de 2010, la gran nevada a Barcelona - Mobile
Imatge d'arxiu del viatge inaugural de nou funicular, la Cuca de Llum, del Parc del Tibidabo / Ajuntament

El Tibidabo recupera una atracció històrica

Notícia: El Tibidabo recupera una atracció històrica
Comparteix
El parc d'atraccions arrenca temporada el 5 de març i recupera una atracció que va estar aturada durant 2 anys
Notícia: El Tibidabo recupera una atracció històrica - Mobile
El teatre circ Olympia de Barcelona WIKIPEDIA

Circs i parcs d’atraccions d’una Barcelona desapareguda

Notícia: Circs i parcs d’atraccions d’una Barcelona desapareguda
Comparteix
Coneix quatre icones extintes que han configurat la identitat barcelonina
Notícia: Circs i parcs d’atraccions d’una Barcelona desapareguda - Mobile
El pis del Besòs i el Maresme ocupat el cap de setmana i tapiat amb una porta blindada / JR

El disputat pis buit d’un fons voltor que amarga el Besòs

Notícia: El disputat pis buit d’un fons voltor que amarga el Besòs
Comparteix
Un habitatge que acumula intents d'usurpació per una màfia encarna la tensió i el malestar al barri
Notícia: El disputat pis buit d’un fons voltor que amarga el Besòs - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Catalina Crespo Tomasiak a març 13, 2022 | 18:17
    Catalina Crespo Tomasiak març 13, 2022 | 18:17
    Indignant,del tot injustificat el menyspreu als veins i veines,no es pot ni justificar ni admetre tanta neglicenciaa!!

Nou comentari

Comparteix