Uns nois es planten a una punta d’un carreró del barri del Besòs i el Maresme i arrenquen a escridassar un grup de gent que es concentra davant de casa seva. Són força menys que els veïns i els separen uns quants metres de distància. Tot i així, ofenen i intimiden.
L’escena ocorre aquest passat dilluns al vespre davant d’un bloc al carrer de l’Epir, poca estona després que els Mossos hagin desallotjat els baixos. Dues dones acompanyades d’uns menors havien irromput 24 hores abans al pis. L’habitatge és propietat d’un fons inversor, Bucmac Investment, que el manté buit. Els veïns retreuen que mai no li hagi donat sortida perquè algú s’hi allotgi des que la dona que hi vivia va ser desnonada fa 5 anys perquè no podia fer front a la hipoteca.
“Hem escrit vàries vegades al fons d’inversió per dir-li que, mentre especulen amb aquest pis, ens amarguen la vida i afecten la nostra seguretat. Ni contesten. Volem que el treguin ja en lloguer social! Nosaltres no ens oposem que vingui a viure-hi algú”, deixa anar una veïna. Pel capbaix, el domicili acapara una desena d’intents d’ocupació, recompta la comunitat. Donen fe que fa temps que el pis el pretén una família que, segons habitants de la zona, es dedica a apoderar-se de domicilis deshabitats per lucrar-se a costa de les necessitats del barri, un dels que declara menys renda a Barcelona. Asseguren que ha arribat a encarar-se amb el veïnat per exigir-lo com a seu.
Una de les noies que van accedir a la planta baixa aquest cap de setmana va al·legar als agents que havia comprat per 500 euros la clau per obrir la porta antiocupa, sense necessitat de forçar res. Al veïnat afirmen que a l’habitatge també van acudir dues persones que identifiquen com els “gestors” del clan delictiu. L’episodi –un més dels que sovintegen al barri– deixa entreveure com la combinació de pobresa, infrahabitatge i criminalitat organitzada als buits que deixa l’administració cristal·litza en un abús que el moviment veïnal del Besòs i el Maresme denuncia fa temps.
“L’accés a l’habitatge en aquest barri no el poden seguir gestionant màfies”, clama Teresa Pardo, megàfon en mà durant la concentració davant del bloc. Els individus que s’ho miren uns metres més enllà intensifiquen l’allau d’insults. Abans, alguns altres ja havien mostrat una actitud desafiadora durant el desallotjament, palplantats davant de l’edifici. Veïns de l’immoble insinuen una tímida cassolada de protesta i fan costat a Pardo, membre de la vocalia d’habitatge de l’Associació de Veïns del Maresme, que posa cara i veu a una disputa que resultaria anòmala en altres punts de la ciutat.
“No és normal que els veïns hàgim d’estar fent front a aquests grups i patint coaccions i por a represàlies. Donem la cara quan és una feina que han de fer els cossos de seguretat”, es queixa la representant veïnal, que adverteix que al barri s’acumulen els casos de “grans tenidors amb un munt d’habitatges, que no es corresponsabilitzen de les seves propietats”. “A més, els mecanismes de control de l’administració fallen i tenim màfies cada cop més sofisticades que s’han pogut estendre i assentar en el territori”, diagnostica.
Cens de domicilis desestimat
L’Ajuntament de Barcelona va desestimar una proposta el gener per elaborar un cens de domicilis buits o ocupats al Besòs i el Maresme per destinar-los a la mesa d’emergència d’habitatge de la ciutat, on s’apilen 570 sol·licituds aprovades de gent amb necessitat acreditada de sostre i que resta pendent que li lliurin pisos. La proposició advocava també per dissenyar un pla de seguretat específic per a la zona que combatís la delinqüència i les “màfies d’ocupació als pisos buits propietats de bancs”, tal com deia el text presentat per ERC. Els comuns, el PSC i Valents van tombar-lo, mentre que republicans, Junts i Cs van donar-hi suport i el PP s’hi va abstenir.
Pardo troba “imprescindible” fer el recompte de propietats desertes “perquè passin a entregar-se de forma regulada en lloguer social i segons les prioritats”. “El que tenim ara és un accés a habitatges sota les claus que unes màfies lliuren amb arbitrarietat”, assenyala. El domicili del carrer Epir és un símptoma del malestar que la veïna diu a les clares. Que romangui deshabitat és, a més, un maldecap freqüent pels residents.
Després del desnonament de fa 5 anys, es va mercadejar amb droga al pis, una presa suculenta per traficar al trobar-se a peu de carrer. “El noi que el va ocupar es va colar per la finestra. Va aprofitar per entrar un cap de setmana i va passar més de 48 hores fins que es va fer la denúncia, perquè ens va costar contactar amb Bucmac. Són de resposta lenta”, constata una veïna. Afegeix que van haver d’esperar gairebé 2 anys fins que un jutge va ordenar l’expulsió: “Era una persona incívica. El banc que tenim al davant de l’edifici era com una extensió de casa seva. Venia gent de nit i consumia al carrer. Se servien a través de les finestres”.
Totes tres finestres estan ara tapiades amb planxes metàl·liques. “Són un anunci que el pis està buit i és ocupable”, pensa una veïna. La propietat les va fer instal·lar el setembre passat. “Des que les van posar i fins ara, havíem estat més tranquils, perquè no s’atreveixen a treure-les. Si no, farien molt de soroll. Però ens va costar uns 2 anys que reforcessin les finestres. Vam haver d’insistir molt a base de mails”, relata un altra habitant de l’immoble. “Abans havien deixat només una reixa que trencaven fàcilment amb unes tenalles -recorda-. Les anaven traient poc a poc. En treien una mica, marxaven i després tornàvem a escoltar un crec-crec. Quan venien els Mossos, ja no veien ningú. A vegades, havíem d’estar-nos 15 dies amb un forat fet i patint fins que l’arreglaven”.
“Un dia n’hi havia dos que es discutien per veure qui l’ocupava. Per aquest pis hi ha hagut cua”, constata una de les residents, sobtats perquè els Mossos no el buidessin de seguida que la comunitat els va alertar diumenge. Els veïns afirmen que els agents van respondre que no podien fer res a causa de la presència de menors. “No es justificava. En quines condicions anaven a viure en un habitatge sense ventilació i sense subministraments?”, recalca Pardo. Els Mossos expliquen al TOT Barcelona que sí que van intervenir dilluns, al rebre denúncia de la propietat.
Abans, però, el moviment veïnal va contactar amb urgència amb diferents instàncies per alertar de la intenció lucrativa que s’amagava darrere de l’ocupació. A més, i abans que l’expulsió es concretés, va convocar una protesta per cridar l’atenció sobre una realitat que considera que es menysté. Alguna altra ocupació problemàtica s’ha produït als voltants darrerament. El gener va transcendir un tiroteig en una llar arrabassada, protagonitzat per presumptes delinqüents dedicats al tràfic de drogues.
El veïnat està convençut que el fons d’inversió es desentendrà de la planta baixa fins que el valor dels habitatges es revaloritzi i en pugui treure rendiment. Una dona reconeix que alguns veïns s’han fet passar per compradors interessats en el domicili per esbrinar les intencions de la propietat, amb qui els costa contactar: “Vam demanar cita però mai no la van arribar a concedir. Via on line, un veí va fer una oferta de 80.000 euros, un preu que no val aquest pis. Després va pujar a 90.000 euros i als 100.000 va aturar-se, però li van rebutjar. No volen vendre. Estan esperant que el pis valgui més”.
