Les queixes per la pèrdua de caixers i el menysteniment de l’atenció personalitzada a causa del tancament de sucursals bancàries han forçat les administracions públiques i la banca a tractar de mitigar els efectes de l’onada de locals clausurats, que ha modificat el paisatge de pobles i ciutats. Només a Barcelona, gairebé dos de cada tres oficines que existien fa set anys s’han esfumat, segons dades del Banc d’Espanya.
Les fusions d’entitats, la promoció de la banca digital i la reducció de plantilles pels Expedients de Regulació d’Ocupació generalitzats en els gegants del sector han contribuït a fer tancar 780 de les 1.231 sucursals que prestaven servei a la capital catalana el març de 2015, d’acord a estadístiques actualitzades fins a setembre de 2021. El 57% de les oficines desaparegudes a Barcelona els últims sis anys corresponen als quatre grans bancs: des de 2015, Caixabank s’ha desfet de 230 sucursals a la capital; el Sabadell n’ha prescindit de 93; el Santander, de 74, i el BBVA se n’ha desempallegat de 47.
L’entitat amb més establiments a la ciutat continua sent Caixabank, fins i tot després que la seva xarxa s’hagi encongit un 41,52%: de 407 oficines el 2015 a tenir-ne 238 l’any passat. Tot i que en comparació acumula menys tancaments, el Sabadell s’ha desprès de més de la meitat de les sucursals de Barcelona: comptabilitzava 179 a 2015 i 86 l’últim trimestre de 2021, gairebé un 52% menys. La infraestructura del Santander s’ha retallat de 154 establiments a 87 els últims sis anys (una disminució del 43,51%) i la del BBVA, de 113 locals a 94 (un 16,81% menys).
Cas a banda són els bancs que han desmantellat per complet la seva estructura a Barcelona. N’hi ha que han deixat d’operar al ser adquirits pels seus competidors, com Catalunya Banc, que posseïa la segona major xarxa d’oficines de Barcelona el 2015. Atresorava 173 sucursals abans que el BBVA l’absorbís. Les fusions també va fer que s’anessin en orris les 55 oficines del Banc Popular i les 48 de Bankia.
A més de dificultar l’accés de la gent gran a les finances quotidianes, la proliferació de clausures ha deixat molts locals buits durant mesos i amb pocs pretendents comercials. Alguns s’han convertit en infrahabitatges ocupats per persones que hi malviuen. Una parella i els seus dos fills menors van morir el novembre passat en un incendi declarat a uns baixos de la plaça Tetuan, que havien sigut una oficina d’Evo Banco. Arran de la tragèdia, l’Ajuntament va admetre que en altres 105 locals es repetia la mateixa escena de misèria i de risc.
Del carrer a la xarxa
En altres casos, l’aposta per la digitalització ha conduït certs operadors a renunciar a tots els seus locals. Evo Banco s’ha espolsat de sobre les sis oficines amb què era present a carrers de Barcelona i Wizink Bank ha tancat les quatre sucursals que mantenia obertes a la ciutat.
Alhora, algunes entitats estrangeres amb una presència testimonial a la capital catalana han plegat veles i s’han deslliurat de l’únic establiment amb què hi comptaven. És el cas de la francesa BNP Paribas i de la suïssa UBS.
Al mateix temps que els tancaments abundaven, han obert 117 oficines a Barcelona entre el primer trimestre de 2015 i el penúltim de 2021. El nombre d’altes, però, no compensa la davallada. El Banc d’Espanya registrava 568 sucursals en funcionament a la ciutat el setembre passat, un 53,8% menys que el març de 2015.
Mentre 22 entitats han escurçat la seva xarxa d’oficines a Barcelona, cinc l’han incrementada. Unicaja ha passat de posseir una sola sucursal a sumar set després d’apropiar-se d’altres petites entitats. L’andorrana Andbank ha crescut de tres a cinc oficines a la capital. La gallega Abanca ha incorporat una a les cinc que ja tenia, igual que Ibercaja, que ara en disposa de 12. A més, ha aparegut una entitat inexistent a Barcelona fa sis anys, Arquia Banca, amb sis oficines.
