La nova onada de tancaments de sucursals incrementa els locals buits a Barcelona

Les fusions i l’auge de la banca online intensifiquen l’abaixada de persianes provocada per la pandèmia

El tancament de centenars de sucursals bancàries previst pels propers mesos agreujarà el problema de Barcelona amb els locals buits. La capital catalana fa anys que arrossega una permanent preocupació per les milers de botigues que han abaixat la persiana i ja no tornen a trobar inquilí que els vulgui donar vida. El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, va assegurar fa uns dies que a la ciutat hi ha, que se sàpiga, uns 5.000 locals buits, però la pandèmia i la pròxima onada de tancaments d’oficines bancàries segur que farà incrementar el nombre definitiu.

Després de la crisi econòmica de 2008 les entitats bancàries van començar un procés lent però constant de tancaments, que fins l’any passat havia significat la liquidació de 3.600 oficines només a la demarcació de Barcelona i de gairebé 5.000 en el conjunt de Catalunya. Ara, amb la fusió de Caixabank i Bankia aprovada –es parla d’una 1.500 oficines menys– i amb la crisi econòmica provocada per la pandèmia –el BBVA vol tancar-ne 530, el Santander n’ha tancat 600 només aquest any i el Sabadell en va suprimir més de 230 el 2020–, el sector immobiliari es prepara per a una nova tanda de tancaments que afectarà a unes 4.000 oficines de tot l’Estat només aquest 2021, segons càlculs del sector.

Canvis al mercat bancari

El sector bancari fa temps que es troba en un procés de reestructuració i concentració que tindrà un impacte important en el mercat immobiliari. “Les fusions i reestructuracions, amb prioritat pel negoci online, fa que es tanquin més locals”, explica al TOT Barcelona la directora de Retail de la consultora Laborde Marcet, Ángela Sánchez. La seva empresa, que treballa sobretot amb grans bancs que busquen oficines a les zones prime de Barcelona, assegura que moltes entitats aprofiten que se’ls acaba el contracte –normalment de llarga durada– per deixar el local.

“El creixement del negoci online fa que els bancs no necessitin tantes oficines i que centrin els seus esforços en ubicacions més cèntriques i amb major valor afegit per als seus clients”, assegur Sánchez. Aquesta transformació ha provocat i provocarà centenars de tancaments de sucursals bancàries que, sumats al gran impacte que la pandèmia de Covid-19 ha tingut sobre el petit comerç barceloní, fan que “cada vegada hi hagi més locals buits”. El gran problema és que molts no es tornaran a llogar més.

L’auge de la banca digital

L’aparició de nous bancs exclusivament digitals, com el banc 11Onze, reforça aquesta tendència creixent. Aquesta entitat amb esperit internacional i fora del control del Banc d’Espanya, neix ja sense sucursals i amb tota l’operativa en línia. Els seus clients podran retirar efectiu en establiments com supermercats, per exemple, tal i com ja han fet els darrers anys altres marques del sector. Alhora, amb el boom turístic dels darrers anys a Barcelona han proliferat caixers multimarca ubicats a la façana de comerços de zones turístiques, com supermercats de conveniència o botigues de souvenirs, pensats sobretots per a reintegraments de comptes estrangers.

Un estudi recent de Mastercard mostra que el 63% dels usuaris han canviat la banca física per la digital o estan interessats en fer-ho, lleugerament per sobre de la mitjana europea. A més, l’arribada de la pandèmia de Covid-19 ha accelerat aquest canvi de paradigma i els pagaments amb targeta bancària s’han tornat molt més habituals que abans. L’estalvi de temps i la comoditat de la banca digital són dos dels principals motius de l’èxit de les noves entitats, que a més poden oferir molts dels serveis més habituals sense cobrar comissions.

Diferències segons l’ubicació

La directora de Retail de Laborde Marcet fa una clara diferència entre les oficines que quedin buides en zones de pas i les que es troben en ubicacions més secundàries. Aquestes últimes solen ser les que primer cauen perquè durant dècades les entitats van apostar per la capil·laritat de la seva xarxa d’oficines per tal d’estar tan a prop com fos possible dels possibles clients, però amb els anys han anat abandonant aquesta pràctica i han apostat per centralitzar tràmits i donar facilitats als usuaris perquè fessin operacions per Internet.

Aquests oficines situades en carrers secundaris o zones allunyades “són més difícils de llogar” i els seus propietaris tindran problemes per trobar nous inquilins. En canvi, els que es troben en “zones de pas” són un caramel per a fleques, cafeteries i centre mèdics i d’estètica, que “busquen un gran impacte visual i amb lloguers econòmics”. En aquests casos, es sol tractar “de locals ubicats en cantonades, amb façanes àmplies”, que són molt atractius per aquesta mena d’operadors.

El problema és que amb la crisi econòmica actual la majoria de nous establiments miren al cèntim cada despesa que fan i no estan disposats a invertir una gran quantitat de diners en el lloguer del local. I en cap cas poden afrontar el que pagaven els bancs: “Molts bancs van fer contractes de llarga durada fa dues o tres dècades i podien estar pagant fàcilment 15.000 euros mensuals; ara els seus propietaris es troben amb que, amb sort, en poden cobrar 5.000 al mes”. Si això se li afegeix la gran oferta de locals a pràcticament tots els eixos comercials de Barcelona, augura temps difícils per als propietaris de locals comercials.

El Banc 11Onze és un ‘neobanc’ que vol potenciar la comunitat i tornar-li les eines perquè sigui un actor actiu en la presa de decisions econòmiques, per exemple a través de tecnologia que facilita les gestions digitals i una experiència quotidiana més ràpida i intuïtiva.

Si t’ha agradat aquest article, t’agradarà aquest:
Sucursals en retrocés, les claus per entendre la nova banca

Nou comentari