Una discussió entre presumptes delinqüents amb armes de foc entremig i el consegüent desplegament policial arran que dues persones resultessin ferides per trets de bala van tornar a fer girar la vista el 15 de gener cap al barri del Besòs i el Maresme. En l’episodi es van combinar ingredients que no són pas inèdits en la zona: tràfic de droga, bandes que treuen rèdit dels buits de poder fent negoci a costa de la necessitat de la gent, ocupacions d’habitatges degradats i abandonats… Els Mossos han detingut aquest dimecres una de les persones que suposadament va obrir foc.
“Hi hagut altres tirotejos. Vam començar l’any passat amb 30 impactes de bala en una façana”, recorda Teresa Pardo, membre de la vocalia d’habitatge de l’Associació de Veïns del Maresme, que ha convocat una manifestació al barri contra la inseguretat. Les causes que atien la protesta -prevista per aquest dissabte a les 19.30 hores a la Rambla de Prim- venen coent-se des de fa molt, però el detonant és recent. Explota just divendres passat, quan el plenari de l’Ajuntament de Barcelona va desestimar una proposició presentada per ERC, que sintetitzava les demandes que l’associació de veïns reclama “de forma reiterada” des de 2019, recalca Pardo en declaracions al TOT Barcelona.
Per una banda, la proposta emplaçava a dissenyar un pla de xoc de seguretat específic pel Besòs i el Maresme, concretat en un reforç de la presència d’efectius de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra al barri per combatre la delinqüència i les “màfies d’ocupació als pisos buits propietats de bancs”, tal com deia el text defensat pels republicans. Alhora, instava l’executiu municipal a efectuar un cens d’habitatges deshabitats i ocupats perquè, un cop comprovada la propietat i qui hi viu, treure’ls en lloguer social a través de la mesa d’emergència d’habitatge de la ciutat. Els vots en contra de comuns, PSC i Valents van imposar-se al suport que ERC, Junts i Cs van concedir a les mesures. El PP s’hi va abstenir.
El rebuig a les peticions ha encès el col·lectiu veïnal, que crida a sortir al carrer per exigir just el pla i el cens que la majoria del ple municipal va denegar. A la concentració també es demanarà la dimissió del regidor del districte de Sant Martí, el socialista David Escudé, que va opinar al plenari que la proposició presentada per intervenir al Besòs i el Maresme estigmatitzava un dels barris que declara menys renda a Barcelona.
“Va mentir escandalosament dient que no havia rebut cap queixa. És un despropòsit, perquè tots els partits li han dut la petició als plens del districte”, replica Pardo. “El novembre de 2019, hi va haver una manifestació amb més de 3.500 persones demanant millores de seguretat. Hem seguit sortint al carrer demanant aquestes millores. Hi ha una manca de serveis i uns problemes d’inseguretat tremends”, alerta la membre de l’entitat veïnal, que rebla que Escudé “ha esgotat el marge de confiança”.
“Ens tracta com un barri de tercera, com magatzem de la delinqüència i de problemes perquè no se li estenguin a altres zones”, carrega Pardo, que hi afegeix la sensació de menysteniment que predomina a la zona: “Només cal comparar els serveis que nosaltres tenim amb els que tenen a barris limítrofs. Sempre som el cosí pobre. Aquí tot el que es fa acaba al carrer de Josep Pla i les millores no entren al nostre barri”.
Aluminosi, màfies i pobresa
Pardo desgrana les arestes d’un malestar que, sense ser nou en cap cas, defineix d’“insostenible”. S’hi apleguen l’aluminosi a no pocs edificis, els abusos de grups delictius i una pobresa endèmica accentuada per la crisi que la pandèmia ha potenciat.
“Patim una casuística complexa que, a causa del mal estat dels habitatges i del percentatge important de fons voltor i bancs que en són propietaris, fa que hi hagi domicilis que hagin quedat abandonats. Som una de les zones on s’han assentat màfies gràcies a aquestes circumstàncies i, a més, la vulnerabilitat de les comunitats impedeix iniciar tràmits que en altres llocs sí que tenen capacitat d’abordar”, diagnostica Pardo.
La veïna apunta dues conseqüències. Per una banda, esmenta els problemes d’insegurerat -“hem vist robatoris de motos, col·lisions, hem tingut incidents amb arma de foc recurrents…”- i l’incivisme. “Hi ha una desatenció espectacular en l’ús que es fa de l’espai públic al nostre barri. N’és una mostra que tinguéssim piscines en ple carrer durant més de 50 dies aquest estiu. En quin altre barri ho permet la Guàrdia Urbana? I les barbacoes al carrer, les festes, els cotxes aparcats en vies de vianants… Això no es vigila en aquest barri”, critica.
Per l’altra banda, Pardo adverteix que l’endarreriment en concedir habitatges a preu ajustat a persones en risc de quedar-se al carrer a Barcelona comporta que “les màfies i els clans” tinguin “el control de la gestió de l’accés a habitatge de la gent vulnerable” del Besòs i el Maresme. “Tenim famílies accedint a un habitatge via màfia, que els fan pagar més del que pagarien per un lloguer social. És terrible. A més, aquestes màfies arriben a desallotjar gent de pisos que els seus propietaris tenen desatesos, amb fuites d’aigua i amb les comunitats rebentades”, recrimina.
Pardo sosté que és una “necessitat immediata” quantificar el nombre de domicilis deserts i ocupats per abordar l’activitat delictiva que alguns d’ells oculten -per exemple, per cultivar marihuana, com va evidenciar el tiroteig del 15 de gener- i les dificultats per aconseguir un habitatge assequible pels canals oficials. Menciona un altre succés de l’últim any, quan ha començat el pla d’inspeccions per comprovar els estralls que l’aluminosi i altres defectes estructurals causen a immobles del Besòs i el Maresme. “Van venir tècnics amb un dron per fer fotos aèries i van haver de sortir d’un carrer perquè els van treure un arma. No és normal”, constata Pardo, que urgeix a “posar límit al negoci de les màfies”.
