Avui fa dotze anys que Barcelona va viure una gran nevada. Aquell dia, es van registrar congestes de neu superiors als 50 cm en lloc arrecerats del vent, i l’aspecte de la carretera de Vallvidrera al Tibidabo, que semblava d’alta muntanya, com es pot veure a les fotografies que ha difòs l’Observatori Fabra.
La nevada va deixar entre 2 cm i 20 cm a la ciutat durant un dilluns laborable que va acabar amb un gran caos. Va ser la nevada més important d’aquest segle i també la darrera vegada que la neu va agafar al centre de la ciutat. Aquell dia, la ciutat es va paralitzar per complet i la mobilitat va acabar sent un gran caos durant la sortida de les escoles, que va coincidir amb la intensitat màxima de la nevada. La combinació d’una pertorbació al mediterrani i l’entrada d’aire molt fred a les capes altes de l’atmosfera provinent del nord d’Europa, van originar un còctel que va provocar que la neu arribés fins a nivell del mar.
La persistència i la intensitat de la precipitació juntament amb l’arribada de vents més freds de l’interior de Catalunya, van acabar provocant que la cota de neu acabés baixant més del previst. A mesura que passaven les hores, la nevada es feia més abundant i començava a ser per sobre dels 100/150 metres, és a dir, a la part alta de la ciutat. A la serra de Collserola ja es començaven a acumular gruixos de neu destacables, mentre que a les zones més baixes de Barcelona, informaven dels primers flocs de neu.
Han passat 12 anys i la neu no ha tornat a quallar a la ciutat. De fet, arrosseguem un període de sequera històric que afecta tot el país.
