La granota verda (Pelophylax perezi) és un amfibi molt aquàtic, bona nedadora i saltadora. A Barcelona es pot trobar en qualsevol massa d’aigua. En algunes basses i estanys és esporàdica perquè hi ha punts que es dessequen i acaben desapareixent. I en d’altres punts d’aigua permanent és capturada per ser alliberada en alguna altra bassa, com per exemple actualment, en què s’estan naturalitzant basses als jardins d’aclimatació del Teatre Grec i als jardins de Laribal.

També hi ha poblacions de granota verda molt conegudes al viver Tres Pins, als jardins de Mossèn Cinto, al Turó Park, al Palau de Pedralbes, al parc de la Creueta del Coll, al Guinardó, al jardí de la Universitat de Barcelona –a la plaça de la Universitat–, al Zoo, al rec Comtal quan passa per Vallbona, al Laberint d’Horta i a l’embassament de Vallvidrera.

Els mascles de la granota verda són més petits que les femelles, amb una mida màxima de 8,5 centímetres, que en les femelles pot arribar als 11 centímetres

Es distribueix àmpliament arreu del país, llevat de l’alta muntanya. L’àrea de distribució no està influenciada per les variables climàtiques, però si que l’altitud s’ha descrit com a factor limitant de la seva distribució: es localitza des del nivell del mar fins als 2000 metres, i ocupa preferentment masses d’aigua a cotes mitjanes. Habita en medis d’aigua corrent (rius, torrents), i d’aigua quieta (basses, estanys, llacs), però evita els corrents d’aigua molt freda, amb molt pendent. Hi ha separació espacial entre els individus juvenils i els adults, i els subadults es poden trobar en basses temporals i a poca profunditat però amb corrent d’aigua una mica més ràpid d’allí on es trobarien els adults.

Una granota verda com les que hi ha a Barcelona / Il·lustració: Judit Piella

Il·lustració: Judit Piella

És una espècie amb pocs requeriments ecològics. Pot  habitar ambients alterats, tolera aigües amb un cert nivell de contaminació i amb nivells variables de salinitat. S’alimenta de preses terrestres i aquàtiques, principalment de larves de mosques i mosquits (dípters), abelles (himenòpters) i coleòpters entre d’altres insectes. I pot arribar a viure fins a 10 anys.

Presenta dimorfisme sexual: els mascles són més petits que les femelles, amb una mida màxima de 8,5 centímetres, que en les femelles pot arribar als 11 centímetres. Les potes posteriors són més llargues, el cap també és més llarg que ample, els ulls són pròxims entre ells i es disposen en posició dorsal, la pupil·la és horitzontal i la pell és llisa. El color és variable, però la pell acostuma a ser de color verd viu pigmentada amb tons de color verd més fosc, i les extremitats presenten barres negres més o menys irregulars.

El cant, literalment coral, de la granota verda sovint és tan intens que alguns veïns poden considerar-lo una molèstia

L’època reproductora acostuma a ser tard respecte d’altres espècies d’amfibis. S’aparellen a principi de primavera, moment en què els mascles acostumen a cantar junts de dia. El cant augmenta al capvespre i al principi de la nit. La força del cant, literalment coral, sovint és tan intensa que alguns veïns poden arribar a considerar-lo una molèstia. De fet, es coneix algun cas de protesta veïnal.

La posta és a finals de primavera o a principi d’estiu, quan les temperatures són més altes. Poden arribar a pondre de 5.000 a 10.000 ous per femella. Llavors és quan neixen els capgrossos. Uns mesos més tard, a finals d’estiu, es produeix la metamorfosi, gràcies a la qual esdevindran granotes adultes.

Durant la reproducció, l’espècie selecciona preferentment punts que conserven l’aigua durant la primavera i estiu, amb vegetació de ribera, vegetació submergida: les masses d’ous acostumen a trobar-se a la vegetació aquàtica submergida.

La mida dels capgrossos és de 6 centímetres i poden arribar als 9 centímetres. La cua és llarga, el doble de la longitud del seu cos, i tenen els ulls molt junts. La coloració i el disseny és variable. La part dorsal és verdosa amb taques fosques, la ventral és de color blanc amb tonalitats metàl·liques i la cua és de color fosc amb taques blanques. Les larves poden passar l’hivern a la bassa i s’alimenten fonamentalment d’algues i matèria orgànica.

Una femella de granota verda pot arribar a pondre de 5.000 a 10.000 ous

Es poden trobar  granotes actives al llarg de tot l’any, tot i que a l’hivern redueixen l’activitat. La seva activitat es desenvolupa durant el dia i la nit, però s’incrementa a la nit i a l’estiu. Li agrada amagar-se entre la vegetació o estar-se quieta mimetitzada damunt d’una planta aquàtica (llenties d’aigua, nimfes) per poder caçar. És difícil veure-la perquè quan sent algun soroll de seguida salta i s’amaga. Acostuma a cantar durant la primavera i l’estiu, amb un cant conegut com el croac, que va repetint amb diferents variacions.

Es una animaló culturalment apreciat, la seva figura simpàtica forma part de moltes narratives i figures de la literatura infantil. Històricament hi ha hagut llargs períodes que les seves anques eren incorporades a les menges locals.

La recuperació de la granota arreu del sistemes aquàtics de l’àrea metropolitana és un indicador de qualitat de vida ambiental d’aquest sistemes.

Més notícies

La reineta, la granota que viu a Francesc Macià

Notícia: La reineta, la granota que viu a Francesc Macià
Comparteix
La 'hyla meridionalis' és un amfibi petit i té un rauc fort i aspre i es troba en molts jardins a Barcelona
Notícia: La reineta, la granota que viu a Francesc Macià - Mobile

El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula

Notícia: El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula
Comparteix
La 'tarentola mauritanica' és el rèptil crepuscular més abundant de la ciutat de Barcelona
Notícia: El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula - Mobile

Tòtil, el gripau barceloní amb embarassos masculins

Notícia: Tòtil, el gripau barceloní amb embarassos masculins
Comparteix
L''Alytes obstetricans' es troba en basses artificials de la ciutat i tot ell fa olor d'all
Notícia: Tòtil, el gripau barceloní amb embarassos masculins - Mobile

Sargantana bruna, l’animal barceloní amb termòstat

Notícia: Sargantana bruna, l’animal barceloní amb termòstat
Comparteix
La 'Podarcis liolepis' viu en tanques, parets i zones amb esquerdes i forats que acumulin escalfor del sol
Notícia: Sargantana bruna, l’animal barceloní amb termòstat - Mobile

La rata de claveguera, un maldecap des del segle XVIII

Notícia: La rata de claveguera, un maldecap des del segle XVIII
Comparteix
Un cens rigorós realitzat l’any 2017 revela que hi ha 213.000 exemplars a la capital catalana: és a dir, 1 rata per cada 7 barcelonins
Notícia: La rata de claveguera, un maldecap des del segle XVIII - Mobile

El gavià, l’ocell que menjava peix i ara menja porqueria

Notícia: El gavià, l’ocell que menjava peix i ara menja porqueria
Comparteix
El 'larus michahellis' és un animal agressiu que ha hagut de canviar d'hàbits alimentaris i que practica el canibalisme i la caça de coloms
Notícia: El gavià, l’ocell que menjava peix i ara menja porqueria - Mobile

Barcelona, capital de la cotorra

Notícia: Barcelona, capital de la cotorra
Comparteix
La 'myiopsitta monachus' va arribar als anys 70 i el 1991 se'n van escapar del port i van acabar d'envair la ciutat: ara n'hi ha unes 6.500
Notícia: Barcelona, capital de la cotorra - Mobile

El colom, la plaga monògama de Barcelona

Notícia: El colom, la plaga monògama de Barcelona
Comparteix
El 'columba livia' s'ha instal·lat a la ciutat fins al punt de tenir-hi 85.000 exemplars actualment
Notícia: El colom, la plaga monògama de Barcelona - Mobile

El porc senglar, la plaga de Collserola

Notícia: El porc senglar, la plaga de Collserola
Comparteix
Barcelona és un dels municipis més afectats per la presència d'aquesta espècie, que a les nits baixa fins als barris del nord buscant menjar
Notícia: El porc senglar, la plaga de Collserola - Mobile

El pardal, l’ocell barceloní que no guanyaria ‘OT’

Notícia: El pardal, l’ocell barceloní que no guanyaria ‘OT’
Comparteix
El 'Passer domesticus' viu bé amb els humans, però a Barcelona i altres grans ciutats n'han disminuït les poblacions per causes mediambientals
Notícia: El pardal, l’ocell barceloní que no guanyaria ‘OT’ - Mobile

La merla, l’ocell que desperta Barcelona

Notícia: La merla, l’ocell que desperta Barcelona
Comparteix
El 'turdus merula' és una espècie molt ben adaptada a la ciutat i se'n poden trobar nius fins i tots en balcons de Ciutat Vella
Notícia: La merla, l’ocell que desperta Barcelona - Mobile

Bernat pescaire, l’ocell gegant que intrigava els barcelonins

Notícia: Bernat pescaire, l’ocell gegant que intrigava els barcelonins
Comparteix
L''Ardea cinerea' té a Barcelona la població urbana d'aquesta espècie més gran d'Europa
Notícia: Bernat pescaire, l’ocell gegant que intrigava els barcelonins - Mobile

Tallarol de casquet, l’ocell que se sent més que no pas es veu

Notícia: Tallarol de casquet, l’ocell que se sent més que no pas es veu
Comparteix
El cant del 'Sylvia atricapilla' és una de les melodies silvestres més fines i reeixides de la ciutat
Notícia: Tallarol de casquet, l’ocell que se sent més que no pas es veu - Mobile

Nou comentari

Comparteix