La granota verda (Pelophylax perezi) és un amfibi molt aquàtic, bona nedadora i saltadora. A Barcelona es pot trobar en qualsevol massa d’aigua. En algunes basses i estanys és esporàdica perquè hi ha punts que es dessequen i acaben desapareixent. I en d’altres punts d’aigua permanent és capturada per ser alliberada en alguna altra bassa, com per exemple actualment, en què s’estan naturalitzant basses als jardins d’aclimatació del Teatre Grec i als jardins de Laribal.
També hi ha poblacions de granota verda molt conegudes al viver Tres Pins, als jardins de Mossèn Cinto, al Turó Park, al Palau de Pedralbes, al parc de la Creueta del Coll, al Guinardó, al jardí de la Universitat de Barcelona –a la plaça de la Universitat–, al Zoo, al rec Comtal quan passa per Vallbona, al Laberint d’Horta i a l’embassament de Vallvidrera.
Els mascles de la granota verda són més petits que les femelles, amb una mida màxima de 8,5 centímetres, que en les femelles pot arribar als 11 centímetres
Es distribueix àmpliament arreu del país, llevat de l’alta muntanya. L’àrea de distribució no està influenciada per les variables climàtiques, però si que l’altitud s’ha descrit com a factor limitant de la seva distribució: es localitza des del nivell del mar fins als 2000 metres, i ocupa preferentment masses d’aigua a cotes mitjanes. Habita en medis d’aigua corrent (rius, torrents), i d’aigua quieta (basses, estanys, llacs), però evita els corrents d’aigua molt freda, amb molt pendent. Hi ha separació espacial entre els individus juvenils i els adults, i els subadults es poden trobar en basses temporals i a poca profunditat però amb corrent d’aigua una mica més ràpid d’allí on es trobarien els adults.
Il·lustració: Judit Piella
És una espècie amb pocs requeriments ecològics. Pot habitar ambients alterats, tolera aigües amb un cert nivell de contaminació i amb nivells variables de salinitat. S’alimenta de preses terrestres i aquàtiques, principalment de larves de mosques i mosquits (dípters), abelles (himenòpters) i coleòpters entre d’altres insectes. I pot arribar a viure fins a 10 anys.
Presenta dimorfisme sexual: els mascles són més petits que les femelles, amb una mida màxima de 8,5 centímetres, que en les femelles pot arribar als 11 centímetres. Les potes posteriors són més llargues, el cap també és més llarg que ample, els ulls són pròxims entre ells i es disposen en posició dorsal, la pupil·la és horitzontal i la pell és llisa. El color és variable, però la pell acostuma a ser de color verd viu pigmentada amb tons de color verd més fosc, i les extremitats presenten barres negres més o menys irregulars.
El cant, literalment coral, de la granota verda sovint és tan intens que alguns veïns poden considerar-lo una molèstia
L’època reproductora acostuma a ser tard respecte d’altres espècies d’amfibis. S’aparellen a principi de primavera, moment en què els mascles acostumen a cantar junts de dia. El cant augmenta al capvespre i al principi de la nit. La força del cant, literalment coral, sovint és tan intensa que alguns veïns poden arribar a considerar-lo una molèstia. De fet, es coneix algun cas de protesta veïnal.
La posta és a finals de primavera o a principi d’estiu, quan les temperatures són més altes. Poden arribar a pondre de 5.000 a 10.000 ous per femella. Llavors és quan neixen els capgrossos. Uns mesos més tard, a finals d’estiu, es produeix la metamorfosi, gràcies a la qual esdevindran granotes adultes.
Durant la reproducció, l’espècie selecciona preferentment punts que conserven l’aigua durant la primavera i estiu, amb vegetació de ribera, vegetació submergida: les masses d’ous acostumen a trobar-se a la vegetació aquàtica submergida.
La mida dels capgrossos és de 6 centímetres i poden arribar als 9 centímetres. La cua és llarga, el doble de la longitud del seu cos, i tenen els ulls molt junts. La coloració i el disseny és variable. La part dorsal és verdosa amb taques fosques, la ventral és de color blanc amb tonalitats metàl·liques i la cua és de color fosc amb taques blanques. Les larves poden passar l’hivern a la bassa i s’alimenten fonamentalment d’algues i matèria orgànica.
Una femella de granota verda pot arribar a pondre de 5.000 a 10.000 ous
Es poden trobar granotes actives al llarg de tot l’any, tot i que a l’hivern redueixen l’activitat. La seva activitat es desenvolupa durant el dia i la nit, però s’incrementa a la nit i a l’estiu. Li agrada amagar-se entre la vegetació o estar-se quieta mimetitzada damunt d’una planta aquàtica (llenties d’aigua, nimfes) per poder caçar. És difícil veure-la perquè quan sent algun soroll de seguida salta i s’amaga. Acostuma a cantar durant la primavera i l’estiu, amb un cant conegut com el croac, que va repetint amb diferents variacions.
Es una animaló culturalment apreciat, la seva figura simpàtica forma part de moltes narratives i figures de la literatura infantil. Històricament hi ha hagut llargs períodes que les seves anques eren incorporades a les menges locals.
La recuperació de la granota arreu del sistemes aquàtics de l’àrea metropolitana és un indicador de qualitat de vida ambiental d’aquest sistemes.
