El tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) és un ocell present tot l’any (sedentari) a Barcelona, i a l’hivern la seva població es veu reforçada per ocells que han niat en zones més fredes, del centre d’Europa. No és gaire abundant a la ciutat: de fet, en les zones més modernes amb jardins modestos i amb poc arbrat no hi és, perquè les àrees adients per a aquesta espècie són els jardins ombrívols amb arbres i arbustos alts i densos.
Es troba de manera comú en els arbustos dels boscos de Collserola, a Montjuïc i en segon lloc en jardins desenvolupats i madurs com algunes finques de Pedralbes, els jardins del Palau, Sarrià, Laberint d’Horta, Ciutadella, parc de l’Oreneta, del Coll, Can Fabra, Sant Andreu i plaça de la Universitat. A part dels parcs i jardins, també és habitual trobar-lo en solars erms on hi ha plantes ruderals oportunistes que produeixen una abundància de llavors que constitueixen un important recurs alimentari per a aquesta espècie i altres ocells.
El tallarol de casquet menja escarabats, vespes, formigues, xinxes, i en menor quantitat aràcnids
Té una longitud d’entre 13,5 centímetres i 15, i el pes de la seva massa corporal està en uns 11,5 grams de mitjana. És de color gris brut per damunt i gris olivaci clar per sota. Té les ales curtes i arrodonides, la cua llarga, de base negrosa, amb les puntes de les plomes de la cua (rectrius) blanques. L’iris és marró vermellós o bru ataronjat en l’adult, o marró gris fosc en el primer hivern. El bec i les potes són grisos.
El mascle es reconeix perquè té la part superior del cap (casquet) de color negre, una coloració que només arriba fins a la part superior de l’ull. La resta del cos és de color gris, més fosc per sobre i més clar per sota. En canvi, la femella té el capell de color marró, castany, i la resta del cos té tonalitats marronoses clares. Els exemplars joves de femelles són de color marronosos però tenen el cap més gris.
Il·lustració: Judit Piella
El reclam és un espetec de llengua, un teck-teck que repeteix en una llarga sèrie. El cant és preciós, comença amb tons irregulars, però es converteix en notes clares, harmòniques i aflautades. És una de les melodies silvestres més fines i reeixides de la ciutat, dona realment gust escoltar-lo en un context dur com són els sons urbans predominants.
La nidificació s’inicia a l’abril i dura fins al juny, i en l’època d’aparellament el mascle emet un cant especialment remarcable, intens, amb una tonalitat melodiosa, aflautada, que de vegades es pot confondre amb la merla, i se’l sent més que no pas se’l veu.
Fa dues postes anuals, i cada posta comença al cap de 4-7 dies de la construcció del niu. La femella pon 3-5 ous de color marronós clar amb taques fosques. La incubació dura uns 12-15 dies i hi participen ambdós sexes, tot i que la femella és la que passa més temps al niu. Els petits obren els ulls a cap de 4-5 dies de néixer, i després d’abandonar el niu encara s’estaran unes 6 setmanes amb els pares. L’èxit reproductiu és d’un 50% aproximadament. Arriba la seva maduresa sexual el primer any de vida, i la seva longevitat és d’uns 5 anys.
El tallarol de casquet és un ocell inquiet, que li agrada descobrir el que hi ha entre la densa vegetació
Al bosc cria en terrenys arbrats ombrívols amb dens sotabosc, moltes vegades en arbustos, a escassa alçada, i prefereix rouredes, freixenedes i altres formacions de planifolis, tot i que a l’hivern es pot trobar arreu. A la ciutat, cria als parcs i jardins, illes enjardinades amb arbres i arbustos.
El niu se situa entre les enforcadures de les branques, a molt poca alçada dels arbres o arbustos. És una construcció bastant sòlida, que s’estructura en dues parts, la part exterior està composta de petites branques seques que donen consistència al niu, de vegades mesclat amb molses i líquens. La part interior de la copa està revestida de materials fins, de pèls i fibres, de vegades de burilles de tabac, materials que aguanten l’escalfor. En altres ocasions les parets estan folrades per teranyines. El niu té una mida de 9-11cm de diàmetre exterior, i una alçada de 5-7cm. Els nius són més grans i menys densos respecte el tallarol de capnegre (Sylvia melanocephala), aquest darrer un ocell més comú a la ciutat de Barcelona.
És un petit ocell insectívor (menja escarabats, vespes, formigues, xinxes, i en menor quantitat aràcnids), però degut el descens de població d’insectes amb l’arribada dels primers freds, sobretot a la tardor i a l’hivern, esdevé frugívor, alimentant-se moltes vegades de diversos fruits com la troana, l’heura, l’aladern, el llentiscle, i la falsa vinya. És una espècie d’hàbits diürns, encara que la migració acostuma a ser nocturna, i és diferencial, ja que les femelles van més lluny i els mascles ocupen terrenys millors per l’espècie, amb millor disponibilitat de recursos.
El tallarol de casquet és un ocell inquiet, que li agrada descobrir el que hi ha entre la densa vegetació i que puntualment es pot veure volant a través de la copa dels arbustos, i quan s’atura estira la cua movent-la nerviosament.
