El tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) és un ocell present tot l’any (sedentari) a Barcelona, i a l’hivern la seva població es veu reforçada per ocells que han niat en zones més fredes, del centre d’Europa. No és gaire abundant a la ciutat: de fet, en les zones més modernes amb jardins modestos i amb poc arbrat no hi és, perquè les àrees adients per a aquesta espècie són els jardins ombrívols amb arbres i arbustos alts i densos.

Es troba de manera comú en els arbustos dels boscos de Collserola, a Montjuïc i en segon lloc en jardins desenvolupats i madurs com algunes finques de Pedralbes, els jardins del Palau, Sarrià, Laberint d’Horta, Ciutadella, parc de l’Oreneta, del Coll, Can Fabra, Sant Andreu i plaça de la Universitat. A part dels parcs i jardins, també és habitual trobar-lo en solars erms on hi ha plantes ruderals oportunistes que produeixen una abundància de llavors que constitueixen un important recurs alimentari per a aquesta espècie i altres ocells.

El tallarol de casquet menja escarabats, vespes, formigues, xinxes, i en menor quantitat aràcnids

Té una longitud d’entre 13,5 centímetres i 15, i el pes de la seva massa corporal està en uns 11,5 grams de mitjana. És de color gris brut per damunt i gris olivaci clar per sota. Té les ales curtes i arrodonides, la cua llarga, de base negrosa, amb les puntes de les plomes de la cua (rectrius) blanques. L’iris és marró vermellós o bru ataronjat en l’adult, o marró gris fosc en el primer hivern. El bec i les potes són grisos.

El mascle es reconeix perquè té la part superior del cap (casquet) de color negre, una coloració que només arriba fins a la part superior de l’ull. La resta del cos és de color gris, més fosc per sobre i més clar per sota. En canvi, la femella té el capell de color marró, castany, i la resta del cos té tonalitats marronoses clares. Els exemplars joves de femelles són de color marronosos però tenen el cap més gris.

Un tallarol de casquet / Il·lustració: Judit Piella

Il·lustració: Judit Piella

El reclam és un espetec de llengua, un teck-teck que repeteix en una llarga sèrie. El cant és preciós, comença amb tons irregulars, però es converteix en notes clares, harmòniques i aflautades. És una de les melodies silvestres més fines i reeixides de la ciutat, dona realment gust escoltar-lo en un context dur com són els sons urbans predominants.

La nidificació s’inicia a l’abril i dura fins al juny, i en l’època d’aparellament el mascle emet un cant especialment remarcable, intens, amb una tonalitat melodiosa, aflautada, que de vegades es pot confondre amb la merla, i se’l sent més que no pas se’l veu.

Fa dues postes anuals, i cada posta comença al cap de 4-7 dies de la construcció del niu. La femella pon 3-5 ous de color marronós clar amb taques fosques. La incubació dura uns 12-15 dies i hi participen ambdós sexes, tot i que la femella és la que passa més temps al niu. Els petits obren els ulls a cap de 4-5 dies de néixer, i després d’abandonar el niu encara s’estaran unes 6 setmanes amb els pares. L’èxit reproductiu és d’un 50% aproximadament. Arriba la seva maduresa sexual el primer any de vida, i la seva longevitat és d’uns 5 anys.

El tallarol de casquet és un ocell inquiet, que li agrada descobrir el que hi ha entre la densa vegetació

Al bosc cria en terrenys arbrats ombrívols amb dens sotabosc, moltes vegades en arbustos, a escassa alçada, i prefereix rouredes, freixenedes i altres formacions de planifolis, tot i que a l’hivern es pot trobar arreu. A la ciutat, cria als parcs i jardins, illes enjardinades amb arbres i arbustos.

 El niu se situa entre les enforcadures de les branques, a molt poca alçada dels arbres o arbustos. És una construcció bastant sòlida, que s’estructura en dues parts, la part exterior està composta de petites branques seques que donen consistència al niu, de vegades mesclat amb molses i líquens. La part interior de la copa està revestida de materials fins, de pèls i fibres, de vegades de burilles de tabac, materials que aguanten l’escalfor. En altres ocasions les parets estan folrades per teranyines. El niu té una mida de 9-11cm de diàmetre exterior, i una alçada de 5-7cm. Els nius són més grans i menys densos respecte el tallarol de capnegre (Sylvia melanocephala), aquest darrer un ocell més comú a la ciutat de Barcelona.

És un petit ocell insectívor (menja escarabats, vespes, formigues, xinxes, i en menor quantitat aràcnids), però degut el descens de població d’insectes amb l’arribada dels primers freds, sobretot a la tardor i a l’hivern, esdevé frugívor, alimentant-se moltes vegades de diversos fruits com la troana, l’heura, l’aladern, el llentiscle, i la falsa vinya. És una espècie d’hàbits diürns, encara que la migració acostuma a ser nocturna, i és diferencial, ja que les femelles van més lluny i els mascles ocupen terrenys millors per l’espècie, amb millor disponibilitat de recursos.

El tallarol de casquet és un ocell inquiet, que li agrada descobrir el que hi ha entre la densa vegetació i que puntualment es pot veure volant a través de la copa dels arbustos, i quan s’atura estira la cua movent-la nerviosament.

Més notícies

La merla, l’ocell que desperta Barcelona

Notícia: La merla, l’ocell que desperta Barcelona
Comparteix
El 'turdus merula' és una espècie molt ben adaptada a la ciutat i se'n poden trobar nius fins i tots en balcons de Ciutat Vella
Notícia: La merla, l’ocell que desperta Barcelona - Mobile

El pardal, l’ocell barceloní que no guanyaria ‘OT’

Notícia: El pardal, l’ocell barceloní que no guanyaria ‘OT’
Comparteix
El 'Passer domesticus' viu bé amb els humans, però a Barcelona i altres grans ciutats n'han disminuït les poblacions per causes mediambientals
Notícia: El pardal, l’ocell barceloní que no guanyaria ‘OT’ - Mobile

El colom, la plaga monògama de Barcelona

Notícia: El colom, la plaga monògama de Barcelona
Comparteix
El 'columba livia' s'ha instal·lat a la ciutat fins al punt de tenir-hi 85.000 exemplars actualment
Notícia: El colom, la plaga monògama de Barcelona - Mobile

El gavià, l’ocell que menjava peix i ara menja porqueria

Notícia: El gavià, l’ocell que menjava peix i ara menja porqueria
Comparteix
El 'larus michahellis' és un animal agressiu que ha hagut de canviar d'hàbits alimentaris i que practica el canibalisme i la caça de coloms
Notícia: El gavià, l’ocell que menjava peix i ara menja porqueria - Mobile

Barcelona, capital de la cotorra

Notícia: Barcelona, capital de la cotorra
Comparteix
La 'myiopsitta monachus' va arribar als anys 70 i el 1991 se'n van escapar del port i van acabar d'envair la ciutat: ara n'hi ha unes 6.500
Notícia: Barcelona, capital de la cotorra - Mobile

El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula

Notícia: El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula
Comparteix
La 'tarentola mauritanica' és el rèptil crepuscular més abundant de la ciutat de Barcelona
Notícia: El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula - Mobile

El porc senglar, la plaga de Collserola

Notícia: El porc senglar, la plaga de Collserola
Comparteix
Barcelona és un dels municipis més afectats per la presència d'aquesta espècie, que a les nits baixa fins als barris del nord buscant menjar
Notícia: El porc senglar, la plaga de Collserola - Mobile

La reineta, la granota que viu a Francesc Macià

Notícia: La reineta, la granota que viu a Francesc Macià
Comparteix
La 'hyla meridionalis' és un amfibi petit i té un rauc fort i aspre i es troba en molts jardins a Barcelona
Notícia: La reineta, la granota que viu a Francesc Macià - Mobile

Sargantana bruna, l’animal barceloní amb termòstat

Notícia: Sargantana bruna, l’animal barceloní amb termòstat
Comparteix
La 'Podarcis liolepis' viu en tanques, parets i zones amb esquerdes i forats que acumulin escalfor del sol
Notícia: Sargantana bruna, l’animal barceloní amb termòstat - Mobile

Banner i Flappy busquen pis als parcs de Barcelona

Notícia: Banner i Flappy busquen pis als parcs de Barcelona
Comparteix
L'esquirol és una espècie adaptada a zones arbrades de la ciutat i cada parella sol tenir diversos nius per traslladar-hi els cadells quan en un s'hi posen puces
Notícia: Banner i Flappy busquen pis als parcs de Barcelona - Mobile

Nou comentari

Comparteix