El gavià argentat (larus michahellis) va començar a expandir-se al litoral català en la dècada dels seixanta, fet que va coincidir amb l’inici de la colonització de l’espècie a la ciutat de Barcelona. La primera parella va criar l’any 1975 a les instal·lacions del zoo. I el 1985 ja nidificava al parc de la Ciutadella, al zoo, a la Catedral, al Seminari Conciliar-Casa Caritat i la a plaça Maragall. Actualment el gavià s’ha adaptat tant al paisatge urbà que es troben nius en diferents terrats escampats per la ciutat, a l’Eixample, a prop dels mercats o al penya-segat de Montjuïc.
A vegades, primer passa un gavià volant i després ataca els coloms que han quedat a terra
La seva expansió s’explica perquè hi ha hagut canvis en la seva etologia (conducta). El seu hàbitat preferent, que era la platja, en les darreres dècades ha sigut massivament ocupat pels humans, fet que l’ha desplaçat als penya-segats i als edificis urbans aptes per colonitzar. I també hi hagut modificacions en la seva dieta ictiòfaga (peixos principalment) perquè, també a causa de la pressió humana, s’han reduït els bancs de peixos en la franja més propera a les platges. Per adaptar-se a aquesta alteració, el gavià argentat ha canviat de dieta i ha optat pel recurs mes abundant en la societat actual: tota mena de deixalles.
És un ocell resident i migrador, sedentari. A Europa augmenten els exemplars al llarg de la costa atlàntica de França i a l’interior del centre d’Europa (a l’estiu). A la península Ibèrica freqüenta abocadors, ciutats i aigües de l’interior. A Catalunya, també és una espècie molt comú i en increment, tant al litoral com a l’interior, i té la principal zona de nidificació a les illes Medes i al delta del l’Ebre.
A mitjans de març, les parelles construeixen un niu groller de forma circular, d’uns 40 centímetres de diàmetre, format per materials vegetals, entre d’altres. Curiosament en aquesta època succeeixen les parades nupcials de la parella, que consisteixen en un impacte acústic elevat: actualment és molt habitual sentir-les a Barcelona, allí on nidifiquen, en punts elevats dels edificis.
La incubació dura 27 o 28 dies i hi intervenen femelles i mascles. La permanència dels joves al niu oscil·la entre 10 i 15 dies, en el transcurs dels quals els pollets se n’allunyen però sense sortir del territori patern per evitar canibalisme. A finals de maig els joves ja fan petites volades. Els joves tarden quatre anys a arribar al plomatge d’adult, però a cada muda que fan s’assemblen més als pares. En arribar a la maduresa sexual, a partir del cinquè any aproximadament, es reincorporen a les colònies de cria. Els adults tenen aproximadament una longitud d’entre 52 i 58 centímetres, una envergadura (amb les ales esteses) d’entre 120 i 140 centímetres, i el pes oscil·la entre els 800 i els 1.500 grams.
Il·lustració: Judit Piella
És un espècie oportunista. El fet de no ser selectiva i menjar qualsevol cosa li ha permès reeixir en el medi urbà i considerar-se antropòfil. Així doncs, han pogut canviar els seus hàbits alimentaris i han passat de menjar peix, mol·luscos i crustacis de forma gairebé exclusiva a l’omnivorisme, aprofitant les deixalles humanes orgàniques (sapròfag) que la societat actual ha deixat d’aprofitar. Això ha impulsat que els individus s’endinsessin a l’interior de Barcelona i es puguin veure gavians durant tot l’any, especialment a l’estiu. A l’hivern, freqüenten més el port a la recerca d’aliment.
Tàctica de terror per caçar coloms
Un dels altres costums observats és el parasitisme: roben el que han aconseguit altres animals i fins i tot han desenvolupat tàctiques d’atac als coloms per completar la seva alimentació. S’ha detectat que de vegades primer passa un gavià volant i després ataca els coloms que han quedat a terra, que la majoria de les vegades són els més febles o joves i per tant més fàcils de caçar. En les seves colònies habituals de cria és freqüent el canibalisme, ja que les parelles nidifiquen molt juntes. A les ciutats, però, els sortints de les teulades impedeixen que les colònies puguin tenir els nius tan pròxims, això fa que disminueixi el canibalisme i per tant que augmenti el seu èxit reproductor.
És un ocell que presenta un cert caràcter agressiu, en època de cria. En algunes campanyes d’anellament, en ocasions els anelladors han hagut de treballar amb casc per protegir-se dels atacs dels gavians. Un dels conflictes generats per aquests individus va arribar a tenir molt ressò l’any 1994, quan els veïns de les Corts van patir atacs en forma de vols rasants i cops de bec durant el vol.
A la tardor i a l’hivern també es pot observar a la ciutat de Barcelona altres espècies de gavines d’una mida més petita, especialment la vulgar o riallera (Larus ridibundus) i la capnegra (Larus melanocephalus). Es poden veure als estanys dels parcs urbans com el de la Ciutadella, a les aigües del voltant del Maremagnum i entre els iots del Moll de la Fusta.
