Per a alguns ciutadans hi ha confusió en la identificació dels ocells de mida petita. És freqüent que es cregui que tot són pardals, a excepció dels de la  mida dels coloms, les cotorres i les gavines.

El pardal comú (Passer domesticus) és un ocell abundant a la ciutat de Barcelona. Hom el pot observar per places i carrers, i en parcs i jardins. No s’espanta amb el trànsit ni dels humans. És fàcil veure’l en la terrassa d’un bar, donant tombs al voltant de les persones i apropar-se per si pot picar alguna molla de menjar que hagi caigut a terra.

És sedentari, dels més comuns, habita a tots els continents del planeta. És present sempre en aquells ambients humanitzats i amb preferència als pobles i ciutats, masos vora terrenys agrícoles i zones obertes.

El pardal sempre ha conviscut amb l’ésser humà. De fet, pot no ser-hi justament en aquells hàbitats amb baixa activitat humana, com zones d’alta muntanya i boscos tancats. És molt cosmopolita i un ocell comensal dels humans, aprofitador dels fluxos de matèria i energia que li oferim els humans,  una dels motius pels quals no emigra.

El cant del prdal es molt poc musical, fins hi  tot quan canten en grup. Poden produir una manifestació sonora poc agradosa.

Tot i aquesta comoditat en la convivència amb els humans, la població de pardals ha disminuït en els últims anys, sobretot en països com el Regne Unit. A la península ibèrica, en els últims 20 anys hi hagut una minva de més d’un 10%. Els motius que ho justifiquen són diversos: despoblament del medi rural, augment de l’agricultura intensiva en detriment de l’extensiva, disminució dels sembrats i abús dels productes fitosanitaris. Altres elements negatius urbans que afecten la població dels pardals són: menys recursos alimentaris perquè hi ha més competència entre espècies (cotorra de pit gris, colom, tórtora turca) i més higiene en els carrers, la disminució de forats dels edificis moderns per poder nidificar, més contaminació i depredació dels gats. A Barcelona també ha disminuït la població d’aquesta espècie: el pardal és un indicador de la qualitat ambiental.

Un pardal mascle com els que hi ha a Barcelona / Il·lustració: Judit Piella

Un pardal mascle com els que hi ha a Barcelona / Il·lustració: Judit Piella

És un ocell petit però robust, té una longitud d’entre 14 i 16 centímetres, el cos ample, el cap gran i el bec dur. El dors (esquena) és marró, i té franges allargades fosques. Presenta dimorfisme sexual (diferències de color entre sexes). El mascle té la part superior del pit i regió ocular negre. El pili (el cap) és gris amb els costats castanys. El costat de la gorja (coll) és blanquinós i amb galtes grises fosques, i amb una banda alar blanca. La femella és marró per sobre i gris marronós per sota, i té les celles de color ocre. El pardal comú confinat en el sistema urbà, amb el temps, pot perdre pigmentació i agafar coloracions més clares, una certa albinització.

El pardal sempre ha conviscut amb l’ésser humà. De fet, pot no ser-hi justament en aquells hàbitats amb baixa activitat humana

El pardal es pot confondre amb un altra ocell: el pardal roquer (Passer montanus), de coloració força semblant, un mica més petit i colorejat, sense dimorfisme sexual en la coloració del plomatge. 

Es reprodueix des de l’abril fins a l’agost. La femella pon de 4 a 6 ous de color blanc verdós, i pot arribar a fer de 2 a 3 postes anuals. La incubació pot durar entre 11 i 14 dies. En aquest període de temps, quan la femella va a buscar aliment, el mascle pot ocupar el seu lloc per incubar. Els pollets estan al niu entre 12 i 16 dies, i seran ambdós sexes els que alimentaran les cries.

Una espècie molt sociable

Es caracteritza per la sociabilitat que té amb els altres individus de la mateixa espècie, és fàcil veure’l en grup. De fet, els nius són construïts per parelles. Els poden ubicar en una gran diversitat de llocs i tenen una estructura molt irregular i poc estructurada a causa de l’heterogeneïtat de materials usats, com plàstics, fils, paper d’alumini, restes vegetals, etc. Nidifica als forats dels edificis, conductes d’aire, sota les teules, cavitats dels arbres, pot aprofitar nius d’altres espècies i també en aquelles caixes niu que hom pot instal·lar.

Menja de tot i no canta bé

És un ocell granívor, però se’l pot considerar omnívor, ja que s’alimenta de tot tipus d’aliment, sobretot de llavors, però també fruits i altres vegetals i invertebrats. Al sistema urbà s’alimenta de menjar que troba provinent dels humans, fruits, llavors de la vegetació ornamental i insectes.

El seu cant es molt poc musical, fins hi  tot quan canten en grup. Poden produir una manifestació sonora poc agradosa.

Més notícies

Tòtil, el gripau barceloní amb embarassos masculins

Notícia: Tòtil, el gripau barceloní amb embarassos masculins
Comparteix
L''Alytes obstetricans' es troba en basses artificials de la ciutat i tot ell fa olor d'all
Notícia: Tòtil, el gripau barceloní amb embarassos masculins - Mobile

El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula

Notícia: El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula
Comparteix
La 'tarentola mauritanica' és el rèptil crepuscular més abundant de la ciutat de Barcelona
Notícia: El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula - Mobile

El porc senglar, la plaga de Collserola

Notícia: El porc senglar, la plaga de Collserola
Comparteix
Barcelona és un dels municipis més afectats per la presència d'aquesta espècie, que a les nits baixa fins als barris del nord buscant menjar
Notícia: El porc senglar, la plaga de Collserola - Mobile

Barcelona, capital de la cotorra

Notícia: Barcelona, capital de la cotorra
Comparteix
La 'myiopsitta monachus' va arribar als anys 70 i el 1991 se'n van escapar del port i van acabar d'envair la ciutat: ara n'hi ha unes 6.500
Notícia: Barcelona, capital de la cotorra - Mobile

El gavià, l’ocell que menjava peix i ara menja porqueria

Notícia: El gavià, l’ocell que menjava peix i ara menja porqueria
Comparteix
El 'larus michahellis' és un animal agressiu que ha hagut de canviar d'hàbits alimentaris i que practica el canibalisme i la caça de coloms
Notícia: El gavià, l’ocell que menjava peix i ara menja porqueria - Mobile

El colom, la plaga monògama de Barcelona

Notícia: El colom, la plaga monògama de Barcelona
Comparteix
El 'columba livia' s'ha instal·lat a la ciutat fins al punt de tenir-hi 85.000 exemplars actualment
Notícia: El colom, la plaga monògama de Barcelona - Mobile

Banner i Flappy busquen pis als parcs de Barcelona

Notícia: Banner i Flappy busquen pis als parcs de Barcelona
Comparteix
L'esquirol és una espècie adaptada a zones arbrades de la ciutat i cada parella sol tenir diversos nius per traslladar-hi els cadells quan en un s'hi posen puces
Notícia: Banner i Flappy busquen pis als parcs de Barcelona - Mobile

La merla, l’ocell que desperta Barcelona

Notícia: La merla, l’ocell que desperta Barcelona
Comparteix
El 'turdus merula' és una espècie molt ben adaptada a la ciutat i se'n poden trobar nius fins i tots en balcons de Ciutat Vella
Notícia: La merla, l’ocell que desperta Barcelona - Mobile

La reineta, la granota que viu a Francesc Macià

Notícia: La reineta, la granota que viu a Francesc Macià
Comparteix
La 'hyla meridionalis' és un amfibi petit i té un rauc fort i aspre i es troba en molts jardins a Barcelona
Notícia: La reineta, la granota que viu a Francesc Macià - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa