La colònia de bernat pescaire (Ardea cinerea) a Barcelona és la població urbana d’aquest ocell més gran d’Europa. És, per tant, una singularitat faunística barcelonina: hi nidifica tot i ser és una espècie que a la resta del territori es hivernant, amb algunes petites localitats de joves no reproductors localment distribuïts.
A la Ciutadella hi ha la colònia de cria més antiga coneguda a Catalunya. S’hi va iniciar l’any 1972, quan una parella de bernats pescaires del Zoo van criar 8 polls, se’n van alliberar dos exemplars de les gàbies i l’any 1974 van nidificar al parc. De seguida van arribar a les 15 parelles, i van ocupar durant molts anys un om singular mort als anys 80 per la malaltia de la grafiosi (petit barrinador de fusta que transporta les espores d’un fong i produeix la mort dels oms) situat davant d’un conjunt de pins al centre del parc. Actualment encara hi nidifiquen.
Als anys 80, amb l’arribada de les primeres colònies de bernat pescaire, els diaris de Barcelona parlaven d’aparicions nocturnes d’un ocell estrany de mides gegants
L’any 2003 es van superar el centenar de parelles, un 30% de la població resident d’aquesta espècie a la ciutat. És habitual veure’ls marxar del parc a primera hora del matí per anar a cercar aliment al delta del Llobregat, als cursos dels rius Llobregat i Besós, puntualment a les esculleres del port i les platges, també alguns jardins privats de la ciutat, com també als estanyols del Parc de la Ciutadella, també al Parc de Diagonal Mar i al Turó Park.
Al nord d’Europa i a Catalunya el bernat pescaire és un ocell estival, a l’hivern marxa; i al centre-sud d’Europa una part important de la població és resident. És un ocell que acostuma a viure en zones aquàtiques, vora als rius, estanys, deltes i aiguamolls.
Il·lustració: Judit Piella
El bernat pescaire és una de les espècies més grans de la família dels ardeids europeus. Pot arribar a mesurar un metre d’alçada (entre 84 centímetres i 102) i quasi dos d’amplada alar (entre 155-175 cm). És robust, el seu pes també pot arribar a uns 2 quilos (1600-2000 grams).
Té les potes i el coll llarg, el bec recte i allargat en forma de punyal, i quan està en repòs o volant té el coll replegat en forma d”S’. Quan vola també es veuen les potes estirades sobresortint per darrera la cua, i els batecs de les ales són lents però poderosos. El seu plomatge va del color blanc fins al negre i hi predominen diferents tonalitats grises, amb contrastos més marcats en els adults. Pel dors és gris i per sota blanqueja. Les ales són grises i negres. Les potes i el bec són groc grisós i les cries tenen el bec ataronjat. El reclam més comú és un so aspre, de gralla, i sonor.
Cria en colònies, de vegades en solitari, en terrenys amb arbres alts al costat de llacs i badies poc profundes. El niu està format per branques de mides diferents i generalment està ubicat a la capçada dels arbres, té una base d’uns 50 centímetres d’amplada. Normalment pon de 4 a 5 ous al març, i la incubació dura entre 26 i 28 dies. Treu el plomatge als 50 dies i deixa el niu unes 3 setmanes després. Pot arribar als 20 anys d’edat.
A la Ciutadella hi ha la colònia de cria iniciada l’any 1972, quan una parella de bernats pescaires del Zoo van criar 8 polls i se’n van alliberar dos exemplars
És un animal curiós, espera pacientment les preses completament immòbil, estant llargues estones dins l’aigua, a la vora o damunt d’una branca. En aigües poc profundes de vegades descansa sobre una pota sovint vora de canyissars. També se’l veu caminant lentament amb el bec cap a baix preparat per picar amb força i poder capturar algun peix o amfibi, al quals encasta el bec afuat i poderós. S’alimenta de peixos, granotes, crancs de riu, tant en els rius com a la costa. També es pot trobar en sembrats i altres llocs aprofitant per caçar-hi talpons, llagostes, etc.
Una observació de conducta singular d’un exemplar adult la vam fer en una bassa de bones mides, amb presència de peixos de bassa (Carassius), amb exemplars de color vermell i platejats clars: cada dia en capturava un, sempre de color vermell.
Al bernat pescaire se’l veu caminant lentament amb el bec cap a baix preparat per picar amb força i poder capturar algun peix o amfibi: els encasta el bec afuat i poderós
Curiosament s’ha observat al Zoo com el bernat pescaire roba branques d’un niu gran de cotorra de pit gris (Myiopsitta monachus), i també s’ha detectat la depredació de polls de cotorra situats en palmeres per part d’un adult de bernat pescaire. Ocasionalment el gavià argentat (Larus michahellis) i la rata negra (Rattus rattus) poden depredar ous i polls de bernat pescaire.
Durant el segle XIX i principis del XX, els bernats pescaires eren molt cotitzats per les seves plomes: adornaven els barrets de les dames burgeses i també eren perseguits per caçadors, però quan als anys 70 els van protegir, i amb la millora de la qualitat dels ecosistemes fluvials, aquesta espècie va recuperar la població i actualment és un ocell molt comú i fàcilment identificable.
Als anys 80, amb l’arribada de les primeres colònies de bernat pescaire a la ciutat, els diaris de Barcelona parlaven d’aparicions nocturnes d’un ocell estrany de mides gegants. Encara actualment no es estrany, avançada la nit, veure’n exemplars sobrevolant indrets tan cèntrics com la plaça de Catalunya. El cert és que és un espectacle nocturn que no deixa indiferent.
