La rata comuna o de claveguera (Rattus norvegicus) és un mamífer present arreu de totes les ciutats europees i en especial a Barcelona. Viu per tota la ciutat, però sobretot al clavegueram, en magatzems abandonats i solars desatesos. És una de les espècies urbanes considerada perniciosa pels humans i la gestió de la seva població és problemàtica i econòmicament costosa. Les campanyes de desratització tenen una cost afegit lligat al fet que els raticides emprats s’han de renovar amb freqüència, car s’autoimmunitza als tòxics emprats amb una gran freqüència, fet que obliga a una renovació freqüent dels materials controladors.

Va arribar a la Península Ibèrica cap a finals de segle XVIII, procedent de la Xina i Sibèria, a partir d’aquí la població proliferà ràpidament i va anar desplaçant la rata negra o gris (Rattus rattus). A Barcelona també hi és, la rata negra, però en menor quantitat. Es diu que va arribar des de l’Índia el segle XII-XIII, tot i que nosaltres mateixos discutim el rigor de la dada: la trobem esmentada clàssicament en textos antics de caràcter religiós i cultural, com per exemple les Faules d’Hisop. A la catedral de Tarragona, és cèlebre el capitell de les rates.

La rata de claveguera coexisteix amb la rata negra, a qui ha superat en nombre malgrat haver arribat segles abans a la Península Ibèrica

Aquest rosegador és molt menys abundant respecte la rata comuna que és més campestre. La rata negra viu en zones de bosc i matollar, conreus, golfes de cases de pagès, i té una coloració grisa fosca, amb tons ocres, unes orelles llargues, i una cua també molt llarga, més que la longitud del cap i el cos junts. En canvi, la rata comuna té una coloració similar a la rata negra, però és més gran, té els ulls més petits, la cua és més curta i no s’enfila als arbres amb tanta agilitat. Si s’instal·len les dues espècies amb un mateix edifici, la rata comuna ocupa els soterranis, els cellers, els forats de sota terra, clavegueres, mentre que la rata negra colonitza les parts altes, les golfes.

La rata comuna és robusta, amb el cos allargat i les orelles curtes, que doblegades endavant no arriben als ulls. La cua és anellada i recoberta de pèls curts i rígids, no supera la longitud del cap més el cos. Les seves mides són considerables: fan entre 17-26 cm de llarg (cap+cos), la cua entre 15-22 cm, i tenen un
pes de 180-415 grams, fins i tot alguns gats de la ciutat en veure’n la dimensió no s’atreveixen a caçar-les. El dors és de color gris fosc i el dels exemplars vells és gris vermellós, mentre que el ventre és de color gris clar o blanquinós i la cua és més fosca per damunt que per sota. Els sentits de l’olfacte i l’oïda són molt
bons, en canvi la vista no la té tan desenvolupada.

Rata comuna / Il·lustració: Judit Piella

Il·lustració: Judit Piella

Viu en colònies, formades per grups d’un mascle i una o diverses femelles amb les seves cries. Les galeries o caus poden tenir de 40-50 cm de profunditat i 6-10 cm de diàmetre i es detecten perquè a les entrades hi ha munts de terra acumulats. Per a la construcció del jaç al final del cau utilitzen diversos materials, com tela, plàstic, paper, etc. Les femelles tenen totes les condicions perquè les poblacions de l’espècie no parin de créixer: la seva maduresa sexual arriba a les 8-11 setmanes de vida i en un mateix any poden tenir 7 parts i 11-14 cries per ventrada, sabent que la gestació dura 20-24 dies. Les cries neixen sense pèl, són cegues –no obriran els ulls fins al 6è dia– i seran alimentades durant un mes. És una espècie que no acostuma a superar l’any de vida.

És un animal nocturn, ocasionalment es pot veure sortint del cau quan es pon el sol o la nit passejant pels carrers en busca de deixalles. També es pot trobar al port, als abocadors d’escombraries, alimentant-se de qualsevol cosa, particularment de deixalles, també cereals, vegetals i restes orgàniques. A la primavera, en època de cria d’altres animals, també es pot alimentar d’ous, cries d’ocells, insectes, amfibis, etc. Diàriament pot consumir 1/3 part del seu pes i aprofita els residus que generem els humans en l’ecosistema urbà. Els detritus alimentaris provinents de l’activitat humana poden arribar a constituir el 90% de la seva dieta. Les femtes són negres i en forma de cilindre.

Una sola femella de rata comuna pot tenir fins a 98 cries en un any

En un cens rigorós realitzat l’any 2017 a Barcelona, revela que hi ha 213.000 rates de claveguera, 0,13 rates per persona, o sigui 1 rata per cada 7 barcelonins. Hi ha hagut èpoques pretèrites, en que a la ciutat el sistema de gestió de deixalles i clavegueram eren molt deficitaris, que es calcula que hi havia una rata per “càpita”. El fet que siguin una plaga, les rates són un problema per a la salut pública, doncs poden ser portadors de patògens, com ectoparàsits i endoparàsits, que poden contagiar als humans i provocar malalties infeccioses com leptospirosi i excepcionalment la malaltia de la ràbia. A Barcelona, el seu principal controlador som el humans, a vegades amb el suport dels gats. Al medi rural també cal afegir la guineu, els rapinyaires i els mustèlids. Una gran part dels humans no poden veure la rata i els hi provoca una comprensiva fòbia.

Més notícies

Tallarol de casquet, l’ocell que se sent més que no pas es veu

Notícia: Tallarol de casquet, l’ocell que se sent més que no pas es veu
Comparteix
El cant del 'Sylvia atricapilla' és una de les melodies silvestres més fines i reeixides de la ciutat
Notícia: Tallarol de casquet, l’ocell que se sent més que no pas es veu - Mobile

La merla, l’ocell que desperta Barcelona

Notícia: La merla, l’ocell que desperta Barcelona
Comparteix
El 'turdus merula' és una espècie molt ben adaptada a la ciutat i se'n poden trobar nius fins i tots en balcons de Ciutat Vella
Notícia: La merla, l’ocell que desperta Barcelona - Mobile

El pardal, l’ocell barceloní que no guanyaria ‘OT’

Notícia: El pardal, l’ocell barceloní que no guanyaria ‘OT’
Comparteix
El 'Passer domesticus' viu bé amb els humans, però a Barcelona i altres grans ciutats n'han disminuït les poblacions per causes mediambientals
Notícia: El pardal, l’ocell barceloní que no guanyaria ‘OT’ - Mobile

El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula

Notícia: El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula
Comparteix
La 'tarentola mauritanica' és el rèptil crepuscular més abundant de la ciutat de Barcelona
Notícia: El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula - Mobile

El porc senglar, la plaga de Collserola

Notícia: El porc senglar, la plaga de Collserola
Comparteix
Barcelona és un dels municipis més afectats per la presència d'aquesta espècie, que a les nits baixa fins als barris del nord buscant menjar
Notícia: El porc senglar, la plaga de Collserola - Mobile

El colom, la plaga monògama de Barcelona

Notícia: El colom, la plaga monògama de Barcelona
Comparteix
El 'columba livia' s'ha instal·lat a la ciutat fins al punt de tenir-hi 85.000 exemplars actualment
Notícia: El colom, la plaga monògama de Barcelona - Mobile

El gavià, l’ocell que menjava peix i ara menja porqueria

Notícia: El gavià, l’ocell que menjava peix i ara menja porqueria
Comparteix
El 'larus michahellis' és un animal agressiu que ha hagut de canviar d'hàbits alimentaris i que practica el canibalisme i la caça de coloms
Notícia: El gavià, l’ocell que menjava peix i ara menja porqueria - Mobile

Barcelona, capital de la cotorra

Notícia: Barcelona, capital de la cotorra
Comparteix
La 'myiopsitta monachus' va arribar als anys 70 i el 1991 se'n van escapar del port i van acabar d'envair la ciutat: ara n'hi ha unes 6.500
Notícia: Barcelona, capital de la cotorra - Mobile

La reineta, la granota que viu a Francesc Macià

Notícia: La reineta, la granota que viu a Francesc Macià
Comparteix
La 'hyla meridionalis' és un amfibi petit i té un rauc fort i aspre i es troba en molts jardins a Barcelona
Notícia: La reineta, la granota que viu a Francesc Macià - Mobile

Sargantana bruna, l’animal barceloní amb termòstat

Notícia: Sargantana bruna, l’animal barceloní amb termòstat
Comparteix
La 'Podarcis liolepis' viu en tanques, parets i zones amb esquerdes i forats que acumulin escalfor del sol
Notícia: Sargantana bruna, l’animal barceloní amb termòstat - Mobile

Banner i Flappy busquen pis als parcs de Barcelona

Notícia: Banner i Flappy busquen pis als parcs de Barcelona
Comparteix
L'esquirol és una espècie adaptada a zones arbrades de la ciutat i cada parella sol tenir diversos nius per traslladar-hi els cadells quan en un s'hi posen puces
Notícia: Banner i Flappy busquen pis als parcs de Barcelona - Mobile

Nou comentari

Comparteix